Setmana 13

Ja és dissabte. Arriba el respir setmanal que necessitem després d’una intensa setmana. Però no ens enganyem. El cap de setmana és sinònim de més feina, de fer les coses pendents de la setmana.

Almenys avui no tenim pluja. Maleïda pluja que s’ha emportat vides per davant. Però fa vent i, tinc una amiga, a la que no li senta massa bé tant de vent. Senyor Vent, vosté no ens aporta massa, no el convidem al nostre dia a dia.

Bé, aquesta setmana hem sentit parlar tots d’avions. Massa imatges de la tragèdia. No ens feia falta vore els semblants dels familiars per a poder imaginar-mos  lo mal que ho deuen estar passant. I tampoc tantes imatges del lloc de l’accident. Ho veiem nosaltres però també els familiars. Estan i, de sobte, ja no estan. Molt injusta és la vida! Ho penso i em dic: massa vegades ho és!

Mentre, el PP aprova l’anomenada “Ley Mordaza”, (podeu llegir l’opinió del PSOE aquí) prompte no podrem ni protestar dintre de casa nostra.

A la meua feina es medeix tot amb setmanes: aquesta comanda estarà la setmana 20, aquest material arribarà la 15,… i així en tot.

En fi, jo no sóc supersticiosa, però aquesta és la setmana 13. En el meu cap, donant voltes, la setmana 21.

Los domingos por el fútbol me abandonas

Si obrir la premsa d’ahir era una vergonya nacional, obrir la premsa d’avui és una vergonya valenciana. I m’ha vingut al cap aquella cançó que deia així:

Por qué, por qué… los domingos por el fútbol me abandonas
no te importa que me quede en casa sola.
no te importa
por qué, por qué… no me llevas al partido alguna vez!

Quizas quizás… tu me mientes al decir que vas al fútbol
es seguro que lo empleas como escusa
es seguro
quizás quizás… yo me entero alguna vez de la verdad!

Te seguiré y comprobaré si con otra vas,
no me engañarás
contigo iré y si no es así, tu verás…
con mama, mama, mama volveré!

Trobar-te amb el següent titular: “El Consell asume la deuda del VCF” i sentir-me enganyada tot va a una.

Em pregunto si el Consell no te ja prous deutes amb tot el que ell deu a tothom? És necessari “rescatar” un equip de futbol??

Espero que totes les amigues i amics que tinc que són valencianistes no s’ho prenguen a mal, però amb les necessitats que hi ha actualment en aquest greu moment de crisi econòmica que s’ha convertit en una crisi social hi ha que prioritzar el “rescat” a un equip de futbol (siga quin siga) a pagar per exemple les nómines dels serveis de la dependència de novembre i desembre de 2012 que encara no estan pagats? Es necessari prioritzar això davant la possible no disponibilitat de recursos per a pagar metges que portaria a tancar serveis d’urgències? Es necessari prioritzar això quant la Generalitat Valenciana deu diners des del 2009 per la subvenció del xec de vivenda? O prioritzar-ho davant les ajudes a emprenedors i autònoms? O prioritzar-ho davant tots els deutes del Pla Camps que encara deuen als ajuntaments? O prioritzar-ho i demanar que es pague en el Fons de Rescat del Govern Central?

No se, dieu-me exagerada, però crec que hi ha coses molt més importants que aquesta. I, per cert, el mal es diu Bankia. Ahí també que es depuren responsabilitats.

Justicia! Però de la de veritat!

Obrir la premsa avui divendres fa que t’agafo més tristor (per dir-li-ho d’alguna manera) que altres dies.

No es cap novetat llegir tots els desgavells als que últimament el Govern de Mariano Rajoy ens te acostumats. Ahir mateix la vicepresidenta del Govern, Soraya Saez de Santamaría, ens sorprenia a tots amb les seues incendiàries declaracions sobre els desnonaments i allò de que “nos puede pasar a cualquiera” amb un to en caire sentimental que si l’hagués interpretat abans li haguera servit per a una nominació als Razzie o als Oscars. Us deixo que cadascú decidisca.

Aquesta setmana torna a estar a la palestra el senyor Bárcenas, fins fa ben poc tresorer del Partit Popular, i els seus 22 milions d’euros a bancs de Suïssa. Si, senyores i senyors, 22 milions d’euros a bancs de Suïssa, com qui té al rebost de casa un caixó de taronges perquè sino no ho entenc.

Si amb aquesta noticia ja ens haviem quedat prou “gelats” avui ens hem alçat amb una altra noticia de El Mundo amb el següent titular “Bárcenas pagó sobresueldos en negro durante años a parte de la cúpula del PP. Las cantidades que contenían los sobres oscilaban entre los 5.000 y los 15.000 euros mensuales.” I la contestació de la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha sigut “no me consta”.

Hi ha que recordar que tots aquests diners i totes aquestes acusacions surten a la llum pel cas Gürtel i que, per ara, lúnic que ha pagat és el jutge Baltasar Garzón. O també recordem com el senyor Arenas deia que totes les acusacions eren invenció del Govern de Zapatero.

Com podem tindre uns governants a Espanya i a les Comunitats Autònomes que no han jugat net? Com sabem que ara si que ho fan? Qui s’ha escudat en l’amnistia fiscal per a “regularitzar” els seus diners? Com es possible que un polític (siga del color que siga) es faça ric amb els seus salaris públics?

Es normals que tots nosaltres (inclús aquells que ens agrada la política i que estem involucrats d’una manera orgànica però no pública/institucional ens preguntem pel rumb que estàn prenent les actuacions de certs “polítics”. Si són capaços de destinar els diners de les subvencions per a construir escoles a Haití en comprar pisos, de que no són capaços?

De persones “poc honrades” hi ha a tots els llocs (fins i tot a la casa del Rei) i hauria de ser cosa de tots senyalar a aquestes persones i cosa de la justicia que pagueren com és degut.

*Entrada escrita el divendres 18 de gener però que per una actualització de wordpress no vaig poder publicar ahir. 😉

#Salvar400e i el SERVEF

Tornem a la casella de sortida i així ho farem totes les vegades que facen falta per a salvaguardar l’ajuda del Plan Prepara. Espero que el PP tinga clar que les condicions que ell mateix va redactar per a fer la primera pròrroga d’aquest Pla segueixen presents:

“El Real Decreto-Ley 23/2012, de 24 de agosto, prorroga el programa de recualificación profesional de las personas que agoten su protección por desempleo durante seis meses, con efectos desde el 16 de agosto de 2012, hasta el 15 de febrero de 2013. Esta medida supone un mecanismo de protección adicional justificado por la situación del mercado de trabajo español, por la que los destinatarios del programa reciben un  tratamiento individualizado y personalizado para su inserción laboral.”

Aquestos 400 euros suponen un ingrés necessari per a moltes families. I és molt misserable que ara, sis mesos després de fer una campanya per les xarxes socials per a exigir que es prorrogara aquest Pla estiguem a les mateixes i tinguem que demanar que es torno a prorrogar. Si el Govern governara pensant en les persones ja haguera tingut que anunciar la prórroga d’aquesta ajuda social.

Però pot ser podriem anar més enllà i no quedar-nos només amb el Pla Prepara. Pot ser ha arribat el moment de fer una proposta de revisió seriosa del SERVEF.

El SERVEF és un organisme autònom creat al 2000 i  adscrit a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació. I té al seu càrrec l’execució de la política de la Generalitat Valenciana pel que fa a la intermediació en el mercat de treball, l’orientació laboral, la formació professional (ocupacional i, si s’escau contínua) i foment de l’ocupació.

Dintre de les funcions del SERVEF està dintre de l’àmbit de polítiques actives d’ocupació:  Impulsar, desenvolupar i executar els programes de creació d’ocupació entre els col · lectius de desocupats.

I ara bé la pregunta, el SERVEF serveix per al que realment ens diu la Decret pel que es fa formar?

Conec a gent amb més de dos anys a l’atur i que estan apuntats al SERVEF i ni li han avisat per a fer cap curs, ni li han cridat per a fer cap entrevista de treball ni res de res. I només fa falta llegir un poquet els periòdics i vore que s’han perdut 192 milions d’euros.

Hem d’exigir un SERVEF competent, que sabiga gestionar la seua propia capacitat per tal de fer cursos de formació per als desocupats, que siga capaç de gestionar i posar en marxa programes d’ocupació reals i capaç de gestionar tots els seus recursos (de capital i humans) d’una millor manera. Els desocupats valencians i valencianes, 574.939 persones (registre de novembre de 2012) volem que l’òrgan competent per a ajudar-nos a trobar feina faça les seues funcions i ens dono alguna esperança.

Els parats i parades que necessiten els 400 €, molts d’ells valencians i valencianes, volen un SERVEF que dono resposta a les necessitats dels ciutadans ja que per a aquesta raó va ser creat.

 

Más de lo mismo

1 de gener: el President de la Generalitat, Alberto Fabra (no confundir en Carlos Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló) ha fet el seu discurs d’any nou per Canal 9.

He de reconèixer que si no haguera sigut pel twitter (beneït ell) no m’hagués assabentat de que avui era el discurs.

Però puc dir que, per a mi, ha sigut “más de lo mismo” .

Fabra ens ha dit que pagarà el deute i es garantitzaran els serveis públics. I jo penso que amb la “hipoteca” de 84.200 milions d’euros que té la Generalitat com pensa pagar tots els seus deutes? Si el Fons de Liquiditat Autonòmica no suposa ni el 10% d’aquest d’aquesta hipoteca.

Pagar el deute? A tots? Se n’enrecordarà dels Ajuntaments, on la gran majoria estan assumint serveis bàsics per oferir-los als seus conciutadans perquè la Generalitat Valenciana ha retallat aquests serveis?

Després ha destacat que la seua prioritat és la creació de llocs de treball. I jo pregunto que amb quina legitimitat afirma que crearà llocs de treballs si fa només uns pocs dies vam saber que s’han perdut 192 milions d’euros de la UE per a fomentar l’ocupació?

També s’ha vanagloriat que per tercer més consecutiu l’atur ha baixat a la Generalitat Valenciana. Deu ser conscient del treball temporal per a la campanya de Nadal i també per a les campanyes de recollida de mandarines i taronges?

També hi ha que destacar la dada de creació de 30 empreses al dia entre gener i octubre. I llavors em ve al cap si el President Fabra és conscient dels impagaments que el seu Govern manté amb els emprenedors.

Personalment crec que avui el President de la Generalitat ens ha pres el pèl a tots aquells, valencianes i valencians, que en situació d’atur estem buscant un lloc de treball i no l’estem trobant.

A la tasca!

Avui esmorzem amb infinitat de notícies de les eleccions autonòmiques d’ahir del País Basc i de Galícia, de les anàlisis, de la situació dels partits després dels resultats, alguns es capfiquen en demanar dimissions sense parar-se a pensar en què estaran fent ells mateixos per que l’organització en la que militen vagi cap endavant i no cap enrere.

És molt fàcil dir això de la culpa és dels de “dalt”, però perquè hi hagi gent “dalt” ha d’haver gent “baix” i aquesta gent de “baix”, els militants de base, som el nervi viu de qualsevol organització, de qualsevol partit polític. Si cada un de nosaltres ens preguntéssem si estem fent prou o el necessari, segurament la resposta en una gran majoria d’ocasions seria que no.

No hem d’esperar que els de “dalt” ens diguen el que hem de fer, perquè com a persones sabem el que hem de fer i sabem on hem d’estar.

Ahir llegia al company Jose Manuel Prieto una frase que comparteixo al 100% “o projecte d’alternativa o irrellevants per a sempre. Ningú ha dit que no fem tard …”

Per construir aquesta alternativa som necessaris tots i totes, i encara més gent. Així que a la tasca!.

Pd. Si no sabeu qui és Jose Manuel Prieto us recomano llegir el seu blog, sempre amb les paraules encertades per a cada moment.

Més assessors que càrrecs públics.

Últimament estem vivint el que jo vaig a denominar una “demonització” dels polítics. Sempre he cregut  que la política és l’instrument que tenim per a millor la societat en la que vivim.

La política municipal, eixa que et fa saber els problemes dels teus veïns i veïnes, eixe que et fa solucionar xicotets “problemes” a persones que tenen nom i cognom, a les que coneixes de tota la vida, eixa política que fa tindre alegries –la majoria- i tristeses –quant no surten les coses com vols-

Aquestes setmanes hem assistit a com la Cospedal, presidenta de Castella la Manxa i secretària general del PP, proposa eliminar la meitat dels diputats autonòmics i el seu salari. El parlament castellà manxec té actualment 49 diputats i volen reduir-lo a 25. Mentrestant aquesta dona te 24 assessors als que destina 900.000 euros. I ara és quant algú hem dirà i el PSOE que feia. Als pressupostos que he trobat destinava a assessors 300.000 euros. Una tercera part del que la Cospedal. Ella diu que llevant-los el salari als diputats estalviarà 1 milió i mig d’euros però també ha dit que rebran una compensació per assistència als plenaris i comissions i tenint en compte l’augment de despeses d’assessors populars la mesura només és pura demagògia barata.

Però no fa falta anar tant lluny. Ens quedem a la província de Castelló que d’aquestes “malifetes” en podem trobar unes quantes.

La Diputació de Castelló té 27 diputats. El PP té 18 diputats provincials i 28 assessors; el PSPV-PSOE té 8 diputats/des i 3 assessors i el BLOC té 1 diputat i 2 assessors. És fàcil traure la mitja el PP té 2,33 1,55 assessors per diputat (un error al dividir), el PSOE té 0,375 assessors per diputat i el BLOC té 2 assessors per diputat.

Ara mirem assessor/a per assessor/a:

Sigue leyendo