Manos a la masa: farinoses

Posted by

11

Avui ha tocat seguir la tradició. Al meu poble la tradició marca que el dolç típic d’aquestes dates de penitència és la farinosa (o farinaes, com diuen en algun que altre lloc).

A moltes cases és típic fer les farinoses per a tota la família. I a la meua també és una cosa típica. Avui hem matinat (més que per anar a treballar) per a fer la masa (ous, llevat, oli, farina, sucre, ralladura de llima) i deixar-la reposar i que pugés. I a les 10.30 ens hem posat, com és sol dir, manos a la masa.

I perquè tots vos pugueu fer una idea us ho vaig explicant i il·lustrant amb unes fotos.


PAS 1: Allisar la massa.

1.jpg

PAS 2: Intentar que et quede homogeni… al final ho he aconseguit.

2.jpg

PAS 3: Posar el farciment. Hi ha de diferents varietats. Pot ser d’ametlla, de cabell d’àngel, de moniato. En el nostre cas d’ametlla (tot el dissabte picant ametlles… i algun que altre dit, però ha valgut la pena).

3.jpg

PAS 4: Tancar i que quedi més o menys vistós.

4.jpg

PAS 5: Pintar amb ou.

6.jpg

PAS 6: Al forn.

7.jpg

PAS 7: Tirar-li sucre per damunt.

8.jpg

PAS 8: Menjar.

11 pensamientos en “Manos a la masa: farinoses”

  1. Osti que boooooo!!!!!

    ñam ñammm!!!

    A veure quan ens convides a fartar-nos uns farinaets a la capital d’Europa eh!! jeje.

    Besets Ruth.

    P.D. Me n’alegre de veure un post variadet 😛

    Responder

  2. Hola, Matias,

    quant vullgueu, ja sabeu, a vore si podem quedar ara que fa millor temps i fer-mos una torrà o una paelleta.

    Si, si, ja tocava variar. Ara que ho he mirat, molts dies parlant de política.

    Ja parlem.

    Besets.
    Ruth

    Responder

  4. Saps??? ja tingué la sensació fa un any del bon gust que ne tens per a la cuina.

    Aquet any, també he tingut el gust de comprobar-hi de nou. I tinc que confesar-me: me vaig dur a casa la resta de la coca que vares fer… sí… eixa que portava pometa… vaig pecar, ruth….ummm

    I crec que m’oblidí de dornar-te les gràcies…..ummmm

    GRÀCIES, Ruth. Què tia més completa, xe!!

    Pd: podriem fer a Calix unes jornaes d’ixes no?? de reposteria i dolços?? jajajajajaj

    Responder

  6. Hola,
    Mía, una recomendación, un traductor de valenciano http://www.internostrum.com, no es fiable 100 % pero podrás llegar a comprender mejor lo que cuento.

    Eva, si que estava bona, la veritat. Si probares la de pinya… serà qüestió de portar-te la recepta i posar-te tu també «manos a la masa». És més fàcil del que sembla.

    Koldo, eso de llevar una al Comité Nacional, no se yo… una pa tantos, no tocamos ni a las migas. Pero bueno,… la próxima Semana Santa, te guardo una. Recuérdamelo!!!

    Nos vemos y/o nos leemos.

    Besos.

    Ruth

    Responder

  7. Hola Ruth, et comento, que la mare , em va dur 2 farinoses, y em vaig chupar els dits , no habia menxat mai una cosa mes deliciosa q´las farinoses de la teua mare.
    No totom les fa igual, la mare es, única.Te les mans dór.
    T´envio mols besets

    Responder

    • Hola Pepita!!!! Jo també me’n vaig portar dos cap a Madrid i pareix que a la gent li ha agradat 😉

      Com esteu??? Espero que molt bé. Estic segura. Ja pregunto als papis quant vaig (que és poques vegades).

      Molts besets per als dos.

      Responder

  8. Hola Ruth:
    Te comento q´el meu fill va a viure a Madrid , a 3 cantos , cuan m´o va dir baig pensar em tú.
    Estem be , yo també pregunto per a tú ,cada dimecres vaig a casa la mama , espero veuret el 2 de Maig a la festa, avui ens apuntarem .Ting una farinosa al congelado per cuan vinguin els meus fills que la probin, perque es bonísima.
    Te envio mols besets

    Responder

  10. Pingback: Tradicions i costums | Arrels

Deja un comentario