Ser jove al nostre país és una odissea.

Amb les últimes mesures aprovades pel govern de Mariano Rajoy cada vegada és més complicat ser jove al nostre país.

La primera gran mesura aprovada pel govern popular en pro de la joventut va ser a finals del 2011. En aquell moment van eliminar la Renda Bàsica d’Emancipació. L’Executiu no va renovar en aquell moment l’ajuda de 210 euros al lloguer per a joves entre 22 i 30 anys i que segons dades del propi ministeri després de quatre anys en vigor havien pogut “gaudir” un total de 301.254 joves usuaris.

La segona gran mesura del govern popular de Rajoy pel que fa a joventut es refereix va ser a la Sanitat: si ets jove major de 26 anys i no has treballat no tens dret a Sanitat. El Ministeri de Sanitat deia que no s’havia de tenir cap problema, que la seva assistència la tindran garantida però en cap moment van dir que aquesta “assistència garantida” hauria de ser pagada posteriorment pel pacient.

Les últimes setmanes hem conegut alguns casos en què joves que es van pròximament d’Erasmus no estan aconseguint la cartilla sanitària europea perquè els seus pares estan en atur.

La tercera mesura en pro de la joventut té a veure amb l’Educació. Augment de les taxes universitàries i també enduriment de les condicions per a l’accés a les beques. Dos factors que haurien de ser correlatius i no correlatius al revés com ha fet el PP.

I l’última notícia ens ha arribat amb la renovació del Pla Prepara. No es pot ser jove, haver perdut la feina, no trobar cap altre ia sobre viure amb els teus pares perquè no tens capacitat per emancipar.

Aquestes són les solucions que el PP ha posat en marxa en els últims mesos per aconseguir allò que insistentment ens va repetir durant la campanya electoral: El primer, l’ocupació. De veritat es creuen que amb aquestes mesures ajudaran a la societat espanyola, als joves espanyols, a sortir de la crisi?

Podrien començar per fer retallades equitatius en totes les partides com per exemple en la partida per a l’Església.

Anuncios

Coses no comparables. Egipte ja es lliure.

Llegir declaracions com aquesta de González Pons fan que una es quedo mirant l’ordinador pensant que és una broma, que no volia dir aixó, que estava equivocat, però no, descobreixes que és la realitat.

Senyor González Pons, al nostre Estat fa molts anys vam viure una dictadura i la societat va fer un exercici de transició tranquila. Ojála fora possible dir el mateix d’Egipte. Que feia molt de temps que estava en democràcia.

Ells, a l’igual que nosaltres, construirant la democràcia poc a poc, enfortint-la i el que hi ha que fer es ajudar-los. I comparar la situació d’Egipte amb la d’Espanya és una més de les bromes de mal gust que vosté i els seus ens tenen acostumbrats.

La cosa va de logotips o serà qüestió de diners

Probablement, la joventut valenciana vam viure el passat 20 de gener, el dia més trist de la nostra història. Eixe dia va entrar en vigor la nova llei de Joventut que havia aprovat el PP el 23 de desembre.

Amb aquesta llei del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana passa a ser una entitat privada i es canvia el nom del IVAJ a Generalitat Jove.

Què és el primer que han fet per a evidenciar aquest canvi de nom???? Canviar el logotip. Un logotip que és un copia. Però jo em pregunto: Per a fer un logotip de la Generalitat Jove es gasten els diners de les valencianes i els valencians en fer una còpia.

Us deixo l’enllaç amb dos artícles de blocs on podreu llegir un poc més sobre el tema.

FESSOLS&NAPS i …ciudadano crítico en un mundo conformista

Per cert, quina opinió te la Generalitat Jove de que siga el nostre  País Valencià el que lidera l’atur entre els i les joves?

 

Ignorants

Aquesta vesprada m’ha passat una cosa que m’ha indignat.

Anava pel carrer (aquí a Madrid) parlant pel mòbil amb ma mare. I jo per a parlar en ma mare utilitzo la llengua amb la que sempre ho faig: amb calijó (és a dir, la variant del català –valencià- que parlem al meu poble). Doncs bé, dos xics, que anaven caminant al meu costat, m’han sentit i s’han posat a criticar. Bé, a dir, “mira una catalana, que se vaya a su país”. Una, que te educació, no contesta i passa d’ells, però s’indigna.

Estic indignada, perquè estic segura de que es creuen en uns anglesos i no fan el mateix comentari. Dir coses així és de ser ignorants, perquè ells mateixos es retraten.

La intolerancia viene de la ignorancia y hay que combatirla desde el conocimiento.

El Grup Municipal Socialista de Càlig denuncia la crispación social que provoca el PP

NOTA DE PREMSA GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA

Los concejales del Grupo Socialista del Ayuntamiento de Càlig han denunciado la crispación y tensión social que el PP está sembrando en el municipio. En el transcurso del último pleno, celebrado en Càlig, el primer teniente de alcalde y concejal de cultura, Carlos París, se atrevió a calificar de “borregos” a los votantes socialistas, mostrando una total falta de tolerancia y respeto por las personas y por la democracia. Para el Grupo Socialista “la situación ha tocado fondo y queremos denunciar públicamente la crispación que el PP está provocando entre los vecinos, sin pensar que un partido que gobierna debe dar ejemplo de convivencia democrática y de responsabilidad política municipal”.

El edil del PP dijo textualmente en el último pleno municipal que los concejales socialistas “venden la cabra y la lástima es de los borregos que les siguen” haciendo referencia a unas críticas socialistas sobre la situación de parálisis que vive Càlig desde que gobierna el partido de la derecha. Para el Grupo Socialista, este tipo de actitudes e insultos no son propios de un Ayuntamiento democrático. Asimismo han reiterado su preocupación por lo que parece ser una constante ineficacia en la gestión del actual equipo de gobierno municipal en Càlig, “que desde que gobierna tienen el pueblo parado, sin proyectos, tan solo desarrollando los que se iniciaron con los ayuntamientos socialistas”.

Sòc una “borrega”

A tots els pobles, uns a principis, els altres al final, altres el primer dilluns o dijous de mes es celebra el ple municipal, el màxim òrgan col·legiat de la corporació. Sempre he sentit dir al meu pare que estar a l’oposició és com estar a una nevera, estar a un lloc fred i a vegades hostil. Tots els que em llegiu sabeu que fins a les darreres eleccions al meu poble havíem estat governant el PSPV, Agustí i Manuel havien sigut els alcaldes de tots els calijons.

La passada campanya electoral municipal que va ser…. dixem-ho en, va ser una campanya municipal que ja queda lluny on se’ns va acusar per activa i per passiva d’un sense fi de coses que després ha resultat que no eren veritat. Abans segons les paraules de l’actual alcalde el poble era un “rancho” i ara, jo em pregunto, que és?.

I ara és quant els que habitualment em llegiu, us preguntareu a que ve tot açó, si normalment de política municipal no en parlo al meu bloc. Doncs bé, ahir com us podeu imaginar pel que he dit al primer paràgraf va haver ple a Càlig. Ja ens estem acostumant els calijons i calijones a escoltar per la radio del poble (una radio com Canal 9), uns plens on fins i tot un regidor del PP ens va preguntar si l’intentàvem fiscalitzar (encara no sabia ell que una de les competències del Ple és el control i fiscalització dels òrgans de govern) . Ara el primer dilluns de mes la gent no mira CSI, escolta els plenaris. Bé o beeeee (com fan els borreguets).

Sigue leyendo