A la tasca!

Avui esmorzem amb infinitat de notícies de les eleccions autonòmiques d’ahir del País Basc i de Galícia, de les anàlisis, de la situació dels partits després dels resultats, alguns es capfiquen en demanar dimissions sense parar-se a pensar en què estaran fent ells mateixos per que l’organització en la que militen vagi cap endavant i no cap enrere.

És molt fàcil dir això de la culpa és dels de “dalt”, però perquè hi hagi gent “dalt” ha d’haver gent “baix” i aquesta gent de “baix”, els militants de base, som el nervi viu de qualsevol organització, de qualsevol partit polític. Si cada un de nosaltres ens preguntéssem si estem fent prou o el necessari, segurament la resposta en una gran majoria d’ocasions seria que no.

No hem d’esperar que els de “dalt” ens diguen el que hem de fer, perquè com a persones sabem el que hem de fer i sabem on hem d’estar.

Ahir llegia al company Jose Manuel Prieto una frase que comparteixo al 100% “o projecte d’alternativa o irrellevants per a sempre. Ningú ha dit que no fem tard …”

Per construir aquesta alternativa som necessaris tots i totes, i encara més gent. Així que a la tasca!.

Pd. Si no sabeu qui és Jose Manuel Prieto us recomano llegir el seu blog, sempre amb les paraules encertades per a cada moment.

Anuncios

Més assessors que càrrecs públics.

Últimament estem vivint el que jo vaig a denominar una “demonització” dels polítics. Sempre he cregut  que la política és l’instrument que tenim per a millor la societat en la que vivim.

La política municipal, eixa que et fa saber els problemes dels teus veïns i veïnes, eixe que et fa solucionar xicotets “problemes” a persones que tenen nom i cognom, a les que coneixes de tota la vida, eixa política que fa tindre alegries –la majoria- i tristeses –quant no surten les coses com vols-

Aquestes setmanes hem assistit a com la Cospedal, presidenta de Castella la Manxa i secretària general del PP, proposa eliminar la meitat dels diputats autonòmics i el seu salari. El parlament castellà manxec té actualment 49 diputats i volen reduir-lo a 25. Mentrestant aquesta dona te 24 assessors als que destina 900.000 euros. I ara és quant algú hem dirà i el PSOE que feia. Als pressupostos que he trobat destinava a assessors 300.000 euros. Una tercera part del que la Cospedal. Ella diu que llevant-los el salari als diputats estalviarà 1 milió i mig d’euros però també ha dit que rebran una compensació per assistència als plenaris i comissions i tenint en compte l’augment de despeses d’assessors populars la mesura només és pura demagògia barata.

Però no fa falta anar tant lluny. Ens quedem a la província de Castelló que d’aquestes “malifetes” en podem trobar unes quantes.

La Diputació de Castelló té 27 diputats. El PP té 18 diputats provincials i 28 assessors; el PSPV-PSOE té 8 diputats/des i 3 assessors i el BLOC té 1 diputat i 2 assessors. És fàcil traure la mitja el PP té 2,33 1,55 assessors per diputat (un error al dividir), el PSOE té 0,375 assessors per diputat i el BLOC té 2 assessors per diputat.

Ara mirem assessor/a per assessor/a:

Sigue leyendo

Pensar en veu alta.

Estem en època congressual a l’organització. Aquesta no és cap novetat. La convocatòria i celebració del Congrés Federal del PSOE enceta un seguit d’assemblees i congressos. Aquestos  haurien de servir per a redefinir el nostre posicionament polític, revisar allò que no s’està fent bé i una vegada acabats, deixar de parlar de nosaltres mirant-se el melic i parlar d’un nosaltres (perquè som part d’ella) mirant a la societat.

Crisi.

Ja està bé de donar la culpa de tot els nostres mals (com a organització) a la crisi.

La crisi és culpable de que les famílies no arriben a final de mes, és culpable de que la xifra d’aturats cada vegada creixca més, que avui 2 de març hi ha 116.269 aturats més que fa un mes i ara si que arribem als vora 5 milions de parats.  Aquesta si que és una mala notícia. Sempre que l’atur puja és una mala notícia. I alguns es vanaglorien que en tal sols uns mesos han fet més canvis que el PSOE els últims 8 anys de govern. I presenten una reforma laboral que només provoca més atur, perquè només fent ajusts no sortim de la crisi, fa falta compaginar-lo amb estímuls al creixement.

A la pèrdua de nombroses alcaldies, autonomies i el govern central ha afectat la crisi, per suposat, però també afectaven altres factors. I hem de fer una reflexió profunda a la interna per a donar respostes a l’externa.

La societat ens ho demanda i nosaltres hem de donar-li solucions.

La política i la corrupció

Ho dic massa vegades i igual em faig un poc la pesada, però si estic en política és per ajudar a la societat a millorar. Si no creies que des de la política és vetla per la millora de la nostra societat, no estaria. Si no creies que des de la política és vetla per la millora de les nostres institucions, jo no estaria.

La política és gestió, és bona gestió. I si algú no la fa hi ha que denunciar-ho, però només amb la denúncia, com a organització, no es va a cap lloc. Denunciar es fer-li un foto de la mala gestió que fa el contrincant però si no expliquem com ho gestionariem nosaltres no anem a cap lloc.

Penso, i espero, que aquesta manera de pensar que tinc jo siga el de més gent de la meua organització.

PSPV

Ahir ens despertàvem amb la notícia de que alguns companys i companyes diputats autonòmics presentaven un manifest on defensaven la lluita contra la corrupció per a derrocar al PP. I jo us dic una cosa. En això estic totalment d’acord amb vosaltres. Però tinc que estar en desacord en la utilització de la institució per a fer defensa del qui actualment és el nostre secretari general i el que es presenta per a la reelecció.

Només denunciant la falta d’ètica i d’escrúpols del  Partit Popular no hi ha prou. Hem de treballar tothom, els càrrecs públics, els càrrecs orgànics, la militància i els nostres simpatitzants per a fer un front comú. Davant cada denúncia per una irregularitat davant d’un jutge, hem de fer dos propostes a la ciutadania. Això si que és el que esperen la societat dels socialistes. 

Serà qüestió de llengua

Pareix ser que les últimes entrades al blog estan relacionades en el mateix: la llengua.

Acabo de llegir un comentari al facebook d’algú que està en contra d’aquesta noticia:

El PSPV exige que los funcionarios dominen el valenciano.

Personalment crec, que és una de les coses més coherents que ha fet el PSPV en els últims temps.
Nosaltres mateixos, els valencians i les valencianes, ens tirem terra als nostres ulls, si no fem que els nostres signes d’identitat es perpetúen. I en aquest cas, la nostra llengua (i que cadascú li poso el nom que vullga) és un signe d’identitat que cada vegada més és menyspreada per alguna gent que confundeix la defensa de les nostres identitats en la defensa d’un nacionalisme, que defensaran alguns, però que no és el meu cas.

Cada vida importa, per això volem més fets i menys paraules

Aquest cap setmana hem pogut ser espectadors d’alguna que altra manifestació que s’ha celebrat a Madrid. Dic a alguna que d’altra perquè a una de les manifestacions vaig participar activament.

El divendres vaig poder assistir a la Manifestació que es va celebrar amb motiu dels actes que s’organitzaven amb la finalitat d’exigir l’erradicació de la pobresa. Només (que ja es prou) s’està demanant que es compleixca l’establert en els “objetivos del Milenio”. Us deixo enllaç amb el Manifest que es va llegir al final de la mani. No només s’ha fet la manifestació a Madrid, moltes altres ciutats espanyoles, entre elles València han celebrat la seua jornada per aquesta bona causa.

La pregunta que una se fa, quant es posa a reflexionar sobre el tema és: I el nostre govern està complint els Objectius de Desenvolupament del  Mil·lenni? Perquè els demanem -al manifest- que a final de la legislatura destinen el 0.7 %?

Doncs bé, el Govern Espanyol -el mateix que molts no paren de repetir que és un desastre- a pesar de la cojuntura actual, ha mantés el percentatge del Pressupost General de l’Estat que es destina a Cooperació al Desenvolupament, és a dir, el 0’5%. Crec que no només el Govern Espanyol hauria de fer un esforç per arribar al 0’7% si no que la resta d’Administracions Públiques, les Comunitats Autònomes i els ajuntaments també haurien d’anar fixant-se aquests repte.

Quant parlem de pobresa no estem parlant d’un problema trivial que afecta a uns pocs. Estem parlant de que hi ha 1.020 milions de persones, quasi una de cada sis habitants del planeta que pasen fam. I no val que uns poc ho tinguen en compte. S’ha d’afrontar el problema d’una manera global, plantant-li cara i exigint als nostres governants, siguen del partit que siguen, i governen on governen, que es posen les piles. Ara és el moment.

No he pogut trobar un lloc on diguera quant gent hi havia divendres a la Manifestació, segons ens deia a la capçalera, erem vora unes 5.000 persones. Tenint en compte que era un divendres a les 6 de la vesprada crec que no està mal. Va ser una nova experiència personal. Allí vaig estar en representació del CJE. Llegeixo a la premsa que ahir a València eres “varios miles”.

Aquesta pancarta es podia llegir el divendres:

manif

Però clar, ahir a Madrid es celebrava un altra manifestació on segons llegixes la notícia, el número de participants oscil·la entre els 55000, que ha comptabilitzat una empresa especialitzada, els 250.000 segons la policia, el milió i mig que informa la  Comunitat de Madrid i els 2 milions dels organitzadors. Una manifetació que com diu El País en un dels seus titulars d’avui “El PP se suma por fín a la protesta”.

El PP està jugant a una doble moral que no afavoreix gens a ningú, no es pot ser tan hipòcrita. Que tota la gent, siga el número que siga, té el mateix dret a manifestar-se per aquest tema, com jo el vaig tindre divendres per a manifestar-me per l’erradicació de la pobresa.

Segons els convocants, era “una manifestación de apoyo a la mujer embarazada y de reivindicación al derecho de vida”. I per això, el lema més repetit era el de “Zapatero, dimisión” I claro, frases com les que vos vaig a escriure a continuació són perles d’un grandíssim valor “Con la nueva ley anunciada se privará a la mujer de su derecho de maternidad” o “no se hará nada para evitar el aborto”. I claro, una es queda pensant que a quin segle viu perquè aquesta llei m’ajudarà a mi, com a dona, o qualsevol altra dona, a decidir i a fer, que la nostra decissió no ens puga portar a la presó.

I abans deia lo de l’hipocresia del PP perquè resulta que ells mateix diuen als mitjans de comunicació que per a aquest dia no s’ha previst cap acte del partit per tal de propiciar que els seus militants assisteixquen a la manifestació. (dit pel mateix Rajoy a l’entrevista que va fer a Telecino el 22 de setembre). I resulta que a la manifestació també es demana “que se derogue tanto la futura ley como la actual”.  L’actual???? Però si ells van estar 8 anys al govern m’entre l’actual llei ja estava en vigor. I el President del Govern d’aquells 8 anys ahir també es manifestava i estic segura que ningú li va dir res per mantindre la llei.  Crec recordar que durant els seus 8 anys de govern ningú (ni de la societat civil, ni del seu propi partit) es va manifestar en contra de la llei. Ahí es on tornem a vore la doble vara de mesurar que gasta el PP.

20091018elpepivin_1

Com dic al títol de l’entrada  Cada vida importa, per això volem més fets i menys paraules. He jugat amb els dos lemes de les dos manifestacions. Cada vida de les milers de persones que estan sofrint penúries en el món ens importen. Cadascuna de les seves vides és molt imporant, per això exigim als nostres governants, més fets i menys paraules. Perquè volem que es compleixquen els Objectius de Dessenvolupament del Mil·lenni.


Por cierto, nadie se manifestó en esos 8 años ni vio en peligro el derecho a
la vida que dicen defender hoy. Y la Ley existía.

Ple municipal de setembre

Vista de Càlig. Extret de la web de l'Ajuntament

Vista de Càlig. Extret de la web de l'Ajuntament

Anit vaig estar fins la 1 de la matinada escoltant el ple municipal del mes de setembre. El Ple que s’haguera tingut que celebrar dilluns, però com que el nostre alcalde te altres prioritats, es va canviar de dia, perquè és més important assistir a Peníscola a la presentació de la reina i dames que complir amb els acords plenaris de celebrar-ho el primer dilluns de mes.

A comparació als anteriors plenaris, aquest va ser tranquil però farragós (paraula que he descobert que tant li agrada a la regidora d’Hisenda, la va repetir unes 10 vegades).

14 punts d’ordre del dia donaven per a molt, però més d’un hora de les tres per a que el senyor alcalde contestara als escrits que la gent li va enviar i que ell mateix es genera les polèmiques. Referent als escrits no vaig a entrar al detall de tots, perquè d’alguns desconec el tema. Però del que afecta a tot el poble, si que vaig a donar la meua opinió.

Els que em coneixeu sabeu que molt del “clero” no sóc. Però per a un calijó –o calijona- parlar-li de la seua patrona és com parlar-li d’ algú de la família, no només per ser la patrona si no pels moments que em viscut al seu Paratge –que sempre ha anat a més, excepte ara, que pareix un cranc que va cap enrere-. Doncs bé, des de fa uns anys el Patronat obri el bar de l’hospederia durant uns dies per a fer caixa per anar reparant petites cosetes. Enguany un senyor de Càlig va enviar carta a l’ajuntament per a preguntar-li si aquesta gent tenia permís per obrir el bar. I el senyor alcalde els va enviar un escrit al Patronat dient-los que necessitaven permisos i que eren uns despilfarradors perquè en època de crisi la llum del Paratge havia estat oberta tota la setmana. Vostè, senyor alcalde, que tant es va omplir la boca i tantes coses volia fer per als calijons i calijones – i no fa falta que repetisca tantes vegades que és alcalde de tots els calijons, que per desgràcia ja ho sabem.

Estic segura de que preferien que les llums estigueren apagades per a que ningú poguera observar l’estat del Paratge del Socors. I sabeu que, em sumo al que molta gent comentava el diumenge, el diumenge no plovia, la nostra patrona plorava.

Seguint amb el Ple i com a punt important, el punt 4. Modificació pressupostària. Punt que no va sortir endavant. L’equip de govern empenyat en que s’aprovara parcialment la modificació de 90.000 euros i l’oposició (PSOE i AECC) dient-li que volíem aclarir les factures que es presentaven dintre d’aquest paquet abans d’aprovar-ho. Serem uns irresponsables, com va dir la regidora d’Hisenda ahir al Ple, però volen tindre clar el que aprovem. Si hi ha factures del 2.007 amb informes desfavorables dels tècnics d’aquell moment deu ser per alguna cosa.

Altra de les coses que me va fer molta gràcia del Ple va ser quant l’alcalde li va dir a Erne, la nostra portaveu i membre de l’executiva local, que “dintre de tots els partits polítics hi ha enemics i vostè també en té” o també em va fer molta gràcia quant ens va dir que a una reunió Carlos Fabra havia dit que “primer Castelló, després Castelló i després el partit” i que per a ell: “primer Càlig, després Càlig i després Càlig”. La frase gràcia en si no en té, però fa gràcia que penso en Càlig i que paso la major part dels dies pensant en a vore en quina associació del poble em discuteixo avui. Se’n lliura alguna?

També ens va quedar clar que si alguna cosa “dels equips de govern anteriors” no esta clara, l’enviaran al fiscal i que ell decidirà i que deixar passar el temps per a que les coses prescriguen es delicte. Açò ho diuen per alguna cosa en particular? Però d’ara o d’abans?–al aire se lo dijo, para que el aire lo recoja (no diu així algun refrany popular??). També és delicte acusar a la gent i ja està un altra denúncia a les esquenes.

Pensava que l’equip actual no s’equivocava i ens van ensenyant que si. Per a nosaltres despilfarrar no és obrir les llums de l’Ermita una setmana, per a nosaltres despilfarrar és pagar 650 euros per al lloguer dels vestits dels Reis Mags, m’entre hi ha vestuari en propietat. Quant vaig acabar de la Comissió de Festes, hi havia dos al magatzem del Centre de Cultura, i un a casa de l’actual regidor de Festes, que també era membre de la Comissió. Despilfarrar és tindre les llums de “Càlig en Festes” obertes 3 setmanes tota la santa nit.

Es van aprovar diverses mocions, una sobre la creació d’una mesa de seguiment contra la violència de gènere, un altra sobre la llei de costes –si, a Càlig, llei de costes…., tenim platja i no ho sabia J- i la tercera i més important sobre l’abocador de la Bassa i les últimes notícies que han aparegut als periòdics de que es comença a fer l’abocador. Com sempre, tots junts: no a l’abocador.

Per cert i per acabar, voldria dir per als que ho van deien pel poble que el PSPV-PSOE de Càlig ni es compra ni es vent. I com sempre he repetit, som un partit assembleari on les màximes decisions les pren l’assemblea.

M’agradaria llegir

M’agradaria alçar-me un dia de dormir i obrir qualsevol periódic i llegir el següent titular:

“La Generalitat Valenciana ha valorat a totes les persones dependents que ho havien sol·licitat i en breu començaran a rebre les ajudes que els pertoquen”.

Però no, t’alces un diumenge ben tard i llegeixes els següents titulars:

La Generalitat se convierte en copatrocinadora del GP de Europa de Fórmula 1

La Generalitat asume el canon de 90 millones de la F-1 y exime a Valmor

El Consell avala 74 millones al Valencia CF para completar la ampliación

La Generalitat sale al rescate del Valencia y avala los 74 millones que necesita la fundación

I llavors penses… clar és que estem vivint a la Comunitat on no hi ha llistes d’espera; on totes les infraestructures són genials; on tots els alumnes van a colegis on hi ha calefacció i tenen ordenadors i no coneixen els barracons; on pots cursar Educació per a la Ciutadanía en anglés i prompte amb xinés; on han posat totes les facilitats del món per a que la Renda Bàsica d’Emancipació arribo perfectament al coneixement de tots els joves; on demanem “Agua para Todos” però sense fer res; on tenim un President que és el “Rey de los Trajes a medida”; on “estem tant sobrats” que construim un circuit per a que la Formula 1 estiga a València tenint un circuit, on es corren carreres oficials de motos, a pocs quilómetres; on donem tota la culpa del que ens pasa i el que no ens pasa al Govern d’Espanya o als catalans; on no sabem o volem arribar a un acord amb el Govern d’Espanya per a que el servei de Cercaníes arribo a les comarques del Nord; on tenim una RadioTelevisió Valenciana plural;….  Pero et poses a pensar de nou i veus que tot el que has pensat es ben just el contrari del que pasa a la realitat.

I llavors penses: m’agradaria viure en un altre Pais, m’agradaria viure en un altre País Valencià.