#Salvar400e i el SERVEF

Tornem a la casella de sortida i així ho farem totes les vegades que facen falta per a salvaguardar l’ajuda del Plan Prepara. Espero que el PP tinga clar que les condicions que ell mateix va redactar per a fer la primera pròrroga d’aquest Pla segueixen presents:

“El Real Decreto-Ley 23/2012, de 24 de agosto, prorroga el programa de recualificación profesional de las personas que agoten su protección por desempleo durante seis meses, con efectos desde el 16 de agosto de 2012, hasta el 15 de febrero de 2013. Esta medida supone un mecanismo de protección adicional justificado por la situación del mercado de trabajo español, por la que los destinatarios del programa reciben un  tratamiento individualizado y personalizado para su inserción laboral.”

Aquestos 400 euros suponen un ingrés necessari per a moltes families. I és molt misserable que ara, sis mesos després de fer una campanya per les xarxes socials per a exigir que es prorrogara aquest Pla estiguem a les mateixes i tinguem que demanar que es torno a prorrogar. Si el Govern governara pensant en les persones ja haguera tingut que anunciar la prórroga d’aquesta ajuda social.

Però pot ser podriem anar més enllà i no quedar-nos només amb el Pla Prepara. Pot ser ha arribat el moment de fer una proposta de revisió seriosa del SERVEF.

El SERVEF és un organisme autònom creat al 2000 i  adscrit a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació. I té al seu càrrec l’execució de la política de la Generalitat Valenciana pel que fa a la intermediació en el mercat de treball, l’orientació laboral, la formació professional (ocupacional i, si s’escau contínua) i foment de l’ocupació.

Dintre de les funcions del SERVEF està dintre de l’àmbit de polítiques actives d’ocupació:  Impulsar, desenvolupar i executar els programes de creació d’ocupació entre els col · lectius de desocupats.

I ara bé la pregunta, el SERVEF serveix per al que realment ens diu la Decret pel que es fa formar?

Conec a gent amb més de dos anys a l’atur i que estan apuntats al SERVEF i ni li han avisat per a fer cap curs, ni li han cridat per a fer cap entrevista de treball ni res de res. I només fa falta llegir un poquet els periòdics i vore que s’han perdut 192 milions d’euros.

Hem d’exigir un SERVEF competent, que sabiga gestionar la seua propia capacitat per tal de fer cursos de formació per als desocupats, que siga capaç de gestionar i posar en marxa programes d’ocupació reals i capaç de gestionar tots els seus recursos (de capital i humans) d’una millor manera. Els desocupats valencians i valencianes, 574.939 persones (registre de novembre de 2012) volem que l’òrgan competent per a ajudar-nos a trobar feina faça les seues funcions i ens dono alguna esperança.

Els parats i parades que necessiten els 400 €, molts d’ells valencians i valencianes, volen un SERVEF que dono resposta a les necessitats dels ciutadans ja que per a aquesta raó va ser creat.

 

Fallida tècnica

Primer dia a la terreta i primera sorpresa als periòdics i no és que siga cap novetat. Els periòdics d’avui reflexen allò que els socialistes del País Valencià venint reiterant des de fa molt de temps i és que la nostra Generalitat està en situació de fallida tècnica.

I es que avui, al Levante ens trobem la següent noticia:

 

La Sindicatura evidencia la situación de quiebra técnica en que se encuentra la Generalitat.

El pasivo real, incluidos los gastos no declarados en el balance, superaba el activo al cierre de 2009 por primera vez en su historia. El auditor corrige al Consell y eleva en 3.025 millones la hipoteca de gasto desviado al futuro, hasta alcanzar los 35.126 millones.

Llegiu la notícia.

 

Demagògia i irresponsabilitat

Aquestes són els dues paraules que l’alcalde del meu poble utilitza quan l’oposició, exercint la nostra obligació i el nostre dret, no li votem a favor del que presenta al plenari.

Per a posar-vos a tots en situació, contar-vos que l’equip de govern el formaven fins a fa pocs mesos els 4 regidors del PP i el regidor d’AEC. I nosaltres, el PSPV estàvem i estem a l’oposició. Però com ja he dit fa uns mesos el pacte de govern es va trencar i el PP està governant en solitari.

Aquest plenari no és el primer on l’equip de govern no aconsegueix que s’aprovo el que presenta per a la seua valoració i sempre acaba dient el mateix: sou uns demagogs i uns irresponsables.

Aquesta nit, amb un altre Plenari Extraordinari –perquè segurament no podien esperar a l’ordinari del desembre- s’intentava aprovar les pujades de les taxes d’aigua i d’escombreries.

“Si total només és una pujada de 35 euros” ha sigut una de les frases que hem pogut escoltar durant el Ple. La suma de molts totals fan que es faça un tot.

“Som uns demagogs i uns irresponsables perquè només volem vendre el producte”, frase del senyor Alcalde.

Doncs bé, el Partit Socialista no estem fent demagògia. Creiem que l’Ajuntament de Càlig ha d’assumir els 37.000 euros que es recaptarien de la pujada de la taxa d’escombreries i els 16.000 de la taxa de l’aigua. Creiem que l’Ajuntament pot assumir els 53.000 euros.

Frases com les que l’alcalde del poble ha dit avui si que són irresponsables: “Ells no es faran responsables dels 53.000 euros de despesa que generarà la no aprovació de les noves taxes”.

Si ells són els que ens governen (perquè el Partit Socialista, des del primer moment sabem que no estem governant) i els que tenen que fer que el nostre poble camino cap avant i no cap enrere.

I quant comença a intentar donar els argumentaris de perquè som uns irresponsables sempre te que retraure alguna cosa del passat i dir, com els xiquets xicotets, i tu més. Doncs bé, nosaltres no llogàvem uns vestits per als reis mags, quan els té el poble en propietat.

Avui també ha dit una cosa que m’ha fet molta gràcia, ha ratificat que ells són els actuals regidors del PP, com si algú ho posés en dubte. No se si volia que arribara el missatge a algú, però ahí queda la puntualització. Ara que, després de dir, que ell no era ni del PePe  ni del PaPa igual necessitava dir-ho.

I un altra cosa que ha dit és que l’Ajuntament de Càlig està endeutat perquè Zapatero no li ha pagat el 30% restant de les obres del Pla E. I jo pregunto, tant que llegeix i no va llegir l’ordre on posava que el Govern Central ingressaria als Ajuntament el 70% a l’inici de les obres i el 30% una vegada es certifico que s’ha pagat els proveïdors. Si el poble de Càlig no ha rebut aquest 30% no serà perquè alguna obra encara no s’ha pagat i per tant no es pot certificar el pagament a qui ha fet l’obra?

Amb noves energies

Així és com s’anomena la campanya explicativa que desde fa uns dies el PSOE duu a terme per tot l’Estat.

Avui he pogut transmetre les nostres inquietuts, com a socialistes que som, i explicar les nostres solucions. He compartit taula amb Jordi Pau, Secretari General del PSPV de Peníscola i amb Ximo Puig, alcalde de Morella. Al costat d’ells sempre s’aprenen coses. Com hem dit els tres en les polítiques socials està el repte del present.

IMG_6263

Us deixo enllaç d’interés: aquí.

 

El quart pilar de l’Estat de Benestar

La majoria de gnet sap que l’aprovació de la llei de la Dependència ha creat un nou dret de ciutadania al nostre Estat: El dret de les persones depenents a ser ateses per l’Estat en les seues necessitats bàsiques. I s’ha convertit en el quart pilar de l’Estat de Benestar:

  1. Sanitat
  2. Educació
  3. Pensions
  4. Dependència

Actualment, l’atenció d’aquestes persones depenents recau, majoritàriament en les dones, normalment de la mateixa familia, quant hi ha manca de recursos per a poder contractar cuidadores externes o ingresar als depenents a una residència. Com a conseqüència d’això sorgeixen dos realitats:

  • la dificultat de la dona per a realitzar els seus projectes de vida, i;
  • una clara desigualtat per raó de renda.

La finalitat de la llei, que va nèixer l’any 2.006, era i és donar a cada persona depenent el tractament adequat, sense excloure a ningú. La llei regula prestacions econòmiques directes a les persones depenents o l’ingrés i assistència en institucions i residències adequades. Es contemplen ajudes econòmiques a favor dels familiars que es facen càrrec de les persones depenents i diverses activitats formatives complementàries.

El retràs de l’aplicació de la Llei de Dependència es deu principalment a una incorrecta actuació per part de les autoritats autòmiques que no fan funcionar adequadament les matèries que són de la seua competència.

La irresponsabilitat de Govern Valencià.

Ens hem acostumbrat a vore al Consell a sortir sempre dient que el Govern d’Espanya el discrimina.

L’any 2.009 a la Comunitat Valenciana s’han tranferit 97’8 milions d’euros exclusivament per a dependència i els PGE per a 2.010 la dotació s’incrementa un 35’9 %.

Davant aquestes dades, la desidia del PP, que té com a resultat els següents titulars:

Informe anual 2.008 del Defensor del Poble: la Comunitat Valenciana i Madrid superen el 50% de les reclamacions per la llei de dependència. La Comunitat Valencia 4.000 queixes.

Silenci administratiu possitiu.

La voluntat de la Generalitat Valencia d’obstaculitzar l’aplicació de la Llei i impedir la millora en el tractaments dels dependents queda clara amb la reforma portada a terme per la mateixa de les conseqüències del silenci administratiu en la resolució de les sol·licituds dels dependents.

La posició inicial de la Generalitat Valenciana davant aquestes sol·licituds va ser la de no atendre-les, deixar-les morir en el calaix. Dins que de cop i volta va descobrir que, en aplicació de la legislació estatal, el transcurs del termini sense dictar resolució conduïa a la conclusió legal que la petició havia estat estimada. És el que es coneix com a silencia administratiu positiu.

La reacció de la Generalitat va ser modificar la legislació valenciana perquè el silencia administratiu tingués efecte negatiu i de rebot, de la sol·licitud. I quan el Defensor del Poble va recórrer davant el Tribunal Constitucional aquesta modificació i en previsió que aquest Tribunal pogués dictar sentència favorable al recurs, va portar a terme una modificació d’altra llei en el mateix sentit, que el silenci administratiu tingués resultat negatiu, amb l’objecte que, en cas de perdre vigència la primera reforma, s’apliqués aquesta segona.

És clara la determinació de la Generalitat, que no s’aplique als dependents la llei i per a això ni dota dels equips avaluadors adequats, ni permet que la inactivitat administrativa beneficio als dependents.

M’agradaria llegir

M’agradaria alçar-me un dia de dormir i obrir qualsevol periódic i llegir el següent titular:

“La Generalitat Valenciana ha valorat a totes les persones dependents que ho havien sol·licitat i en breu començaran a rebre les ajudes que els pertoquen”.

Però no, t’alces un diumenge ben tard i llegeixes els següents titulars:

La Generalitat se convierte en copatrocinadora del GP de Europa de Fórmula 1

La Generalitat asume el canon de 90 millones de la F-1 y exime a Valmor

El Consell avala 74 millones al Valencia CF para completar la ampliación

La Generalitat sale al rescate del Valencia y avala los 74 millones que necesita la fundación

I llavors penses… clar és que estem vivint a la Comunitat on no hi ha llistes d’espera; on totes les infraestructures són genials; on tots els alumnes van a colegis on hi ha calefacció i tenen ordenadors i no coneixen els barracons; on pots cursar Educació per a la Ciutadanía en anglés i prompte amb xinés; on han posat totes les facilitats del món per a que la Renda Bàsica d’Emancipació arribo perfectament al coneixement de tots els joves; on demanem “Agua para Todos” però sense fer res; on tenim un President que és el “Rey de los Trajes a medida”; on “estem tant sobrats” que construim un circuit per a que la Formula 1 estiga a València tenint un circuit, on es corren carreres oficials de motos, a pocs quilómetres; on donem tota la culpa del que ens pasa i el que no ens pasa al Govern d’Espanya o als catalans; on no sabem o volem arribar a un acord amb el Govern d’Espanya per a que el servei de Cercaníes arribo a les comarques del Nord; on tenim una RadioTelevisió Valenciana plural;….  Pero et poses a pensar de nou i veus que tot el que has pensat es ben just el contrari del que pasa a la realitat.

I llavors penses: m’agradaria viure en un altre Pais, m’agradaria viure en un altre País Valencià.