A la tasca!

Avui esmorzem amb infinitat de notícies de les eleccions autonòmiques d’ahir del País Basc i de Galícia, de les anàlisis, de la situació dels partits després dels resultats, alguns es capfiquen en demanar dimissions sense parar-se a pensar en què estaran fent ells mateixos per que l’organització en la que militen vagi cap endavant i no cap enrere.

És molt fàcil dir això de la culpa és dels de «dalt», però perquè hi hagi gent «dalt» ha d’haver gent «baix» i aquesta gent de «baix», els militants de base, som el nervi viu de qualsevol organització, de qualsevol partit polític. Si cada un de nosaltres ens preguntéssem si estem fent prou o el necessari, segurament la resposta en una gran majoria d’ocasions seria que no.

No hem d’esperar que els de «dalt» ens diguen el que hem de fer, perquè com a persones sabem el que hem de fer i sabem on hem d’estar.

Ahir llegia al company Jose Manuel Prieto una frase que comparteixo al 100% «o projecte d’alternativa o irrellevants per a sempre. Ningú ha dit que no fem tard …»

Per construir aquesta alternativa som necessaris tots i totes, i encara més gent. Així que a la tasca!.

Pd. Si no sabeu qui és Jose Manuel Prieto us recomano llegir el seu blog, sempre amb les paraules encertades per a cada moment.

30 anys d’Estatut d’Autonomia del País Valencià.

Avui el nostre autogovern, la nostra autonomia compleix 30 anys. 30 anys de camí que van començar molt abans.

A continuació us transcriuré la intervenció d’Agustí Mercé Castellano, primer alcalde de la democràcia al poble de Càlig, paraules que estan reflectides a  l’acta de la sessió extraordinaria del ple de l’Ajuntament de Càlig del 28 d’agost de 1979.

Els regidors que formaven aquella corporació eren el PSOE: Agustí Mercé Castellano, Carlos Adell Bayarri, José Morera Monroig, José Llorens Aleu i Joaquin Borrás Sanz. Per l’UCD: José R. Gumbau Zaragozà, Vicente Gascó Querol, Joaquin Conesa Querol i Vicente Querol Lacruz.

 Estan en castellà i les vaig a transcriure tal com estan. I són les següents:

SOLICITUD DEL DERECHO A LA AUTONOMIA DEL PAIS VALENCIA. Siguiendo el orden del día, toma la palabra el Sr. Alcalde-Presidente para manifestar que el objeto principal de la sesión, que se está delebrando, es el asunto que se va a discutir sobre la petición del derecho de autonomía del País Valencià, y consecuentemente realiza la siguiente propuesta:

Considerando, que razones históricas, culturales, económicas y otras que de diversas clases han venido a determinar que el País Valenciano como pueblo diferenciado dentro de nuestra comunidad nacional y unido por vínculos solidarios con el resto de los pueblos que forman el Estado Español y que esta realidad diferenciada, no tiene duda a pesar de pasados efectos centralistas políticos y culturales, como la misma subsistencia de la cultura propia a lo largo de años tan difíciles demuestra y acredita suficientemente esta personalidad diferenciada que ha sabido mostrar indeclinable merced a al voluntad de nuestro pueblo.

Considerando, que es sumamente deseable un acercamiento de los centros de decisión de los poderes públicos a los ciudadanos, sobre los cuales se ejerce la acción política y administrativa de la misma forma que se hace  imprescindible la más amplia autonomía municipal, hacia la necesidad de dotar al País Valenciano de sus propias instituciones políticas y autonómicas.

Considerando, que el artículo 2º de la Constitución Española reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de todas las regiones  que integran el Estado Español, así como la solidaridad entre todas ellas, y que el artículo 143-2 del mismo cuerpo legal superior establece que la iniciativa del proceso autonómico corresponde, entre otros Órganos, a las dos terceras partes de los censos electorales de cada provincia  y que, así mismo el artículo 151 de la mencionada Constitución establece los criterios a observar en la redacción y aprobación del necesario Estatuto de autonomía.

En su virtud, el Alcalde que suscribe propone la adopción del siguiente acuerdo:

1.  Afirmar el sentimiento autonómico del Ayuntamiento de la Villa de Càlig y adherirse formal y solemnemente al inicio del proceso autonómico que podrá dotar al País Valenciano de las instituciones básicas que configuran una autonomía política real:
   1. Un Parlamento del País Valenciano.
   2. Un Tribunal Superior de Justicia del País Valenciano.
   3. Un Gobierno del País Valenciano.
2. Pedir a los partidos políticos y a los parlamentarios que sea consecuentes con los compromisos adquiridos, prescindiendo de cuestiones secundarios y de rentabilidades políticas de partido, que centren su atención sin demoras innecesarias en la elaboración del citado Estatuto, para el que la Corporación Municipal de Càlig, ofrece su más amplia colaboración.
3. Hacer uso de la facultad reconocida en el apartado 1º del artículo 151 de la Constitución que cumple el requisito que exige la disposición transitoria 2º de dicho cuerpo legal, y de acuerdo con lo dispuesto por el Consell del País Valenciano el el Decreto de 9 de enero de 1979, de pedir expresamente, y de manera solemne, que el País Valenciano se constituya en comunidad autónoma, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 151 y concordantes de la Cosntitución Española.

Terminada la exposición del Sr. Alcalde, se pasa el asunto a votación nominal, votando a favor de la propuesta del Sr. Alcalde los señores D. José Llorens Aleu, D. Carlos Adell Bayarri, D. José Morera Monroig, D. Joaquín Borrás Sanz y D. Agustín Mercé Castellano, haciéndolo en contra los señores D. José R. Gumbau Zaragozá, D. Joaquín Conesa Querol, D. Vicente Gascó Querol y D. Vicente Querol Lacruz por lo que siendo mayoría los votos a favor queda aprobada la propuesta en la forma expuesta.

Per cert, UCD va manifestar que estava a favor de demanar l’autonomia però no que siguera País Valencià i per això va votar en contra.

Doncs bé, estic segura del que ara els regidors socialistes que ens van representar a aquella primera legislatura democràtica estarien i estan  d’acord amb mi amb que tenim que seguir defensant l’autogovern, en que tenim que criticar el mal ús de les institucions autonòmiques que està fent el PP i de que el PSPV te que ser l’abanderat en fer propostes que facen eixir al nostre País Valencià de la crisi institucional, social i política que estem patint.

Les nostres arrels històriques, llingüístiques, culturals i econòmiques són les que ens fan forts, hem de donar un impuls a totes elles. Per que com cantava Raimon: «Qui perd els orígens, per la identitat».

Al cole amb la fiambrera

Debat de l’Estat de la Comunitat Valenciana.

El propers dies 25 i 26 de setembre es celebrarà el debat de l’estat de la Comunitat Valenciana. Un debat que pareix ser que no existeix perquè no hem sentit al PP i a la seua televisió dir res.

Des del PSPV es vol que la veu dels ciutadans i les ciutadanes i dels col·lectius socials s’escolto a les Corts Valencianes, per a construir entre tots l’alternativa que la nostra Comunitat Valenciana necessita.

Per aquesta raó, el PSPV ha obert un compte de correu electrònic, eldebatdelespersones@pspv-psoe.net, perquè siga directament el ciutadà qui puga participar en aquest debat. Així, qualsevol persona podrà plantejar les seues aportacions i reivindicacions, i les seues opinions per tal que el nostre debat siga realment un debat útil per als ciutadans i les ciutadanes.

Us animo a participar.

Més assessors que càrrecs públics.

Últimament estem vivint el que jo vaig a denominar una “demonització” dels polítics. Sempre he cregut  que la política és l’instrument que tenim per a millor la societat en la que vivim.

La política municipal, eixa que et fa saber els problemes dels teus veïns i veïnes, eixe que et fa solucionar xicotets “problemes” a persones que tenen nom i cognom, a les que coneixes de tota la vida, eixa política que fa tindre alegries –la majoria- i tristeses –quant no surten les coses com vols-

Aquestes setmanes hem assistit a com la Cospedal, presidenta de Castella la Manxa i secretària general del PP, proposa eliminar la meitat dels diputats autonòmics i el seu salari. El parlament castellà manxec té actualment 49 diputats i volen reduir-lo a 25. Mentrestant aquesta dona te 24 assessors als que destina 900.000 euros. I ara és quant algú hem dirà i el PSOE que feia. Als pressupostos que he trobat destinava a assessors 300.000 euros. Una tercera part del que la Cospedal. Ella diu que llevant-los el salari als diputats estalviarà 1 milió i mig d’euros però també ha dit que rebran una compensació per assistència als plenaris i comissions i tenint en compte l’augment de despeses d’assessors populars la mesura només és pura demagògia barata.

Però no fa falta anar tant lluny. Ens quedem a la província de Castelló que d’aquestes “malifetes” en podem trobar unes quantes.

La Diputació de Castelló té 27 diputats. El PP té 18 diputats provincials i 28 assessors; el PSPV-PSOE té 8 diputats/des i 3 assessors i el BLOC té 1 diputat i 2 assessors. És fàcil traure la mitja el PP té 2,33 1,55 assessors per diputat (un error al dividir), el PSOE té 0,375 assessors per diputat i el BLOC té 2 assessors per diputat.

Ara mirem assessor/a per assessor/a:

Pensar en veu alta.

Estem en època congressual a l’organització. Aquesta no és cap novetat. La convocatòria i celebració del Congrés Federal del PSOE enceta un seguit d’assemblees i congressos. Aquestos  haurien de servir per a redefinir el nostre posicionament polític, revisar allò que no s’està fent bé i una vegada acabats, deixar de parlar de nosaltres mirant-se el melic i parlar d’un nosaltres (perquè som part d’ella) mirant a la societat.

Crisi.

Ja està bé de donar la culpa de tot els nostres mals (com a organització) a la crisi.

La crisi és culpable de que les famílies no arriben a final de mes, és culpable de que la xifra d’aturats cada vegada creixca més, que avui 2 de març hi ha 116.269 aturats més que fa un mes i ara si que arribem als vora 5 milions de parats.  Aquesta si que és una mala notícia. Sempre que l’atur puja és una mala notícia. I alguns es vanaglorien que en tal sols uns mesos han fet més canvis que el PSOE els últims 8 anys de govern. I presenten una reforma laboral que només provoca més atur, perquè només fent ajusts no sortim de la crisi, fa falta compaginar-lo amb estímuls al creixement.

A la pèrdua de nombroses alcaldies, autonomies i el govern central ha afectat la crisi, per suposat, però també afectaven altres factors. I hem de fer una reflexió profunda a la interna per a donar respostes a l’externa.

La societat ens ho demanda i nosaltres hem de donar-li solucions.

La política i la corrupció

Ho dic massa vegades i igual em faig un poc la pesada, però si estic en política és per ajudar a la societat a millorar. Si no creies que des de la política és vetla per la millora de la nostra societat, no estaria. Si no creies que des de la política és vetla per la millora de les nostres institucions, jo no estaria.

La política és gestió, és bona gestió. I si algú no la fa hi ha que denunciar-ho, però només amb la denúncia, com a organització, no es va a cap lloc. Denunciar es fer-li un foto de la mala gestió que fa el contrincant però si no expliquem com ho gestionariem nosaltres no anem a cap lloc.

Penso, i espero, que aquesta manera de pensar que tinc jo siga el de més gent de la meua organització.

PSPV

Ahir ens despertàvem amb la notícia de que alguns companys i companyes diputats autonòmics presentaven un manifest on defensaven la lluita contra la corrupció per a derrocar al PP. I jo us dic una cosa. En això estic totalment d’acord amb vosaltres. Però tinc que estar en desacord en la utilització de la institució per a fer defensa del qui actualment és el nostre secretari general i el que es presenta per a la reelecció.

Només denunciant la falta d’ètica i d’escrúpols del  Partit Popular no hi ha prou. Hem de treballar tothom, els càrrecs públics, els càrrecs orgànics, la militància i els nostres simpatitzants per a fer un front comú. Davant cada denúncia per una irregularitat davant d’un jutge, hem de fer dos propostes a la ciutadania. Això si que és el que esperen la societat dels socialistes. 

Moments de campanya

Grans moments hem viscut aquesta campanya electoral. Alguns els podeu vore al següent video. Altres ens els quedarem en la nostra memòria 😉

Intervenció a la presentació de la candidatura

Us deixo la meua intervenció a l’acte de dijous.

Bona tarde a totes i tots.

 Aquest mes ha fet 3 anys que vaig encarar un nou repte polític personal en presentar-me a l’Assemblea del PSPV de Càlig per a ser la seua Secretaria General. Va ser el moment de formar un equip. Un equip de companys i companyes que teníem un objectiu molt clar: treballar per a ser de nou els gestors del nostre Ajuntament, ser el grup de referència on les calijones i calijons es vegueren reflexats. Així que jo només sóc una de les persones que dirigim aquesta agrupació i que voldria aprofitar aquest moment per a donar-los les gràcies per tot. Vicent, Erne, Diego, Vicent, Anabel, gràcies per fer la feina més fàcil. I gràcies a totes i a tots els nostres militants per aquestos últims quatre any.

Avui estem aquí, perquè un partit polític, com és el Partit socialista de Càlig presentem la nostra candidatura. Un partit que creu que la política no s’ha de fer des del despatx, perquè la política és el lloc des d’on es canvien les coses.

La política es fa sent partícip de les coses. Participant en les nombroses associacions del nostre poble, sent socis d’elles, recolzant-les en les seues activitats.

Fer política és ajudar als nostres conciutadans. És poder ajudar a una persona depenent a accedir als serveis socials, donar-li a una persona la possibilitat d’accés a internet, donar-li a una organització un espai en condicions per a desenvolupar les seues activitats.

En definitiva: donar solucions als reptes que dia a dia sorgeixen.

Ha arribat el moment de presentar el canvi que el nostre poble necessita. Ha arribat el moment de presentar-mos als calijons i calijones i d’explicar-los alló que els socialistes volem per al nostre poble i per això en breu us presentarem i us farem arribar el nostre programa electoral. Pero avui, els socialistes, us presentem una candidatura compromesa amb el nostre poble, una candidatura per a confiar en el futur, una candidatura de dones i homes disposats a treballar pel nostre poble i per allò que el nostre poble necessita. A la fi, us presentem a calijones i calijons compromesos en allò que ens uneix: Càlig, el nostre poble.

Perquè ens agrada el nostre poble. L’any 1234 vam néixer com a poble. Ens agrada passejar pels nostres carrers i posar-mos a pensar que estarien fent els nostres avantpassats. Son ja vuit segles d’història i de costums que hem d’aconseguir entre tots que perdure per als nostres conciutadans.

La nostra cultura és un dels nostres màxims valors. Totes les nostres associacions són els principals protagonistes als que hem d’agrair que el nom del nostre poble estiga ben representat allí on s’hi participa.

Volem un poble optimista, ple d’alegria. Un poble que torno a la tranquil·litat a la que estava acostumat. Un poble que deixo de mirar el passat i que afronto el present dia a dia per aconseguir un millor futur.

 La joventut estem presents i serem el futur. Junts tenim molt que aconseguir.

Candidatura del PSPV-PSOE Càlig (maig 2011)

Probablement avui he fet l’intervenció més important des de que el 10 d’abril del 2008 vaig ser elegida Secretaria General del PSPV de Càlig. Avui he presentat a l’Assemblea la candidatura per a les properes eleccions municipals.

Per primera vegada, els socialistes calijones tindrem una dona cop a cap de llista. I avui també a sigut el moment dels agraiments. Agraiments als nostres regidors d’aquesta legislatura: Manuel, José, Juan, i Erne. I de fer-li un sentit homenatge a Elena. Sempre estarà present, perquè els socialistes no es moren, es sembren.

Com he dit avui hem presentat una candidatura compromesa amb el nostre poble, una candidatura per a confiar en el futur, una candidatura de dones i homes disposats a treballar pel nostre poble i per allò que el nostre poble necessita. A la fi, calijones i calijons compromesos en allò que ens uneix: Càlig, el nostre poble. Una llista amb una barreja de juventut i veterania, una barreja de coneiximent amb les tasques de govern i d’aquells que ho han viscut des de fora.

Voldria també fer públic, aquí, al meu blog, l’agraiment a la meua Comissió Executiva Local. Estar representant a les Juventuts Socialistes d’Espanya al Consell de la Joventut d’Espanya a Madrid no em permeteix dedicar-li tot el temps que es deuria a la nostra agrupació: Diego, Anabel, Vicent, Erne, papa. Moltes gràcies per la vostra tasca. Entre tots heu fet, hem fet, la millor candidatura que una Comissió Executiva Local podia presentar.

La composició de la candidatura del PSPV-PSOE de Càlig és la següent:

2 hores i 52 minuts



 

En poc més d’hora i mitja estaré camí de casa. Com l’anunci torno a casa per Nadals. Fins ara, per a tornar a casa (ja fora Nadals o no) tornava amb l’AVE per Tarragona i d’ahí camí a Càlig.

Avui, per primera vegada, agafaré un tren que em portarà fins a Castelló amb un temps raonable, amb 2 hores i 52 minuts. El temps que fa uns dies que no paro de repetir com una loca.

Aquest nou servei com és l’Alvia retalla amb quasi dos hores el temps del trajecte amb Madrid o, com és el meu cas, amb Castelló. Que pareix que siga el mateix però ja us dic jo que no. Quina alegria que tinc de pensar-ho!!!!!!!!!!

I dir que, aquest nou servei, és un esforç inversor i l’avanç amb matèria de infraestructures més importants dels últims anys a la nostra província i gràcies al Govern d’Espanya.