Zapatero, President!!!!

És tard, a pesar que hem acabat relativament prompte (22.45) a la mesa on estava jo d’interventora, la cosa s’ha allargat  fins qe la mesa B ha acabat.  A Càlig la cosa no a anat tant bé com esperavem,  però lo  important és que Zapatero tornarà a ser el president del Govern de tots els espanyols.

Us deixo dos fotos. La primera, la foto de Sandra Carrasco, filla d’Isaías Carrasco, última víctima d’ETA, dirigint-se al col·legi electoral per exercir el seu dret a vot. I la segona, la foto de José Luís Rodríguez Zapatero en un moment del seu discurs a la seu de Ferraz.

foto1.jpg foto2.jpg

Debat Zapatero vs Rajoy

zaptero-rajoy-saludan-inicio-debate.jpg

foto: Reuter 

Acabo de veure el debat entre Mariano Rajoy i José Luís Rodríguez Zapatero. Com suposo que ha fet la gran majoria de gent. He de reconèixer que conforme s’acostava l’hora estava més nerviosa. Un debat cara a cara des de la imparcialitat. La primera vegada que ho anava a veure.

La meva primera impressió ha estat, un Rajoy alguna cosa nerviós, que al començar a parlar, no sabia molt bé on mirar; enfront d’un Zapatero més serè. Digueu-me partidista! Pot ser que si. Però així ho he vist jo.

Em quedo amb la frase del presentador: “el primer debat del segle XXI d’aquesta envergadura” i “Aquest debat entrarà en la memòria com el dia que es van reprendre els cara a cara entre els candidats a la presidència del govern d’Espanya”.

En aquest debat s’ha reflectit el clima que s’ha viscut en la vida política durant aquests 4 anys.

Gairebé no s’han comentat iniciatives i propostes per a la pròxima legislatura. Zapatero ha esmentat alguna, Rajoy cap. Aquest només sabia preguntar que pensava fer Zapatero en certs aspectes als quals ell tampoc donava solució.

No m’ha agradat gens que Rajoy soltara que ara han augmentat els casos de violència de gènere. Aquest tema ho considero, personalment, a la mateixa altura que el terrorisme, és a dir, no m’agrada que s’utilitzi com un tema partidista.

No m’ha quedat clar si vol o no vol el transvasament de l’Ebre. Que hem de fer? Segueixen igual d’ambigus que sempre.

M’oblidava, imperdonable la frase de: “el senyor Zapatero ha agredit a les víctimes del terrorisme”.

Bueno, per a mi, el debat d’avui l’ha guanyat Zapatero.

Mitin a la plaça de bous

Ahir va ser un dia de madrugón. A les 6:20 sona el despertador. Dutxa i desdejuni. A les 7:30 surt l’autobús. En la porta del Centre de Cultura ja estan esperant molts dels que anem i la resta van arribant. Autobús ple i direcció València.

Perquè no dir-ho?. Estic nerviosa. M’encanta anar de mítin, fan que els convençuts sortim amb un carro de vitamina C en el nostre cos. I això, en aquests temps, és d’agrair.

Com no s’ha parat de dir en aquestes setmanes, els socialistes tornàvem a la Plaça de Bous. Un repte i ahir es va demostrar que un ÈXIT.

Pot ser que avui hagi assistit al millor mítin del PSOE des que vaig començar a anar-hi. El meu primer mítin vaig anar a vore a Felipe, els pèls de punt, solament de pensar-lo. I avui m’ha tornat a ocórrer, avui he sortit de la grada jove amb la sensació que val la pena lluitar pel que creiem i defensar-lo sempre des del respecte i la paraula. … amb tarannà.

Joan, Maria Teresa i José Luís.
Lerma, Fernández de la Vega, Rodríguez Zapatero.
Tres noms, tres cognoms: Tres persones. Tres grans socialistes. Tres grans oradors. Ens han delectat amb la seva paraula als més de 22.000 assistents al mítin.

Em quedo amb la picada d’ullet de Zapatero al cridar-li PRESIDENTE!!!

Us deixo unes fotos. La resta aquí.

2008_0223campana080038.jpg

2008_0223campana080073.jpg

2008_0223campana080089.jpg

2008_0223campana080121.jpg

2008_0223campana080133.jpg

2008_0223campana080151.jpg

2008_0223campana080216.jpg