Cada vida importa, per això volem més fets i menys paraules

Aquest cap setmana hem pogut ser espectadors d’alguna que altra manifestació que s’ha celebrat a Madrid. Dic a alguna que d’altra perquè a una de les manifestacions vaig participar activament.

El divendres vaig poder assistir a la Manifestació que es va celebrar amb motiu dels actes que s’organitzaven amb la finalitat d’exigir l’erradicació de la pobresa. Només (que ja es prou) s’està demanant que es compleixca l’establert en els “objetivos del Milenio”. Us deixo enllaç amb el Manifest que es va llegir al final de la mani. No només s’ha fet la manifestació a Madrid, moltes altres ciutats espanyoles, entre elles València han celebrat la seua jornada per aquesta bona causa.

La pregunta que una se fa, quant es posa a reflexionar sobre el tema és: I el nostre govern està complint els Objectius de Desenvolupament del  Mil·lenni? Perquè els demanem -al manifest- que a final de la legislatura destinen el 0.7 %?

Doncs bé, el Govern Espanyol -el mateix que molts no paren de repetir que és un desastre- a pesar de la cojuntura actual, ha mantés el percentatge del Pressupost General de l’Estat que es destina a Cooperació al Desenvolupament, és a dir, el 0’5%. Crec que no només el Govern Espanyol hauria de fer un esforç per arribar al 0’7% si no que la resta d’Administracions Públiques, les Comunitats Autònomes i els ajuntaments també haurien d’anar fixant-se aquests repte.

Quant parlem de pobresa no estem parlant d’un problema trivial que afecta a uns pocs. Estem parlant de que hi ha 1.020 milions de persones, quasi una de cada sis habitants del planeta que pasen fam. I no val que uns poc ho tinguen en compte. S’ha d’afrontar el problema d’una manera global, plantant-li cara i exigint als nostres governants, siguen del partit que siguen, i governen on governen, que es posen les piles. Ara és el moment.

No he pogut trobar un lloc on diguera quant gent hi havia divendres a la Manifestació, segons ens deia a la capçalera, erem vora unes 5.000 persones. Tenint en compte que era un divendres a les 6 de la vesprada crec que no està mal. Va ser una nova experiència personal. Allí vaig estar en representació del CJE. Llegeixo a la premsa que ahir a València eres “varios miles”.

Aquesta pancarta es podia llegir el divendres:

manif

Però clar, ahir a Madrid es celebrava un altra manifestació on segons llegixes la notícia, el número de participants oscil·la entre els 55000, que ha comptabilitzat una empresa especialitzada, els 250.000 segons la policia, el milió i mig que informa la  Comunitat de Madrid i els 2 milions dels organitzadors. Una manifetació que com diu El País en un dels seus titulars d’avui “El PP se suma por fín a la protesta”.

El PP està jugant a una doble moral que no afavoreix gens a ningú, no es pot ser tan hipòcrita. Que tota la gent, siga el número que siga, té el mateix dret a manifestar-se per aquest tema, com jo el vaig tindre divendres per a manifestar-me per l’erradicació de la pobresa.

Segons els convocants, era “una manifestación de apoyo a la mujer embarazada y de reivindicación al derecho de vida”. I per això, el lema més repetit era el de “Zapatero, dimisión” I claro, frases com les que vos vaig a escriure a continuació són perles d’un grandíssim valor “Con la nueva ley anunciada se privará a la mujer de su derecho de maternidad” o “no se hará nada para evitar el aborto”. I claro, una es queda pensant que a quin segle viu perquè aquesta llei m’ajudarà a mi, com a dona, o qualsevol altra dona, a decidir i a fer, que la nostra decissió no ens puga portar a la presó.

I abans deia lo de l’hipocresia del PP perquè resulta que ells mateix diuen als mitjans de comunicació que per a aquest dia no s’ha previst cap acte del partit per tal de propiciar que els seus militants assisteixquen a la manifestació. (dit pel mateix Rajoy a l’entrevista que va fer a Telecino el 22 de setembre). I resulta que a la manifestació també es demana “que se derogue tanto la futura ley como la actual”.  L’actual???? Però si ells van estar 8 anys al govern m’entre l’actual llei ja estava en vigor. I el President del Govern d’aquells 8 anys ahir també es manifestava i estic segura que ningú li va dir res per mantindre la llei.  Crec recordar que durant els seus 8 anys de govern ningú (ni de la societat civil, ni del seu propi partit) es va manifestar en contra de la llei. Ahí es on tornem a vore la doble vara de mesurar que gasta el PP.

20091018elpepivin_1

Com dic al títol de l’entrada  Cada vida importa, per això volem més fets i menys paraules. He jugat amb els dos lemes de les dos manifestacions. Cada vida de les milers de persones que estan sofrint penúries en el món ens importen. Cadascuna de les seves vides és molt imporant, per això exigim als nostres governants, més fets i menys paraules. Perquè volem que es compleixquen els Objectius de Dessenvolupament del Mil·lenni.


Por cierto, nadie se manifestó en esos 8 años ni vio en peligro el derecho a
la vida que dicen defender hoy. Y la Ley existía.

Dia Internacional contra l’homofòbia

Avui és commemora que fa 18 anys que l’Assemblea General de l’OMS va suprimir l’homosexualitat de la llista d’enfermetats mentals. Si, si, heu llegit bé. només fa 18 anys!!!. I el que encara es pitjor que hi ha més de 70 països en tot el món on encara es persegueix a les persones per la seua orientació i identitat de gènere. Però el que encara va més enllà és el fet de que existeixen 8 països (Afganistan, Arabia Saudí, Iran, Mauritania, Pakistan, Sudan, Yemen i alguns estats del nort de Nigèria) on es castiguen les relacions entre persones del mateix sexe amb la pena de mort.

Imatge extreta de la pàgina de Joves Socialistes de Gandia.

El perquè d’una rosa i un llibre

Avui la meua companya de despatx m’ha preguntat perquè el dia Sant Jordi es regalen llibres i roses. La veritat és que em sonava un poc això de que havia nascut algún famós escriptor, però per si de cas, m`he posat a documentar-me un poc per internet. Així que ara ja se que:

La festa del Dia del Llibre té el seu origen a Catalunya.Va començar a celebrar-se el 7 d’octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes (1547-1616), escriptor espanyol, a instàncies de l’escriptor i editor valencià, establert a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona.

El 6 de febrer d’aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho acceptava i el rei Alfons XIII signava el Reial Decret que instituïa la Fiesta del Libro Español.

L’any 1930 es va traslladar la data al 23 d’abril, dia de la mort de Cervantes.

Més tard, el 1995, la UNESCO instituïa el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor.

Cal recordar que un 23 d’abril també va morir Josep Pla (1897-1981), escriptor català, i William Shakespeare (1564-1616), escriptor anglès.

Font: viquipèdia

I fins aquí sabem el perquè del llibre… i el perquè de la rosa?

La llegenda de Sant Jordi conta que hi havia un rei molt estimat que tenia una filla molt bonica. Un drac que treia foc pels queixalls assolava les terres catalanes i exigia cada dia el sacrifici d’una persona per a satisfer la seva gana. Escollien la víctima a sorts, i un dia li va tocar a la filla del rei. Quan la princesa s’apropava al drac, que rugia ferotge, va aparèixer un jove cavaller. Era Sant Jordi, que, tot precipitant-se contra el monstre, li va enfonsar la llança gola avall. El drac, vençut, va fer un crit terrible i va caure mort a terra.

Diu la llegenda que quan el cavaller Sant Jordi va matar el drac, de la sang va créixer una rosa vermella. El cavaller, la va collir i la va regalar a la princesa.

Font: XTEC.CAT

Nunca te acostarás sin saber una cosa más

Per cert: Si per una d’aquelles casualitats de la vida, estas llegint aquest post i et dius Jordi o Jorge, moltes felicitats!!!

Orgullo Gay

Aquest cap de setmana s’està celebrant en dia del “Orgullo Gay”, en commemoració dels fets ocorreguts a Stonewall l’any 1960, on un grup de persones es van plantar front a la discriminació.

Aquest any Madrid ha sigut elegida per a celebrar aquesta gran festa reivindicativa com a capital Europea, una de les raons: el fet de que aquí, gràcies al govern de Zapatero, els homosexuals es poden casar. Són considerats com un més.

He llegit que la bandera que els representa a l’Arc de Sant Martí per la cançó “Over the rainbow” que Judy Garland cantava a la pel·lícula “El Mago de Oz“.


“Somewhere over the rainbow
Way up high,
There’s a land that I heard of
Once in a lullaby.
Somewhere over the rainbow
Skies are blue,
And the dreams that you dare to dream
Really do come true.

Someday I’ll wish upon a star
And wake up where the clouds are far
Behind me.
Where troubles melt like lemon drops
Away above the chimney tops
That’s where you’ll find me.

Somewhere over the rainbow
Bluebirds fly.
Birds fly over the rainbow.
Why then, oh why can’t I?

If happy little bluebirds fly
Beyond the rainbow
Why, oh why can’t I?”