Obrir la premsa avui divendres fa que t’agafo més tristor (per dir-li-ho d’alguna manera) que altres dies.
No es cap novetat llegir tots els desgavells als que últimament el Govern de Mariano Rajoy ens te acostumats. Ahir mateix la vicepresidenta del Govern, Soraya Saez de Santamaría, ens sorprenia a tots amb les seues incendiàries declaracions sobre els desnonaments i allò de que «nos puede pasar a cualquiera» amb un to en caire sentimental que si l’hagués interpretat abans li haguera servit per a una nominació als Razzie o als Oscars. Us deixo que cadascú decidisca.
Aquesta setmana torna a estar a la palestra el senyor Bárcenas, fins fa ben poc tresorer del Partit Popular, i els seus 22 milions d’euros a bancs de Suïssa. Si, senyores i senyors, 22 milions d’euros a bancs de Suïssa, com qui té al rebost de casa un caixó de taronges perquè sino no ho entenc.
Si amb aquesta noticia ja ens haviem quedat prou «gelats» avui ens hem alçat amb una altra noticia de El Mundo amb el següent titular «Bárcenas pagó sobresueldos en negro durante años a parte de la cúpula del PP. Las cantidades que contenían los sobres oscilaban entre los 5.000 y los 15.000 euros mensuales.» I la contestació de la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha sigut «no me consta».
Hi ha que recordar que tots aquests diners i totes aquestes acusacions surten a la llum pel cas Gürtel i que, per ara, lúnic que ha pagat és el jutge Baltasar Garzón. O també recordem com el senyor Arenas deia que totes les acusacions eren invenció del Govern de Zapatero.
Com podem tindre uns governants a Espanya i a les Comunitats Autònomes que no han jugat net? Com sabem que ara si que ho fan? Qui s’ha escudat en l’amnistia fiscal per a «regularitzar» els seus diners? Com es possible que un polític (siga del color que siga) es faça ric amb els seus salaris públics?
Es normals que tots nosaltres (inclús aquells que ens agrada la política i que estem involucrats d’una manera orgànica però no pública/institucional ens preguntem pel rumb que estàn prenent les actuacions de certs «polítics». Si són capaços de destinar els diners de les subvencions per a construir escoles a Haití en comprar pisos, de que no són capaços?
De persones «poc honrades» hi ha a tots els llocs (fins i tot a la casa del Rei) i hauria de ser cosa de tots senyalar a aquestes persones i cosa de la justicia que pagueren com és degut.
*Entrada escrita el divendres 18 de gener però que per una actualització de wordpress no vaig poder publicar ahir. 😉
Arrels 