repas

Després d’uns messos sense escriure en aquest bloc crec que ha arrivat el moment de retornar. I han passat moltes coses des de l’ultim dia que vaig escriure.

JUNY

Constitució dels Ajuntaments. 

Erne_i jo

Amb Ernestina, moments després de jurar el càrrec d'alcaldessa de Càlig

Ja tenim alcaldessa. Per primera vegada a Càlig tenim una alcaldessa i és socialista. Nous regidors per a treballar pel nostre poble.

JULIOL

JSPV Càlig

Joves Càlig

Sumem esforços. Sumem persones.

Sheila i Noe, Noe i Sheila

Amigues. I no hi ha res més a dir.

 

Escola d’Estiu de Joves Socialistes del País Valencià.

Més que companys i companyes, amics i amigues

Ha sigut la meua última Escola d’Estiu i ja ha plogut des de la primera a  Alacant. Però la vaig gaudir amb grans companys i companyes.

AGOST

Politeia

Conèixer a nous companys i companyes. Grans companys i companyes i no ens vam fer foto però són persones de les que aprendre i a les que escoltar.

Festes 

Impresionant. Com feia molts anys que no les vivia. Les necessitava més que mai.


 

Anuncios

El abuelo

Aquest matí he estat a casa els iaios, perquè sempre serà casa els iaios, en la iaia Carmen, mirant fotos, llegint poemes, i plorant emocionant-mos.

Us deixo aquesta poesia, escrito pel iaio ja fa uns anys, que es titula “El Abuelo”

Un cigarrillo en los labios

con los ojos entristecidos,

en un banco del paseo

piensa en sus nietos e hijos.

Recuerda, cuando era joven

y, como aquello ha pasado

y se vé, como sus nietos,

mucho antes de ser casado.

De, como se va pasando

el placer de juventud

como, el cuerpo va perdiendo

llegando a la quietud.

Ilusiones que tuviera,

algunas, llegó a alcanzar,

y piensa, en las otras muchas,

que ha dejado pasar.

Pero, aunque se conforme

de lo que ha llegado a ser,

lo qeu por él le sienta

es, no poderse valer.

Aunque su cuerpo es viejo

su espíritu, le hace ver

que, aún puede, muchas cosas,

en ese mundo, hacer.

Dar ejemplo a sus nietos,

sus memorias escribir,

con sus poemas y versos

enseñarlos, bien vivir.

Con cariño y con amor

y, que a él, le dan consuelo,

es, lo que mejor desea

Dar a sus nietos…. su abuelo.

Moments feliços que sempre tindrem presents.

Sabem que és llei de vida, però una mai s’ho espera.

Sempre ens quedaran les seues poesies i pensar en l’estima en que les escrivia, les seues bromes, les seues mans gelades, el vindre a casa l’últim dia de l’any a dir-mos que a la plaça hi havia un home amb tants nassos com dies li quedaven a l’any i nosaltres els tres correns a voreu. El Camel a la mà, els moments de bromes, els moments de rises,… els moments. Això és el que ens queda: els moments, els bons moments. L’estima.

2009

S’acaba l’any i pareix que és el moment de fer el balanç corresponent.

Si haguera de triar un titular diria que ha sigut un any de sentiments contraposats on els bons i dolents moments s’uneixen i es separen constantment. I, aixó si, acabo l’any com el vaig començar: amb un gran constipat.

Balanç del blog:

El passat dia 22 de desembre, el dia de la sort, aquest blog va fer 4 anys. Als que em van instar a començar aquesta aventura els estaré sempre molt agraïda.

Aquesta és l’entrada 565. Desde que vaig començar més de 45.000 visites he rebut als dos blog (vaig començar amb blogspot i em vaig translladar a wordpress a l’any 2.007).

I aquesta finestra al món continuaré aportant la meua modesta opinió, els meus posicionaments (i també els del partit), les meues aventures, els meus viatges… en definitiva, els meus moments.

Balanç de l’any:

Ha sigut un any difícil en el que s’han produït molts canvis, més dels esperats.

Any difícil políticament, dolents i bons moments contraposats que he anat sortejant i intentar superar el millor que he pogut. La pèrdua de les persones a les que volem i que admirem -no solament com a polítics, si no com a companya i amiga- han fet que aquest siga un any on la reflexió personal  ha sigut força important per a mi.

Moments en que ho he passat mal, molt mal. Més que el que alguns pensem. Som persones, tenim sentiments.

Com he repetit els mals moments: els canvis a JSPVla pèrdua d’una gran companya, el meu accident amb el cotxeser víctima de la crisi.

Però també grans moments: el “memorable” sopar amb Pepe Blanco a Morellaanar-me’n a viure al meu (i del meu germà, tb) pisla boda de Tica i Patrick -els primers de la colla en casar-se-entrar a formar part de la permanent del CJE,  la nova executiva provincial de JSPV(Samu, Cris, sabeu que estic superorgullosa, veritat??), el meu viatge al Sàhara (pendent d’entrada, però estic acabant-la)…

I també conèixer nova gent, fer nous amics i amigues, fer bons amics (que te regalan “cuentos hechos de papel”)  i amigues, consolidar a grans amics i amigues. Saber que els meus sempre estan ahí. Per a lo bo i per a lo roïn.

Mari, Manu, Àlex, Vicent, Angelita, Samu, Cris, Aïda, Elena, Joan, Vicent, Rai, Omar, Carlos, Dani, Javi, Inma, Loli, Carlos, Alejandro, Erne, Ximo, Pepe, Ernest, Francesc, Sol, Amparo, Ilu, Ana, a tots els  meus companys i companyes de viatge al Sahara… i possiblement tu, que ho estàs llegint però que no he posat el teu nom, heu sigut part de la meua vida durant aquest any.

Gràcies per estar ahí. Gràcies per ajudar-me a caminar.

El que voldria per al 2010… que no hi haguera violència de gènere ni de cap tipus, la desaparició d’ETA, no vore injustícies, i algunes de les coses que ja vaig escriure a l’agost i que segueixen pendents.

Bona entrada d’any a tots!!!!!!!

Foto del viatge al Sàhara. També apareixen a la foto Alejandro i Uzo, grans companys i millors amics.

Perquè com diu aquesta cançó, que va recomanar un bon amic, 
i com ja vaig posar a aquest post,
...porque tienes amigos en los que puedes confiar,
los amigos serán amigos,...

29

Avui faigs 29 anys i com va sent habitual tots els anys per aquesta data, poso una foto de fa uns anyets. Així que aquí està la d’enguany…

Barrio Sesamo

Monstruo-de-las-galletas

Avui fa 40 anys Barrio Sesamo. Recordo com si fora ara mateix quant ens sentavem la meua germana i jo a mirar-los totes embobades davant de la tele.

Esta sintonia crec que ningú dels que ho miravem l’oblidarem mai.  Na, na, na,… na, na, na….

84 anys

Ahir el meu iaio Vicent complia 84 anys!!!!

Recordo com si fora ara el dia que es va jubilar, que li vam fer una festa sorpresa a casa tota la familia i tots els que treballaven a la fàbrica. Com corriem pel carrer per arribar abans que ell a casa sense que es donara compte.

Com m’haguera agradat estar al sopar familiar… ho haurem de repetir.

Aquesta foto ens la vam fer els Nadals passats, només falta ma mare, que feia la foto.

n1145552407_1979589_3999