Justicia! Però de la de veritat!

Obrir la premsa avui divendres fa que t’agafo més tristor (per dir-li-ho d’alguna manera) que altres dies.

No es cap novetat llegir tots els desgavells als que últimament el Govern de Mariano Rajoy ens te acostumats. Ahir mateix la vicepresidenta del Govern, Soraya Saez de Santamaría, ens sorprenia a tots amb les seues incendiàries declaracions sobre els desnonaments i allò de que «nos puede pasar a cualquiera» amb un to en caire sentimental que si l’hagués interpretat abans li haguera servit per a una nominació als Razzie o als Oscars. Us deixo que cadascú decidisca.

Aquesta setmana torna a estar a la palestra el senyor Bárcenas, fins fa ben poc tresorer del Partit Popular, i els seus 22 milions d’euros a bancs de Suïssa. Si, senyores i senyors, 22 milions d’euros a bancs de Suïssa, com qui té al rebost de casa un caixó de taronges perquè sino no ho entenc.

Si amb aquesta noticia ja ens haviem quedat prou «gelats» avui ens hem alçat amb una altra noticia de El Mundo amb el següent titular «Bárcenas pagó sobresueldos en negro durante años a parte de la cúpula del PP. Las cantidades que contenían los sobres oscilaban entre los 5.000 y los 15.000 euros mensuales.» I la contestació de la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha sigut «no me consta».

Hi ha que recordar que tots aquests diners i totes aquestes acusacions surten a la llum pel cas Gürtel i que, per ara, lúnic que ha pagat és el jutge Baltasar Garzón. O també recordem com el senyor Arenas deia que totes les acusacions eren invenció del Govern de Zapatero.

Com podem tindre uns governants a Espanya i a les Comunitats Autònomes que no han jugat net? Com sabem que ara si que ho fan? Qui s’ha escudat en l’amnistia fiscal per a «regularitzar» els seus diners? Com es possible que un polític (siga del color que siga) es faça ric amb els seus salaris públics?

Es normals que tots nosaltres (inclús aquells que ens agrada la política i que estem involucrats d’una manera orgànica però no pública/institucional ens preguntem pel rumb que estàn prenent les actuacions de certs «polítics». Si són capaços de destinar els diners de les subvencions per a construir escoles a Haití en comprar pisos, de que no són capaços?

De persones «poc honrades» hi ha a tots els llocs (fins i tot a la casa del Rei) i hauria de ser cosa de tots senyalar a aquestes persones i cosa de la justicia que pagueren com és degut.

*Entrada escrita el divendres 18 de gener però que per una actualització de wordpress no vaig poder publicar ahir. 😉

#Salvar400e i el SERVEF

Tornem a la casella de sortida i així ho farem totes les vegades que facen falta per a salvaguardar l’ajuda del Plan Prepara. Espero que el PP tinga clar que les condicions que ell mateix va redactar per a fer la primera pròrroga d’aquest Pla segueixen presents:

«El Real Decreto-Ley 23/2012, de 24 de agosto, prorroga el programa de recualificación profesional de las personas que agoten su protección por desempleo durante seis meses, con efectos desde el 16 de agosto de 2012, hasta el 15 de febrero de 2013. Esta medida supone un mecanismo de protección adicional justificado por la situación del mercado de trabajo español, por la que los destinatarios del programa reciben un  tratamiento individualizado y personalizado para su inserción laboral.»

Aquestos 400 euros suponen un ingrés necessari per a moltes families. I és molt misserable que ara, sis mesos després de fer una campanya per les xarxes socials per a exigir que es prorrogara aquest Pla estiguem a les mateixes i tinguem que demanar que es torno a prorrogar. Si el Govern governara pensant en les persones ja haguera tingut que anunciar la prórroga d’aquesta ajuda social.

Però pot ser podriem anar més enllà i no quedar-nos només amb el Pla Prepara. Pot ser ha arribat el moment de fer una proposta de revisió seriosa del SERVEF.

El SERVEF és un organisme autònom creat al 2000 i  adscrit a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació. I té al seu càrrec l’execució de la política de la Generalitat Valenciana pel que fa a la intermediació en el mercat de treball, l’orientació laboral, la formació professional (ocupacional i, si s’escau contínua) i foment de l’ocupació.

Dintre de les funcions del SERVEF està dintre de l’àmbit de polítiques actives d’ocupació:  Impulsar, desenvolupar i executar els programes de creació d’ocupació entre els col · lectius de desocupats.

I ara bé la pregunta, el SERVEF serveix per al que realment ens diu la Decret pel que es fa formar?

Conec a gent amb més de dos anys a l’atur i que estan apuntats al SERVEF i ni li han avisat per a fer cap curs, ni li han cridat per a fer cap entrevista de treball ni res de res. I només fa falta llegir un poquet els periòdics i vore que s’han perdut 192 milions d’euros.

Hem d’exigir un SERVEF competent, que sabiga gestionar la seua propia capacitat per tal de fer cursos de formació per als desocupats, que siga capaç de gestionar i posar en marxa programes d’ocupació reals i capaç de gestionar tots els seus recursos (de capital i humans) d’una millor manera. Els desocupats valencians i valencianes, 574.939 persones (registre de novembre de 2012) volem que l’òrgan competent per a ajudar-nos a trobar feina faça les seues funcions i ens dono alguna esperança.

Els parats i parades que necessiten els 400 €, molts d’ells valencians i valencianes, volen un SERVEF que dono resposta a les necessitats dels ciutadans ja que per a aquesta raó va ser creat.

 

Más de lo mismo

1 de gener: el President de la Generalitat, Alberto Fabra (no confundir en Carlos Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló) ha fet el seu discurs d’any nou per Canal 9.

He de reconèixer que si no haguera sigut pel twitter (beneït ell) no m’hagués assabentat de que avui era el discurs.

Però puc dir que, per a mi, ha sigut «más de lo mismo» .

Fabra ens ha dit que pagarà el deute i es garantitzaran els serveis públics. I jo penso que amb la «hipoteca» de 84.200 milions d’euros que té la Generalitat com pensa pagar tots els seus deutes? Si el Fons de Liquiditat Autonòmica no suposa ni el 10% d’aquest d’aquesta hipoteca.

Pagar el deute? A tots? Se n’enrecordarà dels Ajuntaments, on la gran majoria estan assumint serveis bàsics per oferir-los als seus conciutadans perquè la Generalitat Valenciana ha retallat aquests serveis?

Després ha destacat que la seua prioritat és la creació de llocs de treball. I jo pregunto que amb quina legitimitat afirma que crearà llocs de treballs si fa només uns pocs dies vam saber que s’han perdut 192 milions d’euros de la UE per a fomentar l’ocupació?

També s’ha vanagloriat que per tercer més consecutiu l’atur ha baixat a la Generalitat Valenciana. Deu ser conscient del treball temporal per a la campanya de Nadal i també per a les campanyes de recollida de mandarines i taronges?

També hi ha que destacar la dada de creació de 30 empreses al dia entre gener i octubre. I llavors em ve al cap si el President Fabra és conscient dels impagaments que el seu Govern manté amb els emprenedors.

Personalment crec que avui el President de la Generalitat ens ha pres el pèl a tots aquells, valencianes i valencians, que en situació d’atur estem buscant un lloc de treball i no l’estem trobant.

A la tasca!

Avui esmorzem amb infinitat de notícies de les eleccions autonòmiques d’ahir del País Basc i de Galícia, de les anàlisis, de la situació dels partits després dels resultats, alguns es capfiquen en demanar dimissions sense parar-se a pensar en què estaran fent ells mateixos per que l’organització en la que militen vagi cap endavant i no cap enrere.

És molt fàcil dir això de la culpa és dels de «dalt», però perquè hi hagi gent «dalt» ha d’haver gent «baix» i aquesta gent de «baix», els militants de base, som el nervi viu de qualsevol organització, de qualsevol partit polític. Si cada un de nosaltres ens preguntéssem si estem fent prou o el necessari, segurament la resposta en una gran majoria d’ocasions seria que no.

No hem d’esperar que els de «dalt» ens diguen el que hem de fer, perquè com a persones sabem el que hem de fer i sabem on hem d’estar.

Ahir llegia al company Jose Manuel Prieto una frase que comparteixo al 100% «o projecte d’alternativa o irrellevants per a sempre. Ningú ha dit que no fem tard …»

Per construir aquesta alternativa som necessaris tots i totes, i encara més gent. Així que a la tasca!.

Pd. Si no sabeu qui és Jose Manuel Prieto us recomano llegir el seu blog, sempre amb les paraules encertades per a cada moment.

Al cole amb la fiambrera

Debat de l’Estat de la Comunitat Valenciana.

El propers dies 25 i 26 de setembre es celebrarà el debat de l’estat de la Comunitat Valenciana. Un debat que pareix ser que no existeix perquè no hem sentit al PP i a la seua televisió dir res.

Des del PSPV es vol que la veu dels ciutadans i les ciutadanes i dels col·lectius socials s’escolto a les Corts Valencianes, per a construir entre tots l’alternativa que la nostra Comunitat Valenciana necessita.

Per aquesta raó, el PSPV ha obert un compte de correu electrònic, eldebatdelespersones@pspv-psoe.net, perquè siga directament el ciutadà qui puga participar en aquest debat. Així, qualsevol persona podrà plantejar les seues aportacions i reivindicacions, i les seues opinions per tal que el nostre debat siga realment un debat útil per als ciutadans i les ciutadanes.

Us animo a participar.

Ser jove al nostre país és una odissea.

Amb les últimes mesures aprovades pel govern de Mariano Rajoy cada vegada és més complicat ser jove al nostre país.

La primera gran mesura aprovada pel govern popular en pro de la joventut va ser a finals del 2011. En aquell moment van eliminar la Renda Bàsica d’Emancipació. L’Executiu no va renovar en aquell moment l’ajuda de 210 euros al lloguer per a joves entre 22 i 30 anys i que segons dades del propi ministeri després de quatre anys en vigor havien pogut «gaudir» un total de 301.254 joves usuaris.

La segona gran mesura del govern popular de Rajoy pel que fa a joventut es refereix va ser a la Sanitat: si ets jove major de 26 anys i no has treballat no tens dret a Sanitat. El Ministeri de Sanitat deia que no s’havia de tenir cap problema, que la seva assistència la tindran garantida però en cap moment van dir que aquesta «assistència garantida» hauria de ser pagada posteriorment pel pacient.

Les últimes setmanes hem conegut alguns casos en què joves que es van pròximament d’Erasmus no estan aconseguint la cartilla sanitària europea perquè els seus pares estan en atur.

La tercera mesura en pro de la joventut té a veure amb l’Educació. Augment de les taxes universitàries i també enduriment de les condicions per a l’accés a les beques. Dos factors que haurien de ser correlatius i no correlatius al revés com ha fet el PP.

I l’última notícia ens ha arribat amb la renovació del Pla Prepara. No es pot ser jove, haver perdut la feina, no trobar cap altre ia sobre viure amb els teus pares perquè no tens capacitat per emancipar.

Aquestes són les solucions que el PP ha posat en marxa en els últims mesos per aconseguir allò que insistentment ens va repetir durant la campanya electoral: El primer, l’ocupació. De veritat es creuen que amb aquestes mesures ajudaran a la societat espanyola, als joves espanyols, a sortir de la crisi?

Podrien començar per fer retallades equitatius en totes les partides com per exemple en la partida per a l’Església.

Retornem

Si massa entrades al blog comencen en lo que vaig a possar ara i és alló de…després d’un temps sense actualitzar-lo vaig a tonar-me a possar. Bé, al menys ho intentaré.

Des de l’última entrada fins ara han passat un grapat de coses, que tothom sap. El PP va guanyar les eleccions generals, Mariano Rajoy és el nou president del Govern, es va celebrar el Congrés del PSOE i Alfredo Pérez Rubalcaba es el nostre nou secretari general, guanyant per 22 vots a Carme Chacón,  ens han plantat una reforma laboral infumable, i totes les Comunitats Autònomes han començat a llevar-se la careta.

Avui mateix el President del Govern de Cantàbria (PP) ha anunciat el «cese temporal» de l’activitat del Consell de la Joventut de Cantabria.

Avui mateix (i tb ahir) a la nostra terra, a la Comunitat Valenciana, la Policia ha carregat contra l’estudiantat que s’estava manifestant reclamant una educació pública i de qualitat. No anar a barracons, no anar a classe sense calefacció, no anar a classe sense que hi haja un professor sustitut.

I tot açó es un «suma y sigue»… aeroports sense avions que per a que un avió volo necessita una obra, corredors mediterranis que desapareixen del mediterrani i passen a ser Centrals,..i així un llarg seguit.

Vergonya, cavallers, vergonya!!!

Rompe con el tabaco

Vos deixo l’enllaç amb el video de la campanya que aquest matí ha presentat l’AECC i on col·laborem el CJE y el INJUVE.

També us deixo l’enllaç amb un video de la roda de prensa:

I Fòrum Estatal de Polítiques per a la participació

Des de diumenge i fins ahir, vaig estar a Sevilla on s’ha desenvolupat el Primer Fòrum Estatal de Polítiques per a la participació. L’objectiu era posar en valor la participació com un element essencials en les polítiques de joventut. Les TIC han propiciat el treball en xarxa on els principals protagonistes i usuaris són els i les joves. Aquest fet ha fet que el Institut de la Joventut d’Espanya, el Consell de la Joventut de Espanya i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies ens haguem proposat aquest espai d’encontre, ja que apostem per aquests nous canals i altres similars, com a vehicles de les noves formes de participació ciutadana.

La inauguració va ser a càrrec de Pilar Pérez, Presidenta de la Comissió de Juventut de la FEMP, Micaela Navarro, Consellera per a l’igualtat i el benestar de la Junta d’Andalusia, Gabriel Alconchel, Director del INJUVE i per Ricardo Ibarra, president del CJE. Vam poder sentir de la seua boca frases com les següents:

“S’obri un nova via, que són les noves tecnologies, per a posar iniciatives en comú i desenvolupar nous projectes” (Pilar Pérez)

“L’única forma de canviar és des de dins. Tot deu ser AMB les joves i no PER A” (Micaela Navarro)

“Els joves busquen noves estructures i models més flexibles i son més innovadors” (Ricardo Ibarra)

“Són les polítiques de joventut un pilar per a la democràcia” (Gabriel Alconchel).

Només amb sentir aquestes frases ja podíem preveure el que ens esperava durant aquest matí.

La primera taula va versar sobre la comunicació institucional i va contar amb les presentacions de Nagore de los Ríos, Directora de Govern Obert i Comunicació en Internet del Govern d’Euskadi, i de Francisco Perujo, Director General de l’Oficina del Portaveu del Govern d’Andalusia.

Nagore de los Ríos va ser la responsable de la campanya de comunicació de Patxi López com a candidat a lehendakari. Ens va fer unes breus indicacions sobre Irekia, Govern Obert. (us recomano pegar-li una ullada). Però si m’he de quedar amb una frase de les que va dir Nagore, hem quedo amb “Ara els polítics primer escolten, després dialoguen i, per últim, gestionen”. Tota la raó del món!!!!!

Vaig tindre la mala sort de no poder estar present en la segona taula de treball. Encara no ho havia comentat, però he sigut membre del jurat, i en eixe moment manteníem la nostra primera reunió. Mala sort, perquè per lo vist al twitter i fent el seguiment del hashtag de l’event #politiques11. Però he tingut la possibilitat d’estar parlant amb algunes de les persones que van formar aquesta segona taula: Antonio Cartier, Carlos Guardian, Juan Francisco Delgado i Pilar Velasco.

Ricardo, Antonio i jo, formavem part del jurat representant al CJE

Per la vesprada vam començar amb les presentacions del projecte. 3 persones del jurat a cadascuna de les 3 sales i 26 projectes per escoltar. 10 minuts era el temps que disposava cada projecte per a ser exposat. 6 hores de presentacions. Va ser una vesprada molt interessant i una font d’aprenentatge molt gran, però al final tocava elegir.

Els premiats:

• Amb 15.000 euros: projecte presentat per l’Ajuntament de Burgos.
• Amb 10.000 euros: projectes presentats per l’Ajuntament de San Pedro del Pinatar i l’Ajuntament d’Albacete.
• Amb 5.000 euros: els projectes presentats per ASDE, Casals de Joves i l’Ajuntament de Ceutí

Enhorabona als premiats!!!!!!!