ELS SOCIALISTES DE CÀLIG APOSTEN PER “SEGUIR FENT DE L’AJUNTAMENT LA CASA DE TOTS”

11195540_10206187799871041_1697017058_n (1)

Ernestina Borràs lidera una candidatura formada íntegrament per calijons i calijones implicats en entitats socials, culturals i esportives

Els socialistes de Càlig van presentar ahir a l’auditori del Centre de Cultura la candidatura municipal per a les eleccions del 24 de maig encapçalada per Ernestina Borràs i formada íntegrament per catorze calijons i calijones implicats en entitats socials, culturals, polítiques i esportives de la localitat. La llista reflecteix el treball realitzat en els últims quatre anys -repeteixen 5 regidors-, però també l’aposta per seguir creixent i consolidant el projecte socialista amb la incorporació de dos joves en els llocs d’eixida: Ruth Sanz Monroig, secretària general local del partit i membre de l’Executiva provincial, i Adrián Vidal Batiste, de JSPV.

Ernestina Borràs va felicitar als socialistes per haver aconseguit recuperar “el respecte” en la convivència i que “l’Ajuntament siga la casa de tots perquè, sense por, puguen venir a plantejar el que els interessi, incloses queixes. Perquè tots som iguals”. I es va comprometre a treballar dia a dia per què seguisca sent així.

L’auditori es va omplir per a una presentació que, a més dels parlaments, va incloure la projecció d’un vídeo que mostra l’esperit de treball de la candidatura. Fins Càlig es van desplaçar María José Salvador, candidata autonòmica; el secretari general provincial, Francesc Colomer; Ernest Blanch, Sonia Alonso i Román Sánchez, de l’Executiva Provincial; els alcaldes de Rosell, Evaristo Martí; de Cervera, Adolf Sanmartín, i de Santa Magdalena de Polpis, Sergio Bou, i els candidats socialistes Xaro Miralles (Benicarló) i Fernando Bengochea (Canet lo Roig).

Borràs va iniciar la seua intervenció amb paraules d’agraïment “a tots els que van formar part de la llista i del programa que ens va fer guanyar l’alcaldia el 2011”, entre ells José Vicente Pauner -actual regidor- i Anna Saura, també regidora durant els primers mesos del mandat. Però també “a totes les persones que en l’ombra ens han ajudat i assessorat” per millorar el municipi. I va concloure presentant a cadascun dels candidats perquè pujaren a l’escenari. L’acte va acabar amb una foto de família de tota la candidatura municipal.

Per la seua banda, Ruth Sanz, secretaria general local dels socialistes, número cinc de la candidatura i encarregada de conduir l’acte, va sostenir que fer política “no és anar als plens el primer dilluns de cada dos mesos, fer política és ajudar a la gent a resoldre els seus problemes; escoltar a qui et fa una crítica per millorar el poble; fer pinya al costat dels qui impulsen activitats que beneficien a tots. En definitiva, és donar solucions als reptes que sorgeixen dia a dia “.

Sanz va subratllar el compromís amb Càlig d’una candidatura integrada per “Miguel lo de Sales, Sara la canquillera, Raül lo de Coneso, Diego lo de Romero, Anabel la de Casiano, Juan lo de la Comare, Tica la de pomà, Marcel lo Carnicer, Adrián lo d’Evaristo, Ruth la de dimoni, Carlos lo músic, Ximo Viscarrin, Sandra la de la Cullera i Ernestina la de Barret”. I ho va fer així, amb els sobrenoms amb el que tot el món coneix a Càlig als integrants de la candidatura socialista, mostra del seu arrelament.

Aquest és l’equip amb el qual els socialistes de Càlig es van comprometre a seguir “practicant una altra manera de fer política: la de les persones, la del treball i la del benestar del nostre poble”.

CANDIDATURA MUNICIPAL DEL PSPV A CÀLIG
1-Ernestina Borràs Bayarri
2-Sandra Vergara Solé
3-Ximo Vizcarro Borràs
4-Carlos Arasa Aixendri
5-Ruth Sanz Monroig
6-Adrián Vidal Batiste
7-Marcelo González Sales
8-Tica Cuartero Pomada
9-Juan Bautista Marzá Cuartero
10-Anabel Cuartero Borràs
11-Diego Simó Sorlí

SUPLENTS
1-Raül Anglés Sancho
2-Sara Riera Sanz
3-Miguel Antolí Cabo

Setmana 13

Ja és dissabte. Arriba el respir setmanal que necessitem després d’una intensa setmana. Però no ens enganyem. El cap de setmana és sinònim de més feina, de fer les coses pendents de la setmana.

Almenys avui no tenim pluja. Maleïda pluja que s’ha emportat vides per davant. Però fa vent i, tinc una amiga, a la que no li senta massa bé tant de vent. Senyor Vent, vosté no ens aporta massa, no el convidem al nostre dia a dia.

Bé, aquesta setmana hem sentit parlar tots d’avions. Massa imatges de la tragèdia. No ens feia falta vore els semblants dels familiars per a poder imaginar-mos  lo mal que ho deuen estar passant. I tampoc tantes imatges del lloc de l’accident. Ho veiem nosaltres però també els familiars. Estan i, de sobte, ja no estan. Molt injusta és la vida! Ho penso i em dic: massa vegades ho és!

Mentre, el PP aprova l’anomenada “Ley Mordaza”, (podeu llegir l’opinió del PSOE aquí) prompte no podrem ni protestar dintre de casa nostra.

A la meua feina es medeix tot amb setmanes: aquesta comanda estarà la setmana 20, aquest material arribarà la 15,… i així en tot.

En fi, jo no sóc supersticiosa, però aquesta és la setmana 13. En el meu cap, donant voltes, la setmana 21.

Primavera. Gotes que són tresors, gotes que són futur.

Ahir va arribar la primavera i, amb ella, els núvols i la pluja.

Pluja desitjada per aquells que miren al cel esperançats perquè arriben les anhelades gotes de pluja.

Més de 130 litres d’aquestes preuades gotes ja han mullat el terra de Càlig.

Gotes que són tresors, gotes que són futur.

Ametlers florits el 28 de febrer a Càlig. Anhelant la primavera.
Ametlers florits el 28 de febrer a Càlig. Anhelant la primavera.

120 dies.

IMG_8794

120 dies  són els que queden per a les properes eleccions municipals. I ahir, els i les socialistes calijons vam celebrar l’Assemblea Extraordinària on vam elegir a Ernestina Borràs per a que, per segona vegada, encapçalo la candidatura del PSPV a les eleccions municipals.

IMG_8787

Pareix mentira, però ja han passat 4 anys des de que vam realitzar el mateix procés. I si, ahir, mentre es feia el recompte (un candidat nominal, equival a una votació amb urna) sentia els mateixos nervis que qualsevol nit electoral. I sabent que el resultat d’anit era una victoria assegurada: Unanimitat dels militants del PSPV i de JSPV.

Amb aquesta elecció els socialistes tornem a posar els fonaments, no per a construir res nou, si no per a construir un projecte que siga germà del que s’ha desenvolupat aquestos 4 anys pels companys i companyes socialistes a l’Ajuntament i que ajudo a complentar tot el que s’ha fet aquesta legislatura. Corregir les errades i  seguir treballant des de l’honestitat i l’humiltat pels nostres veïns i el nostre poble.

IMG_8804

#JesuisCharlieHebdo

Quan s’utilitza la religió, una religió, qualsevol religió, per a fer barbàries com aquesta, però també barbàries com les que sentim que passen dia a dia als diversos països d’Orient, m’agafen ganes de dir allò de deia Groucho Marx: “Que paro el món, que jo baixo!”.

I avui és quan una imatge val més que mil paraules,

Viñeta de Hervé Pinel.

Viñeta de Hervé Pinel.

Re-tornant

Aquest matí, matí de Reis Mags, m’he despertat pensant en aquest espai.

Al final d’aquest any, que fa escasos dies hem encetat, farà 10 anys des de que va començar a ser un lloc d’expresió dels meus pensaments. Ara, feia vora 22 mesos que no havia publicat res. La rapidessa dels aconteixements fa no tindre temps a sentar-te davant l’ordinador i escriure més de les dos línees o els 140 caràcters que s’escriuren al facebook o al twitter.

Així que ja està decidit, vaig a retornar a escriure al bloc. A “obligar-me” a escriure i compartir alguna xicoteta reflexió més a sovint.

Avui tocaria posar alguna cosa dels Reis Mags, però jo em quedo amb aquesta fotografia:

València, 20:45. Divendres 2 de gener de 2.015. Un altre RE, en aquest cas de RE-TROBAMENT. 10891492_10205279288438823_1918352667684159401_n

Tradicions i costums

M’agrada que les nostres tradicions i costums passen de pares a fills i de mares a filles com la cosa més natural del món. I aquestos dies, a Càlig, al meu poble, són dies de tradicions, tradicions que envolten els dies de Pasqua. 

Avui, com tots els anys, a casa s’han fet farinoses. (Ja vaig escriure un post a l’any 2008 i aquestes dates sempre recibeix moltes visites).

I ara estic contenta. M’alegra molt vore pel facebook que som moltes calijones (i també calijons) que avui, i com tots els anys, ens posem “manos a la masa” i seguim les tradicions del nostres grans: fer farinoses.

La meua germana "con las manos en la masa"

La meua germana “con las manos en la masa”

En el nostre cas, les ametles són de les nostres, d’aquelles que al mes de setembre vam anar a replegar (i que tant poc m’agrada), trencades per natros mateixos (en aquest cas pel papa), hem fet la confitura (ametla i cabell d’àngel) o l’hem comprat (el xocolate).

Ens hem alçat prompte i a les 7 del matí ma mare, ma germana i jo ens hem posat a fer la massa (batre els ous, afegir l’oli, el sucre, la ralladura de la llima, el llevat i la farina). Nosaltres fem el que aquí al poble es coneix com “la taseta”, hi ha qui la massa la fa de “pandurmiendo”. Saps d’un any per a l’altre quantes peces sortiran. Natros estem abonades al 39!. Després deixar que la massa “pujo” i després a seguir en el procés: empolvorar la taula en farina, agafar les boles de massa que ha fet la mama, allissar la masa, omplir-la de confitura, tancar la farinosa i que et quedo ben llustrosa, que pujo un poquet pintar-la d’ou, un poquet de sucre i al forn 10-12 minuts i traure-les i empolvorar-la en sucre i estar impacient per probar la primera.

Enguany la iaia ha estat, ens ha acompanyat, però la malaltia ja no la deixa fer res, ella ens mirava, atenta, com donant el seu vist-i-plau a que les seues netes ajudaren a la seua filla a fer les farinoses.

Farinosa d'ametla

Farinosa d’ametla

Penseu el que vulgueu però aquestes xicotetes coses són les que m’agraden del meu poble, són les que m’identifiquen amb el meu poble, orgullosa de les tradicions i costums calijones. 

Com diria Miguel Hernández, al que avui fa 71 anys que el van assassinar:

Vientos del pueblo me llevan,

vientos del pueblo me arrastran,

me esparcen el corazón

y me aventan la garganta.