Más de lo mismo

1 de gener: el President de la Generalitat, Alberto Fabra (no confundir en Carlos Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló) ha fet el seu discurs d’any nou per Canal 9.

He de reconèixer que si no haguera sigut pel twitter (beneït ell) no m’hagués assabentat de que avui era el discurs.

Però puc dir que, per a mi, ha sigut “más de lo mismo” .

Fabra ens ha dit que pagarà el deute i es garantitzaran els serveis públics. I jo penso que amb la “hipoteca” de 84.200 milions d’euros que té la Generalitat com pensa pagar tots els seus deutes? Si el Fons de Liquiditat Autonòmica no suposa ni el 10% d’aquest d’aquesta hipoteca.

Pagar el deute? A tots? Se n’enrecordarà dels Ajuntaments, on la gran majoria estan assumint serveis bàsics per oferir-los als seus conciutadans perquè la Generalitat Valenciana ha retallat aquests serveis?

Després ha destacat que la seua prioritat és la creació de llocs de treball. I jo pregunto que amb quina legitimitat afirma que crearà llocs de treballs si fa només uns pocs dies vam saber que s’han perdut 192 milions d’euros de la UE per a fomentar l’ocupació?

També s’ha vanagloriat que per tercer més consecutiu l’atur ha baixat a la Generalitat Valenciana. Deu ser conscient del treball temporal per a la campanya de Nadal i també per a les campanyes de recollida de mandarines i taronges?

També hi ha que destacar la dada de creació de 30 empreses al dia entre gener i octubre. I llavors em ve al cap si el President Fabra és conscient dels impagaments que el seu Govern manté amb els emprenedors.

Personalment crec que avui el President de la Generalitat ens ha pres el pèl a tots aquells, valencianes i valencians, que en situació d’atur estem buscant un lloc de treball i no l’estem trobant.

Més assessors que càrrecs públics.

Últimament estem vivint el que jo vaig a denominar una “demonització” dels polítics. Sempre he cregut  que la política és l’instrument que tenim per a millor la societat en la que vivim.

La política municipal, eixa que et fa saber els problemes dels teus veïns i veïnes, eixe que et fa solucionar xicotets “problemes” a persones que tenen nom i cognom, a les que coneixes de tota la vida, eixa política que fa tindre alegries –la majoria- i tristeses –quant no surten les coses com vols-

Aquestes setmanes hem assistit a com la Cospedal, presidenta de Castella la Manxa i secretària general del PP, proposa eliminar la meitat dels diputats autonòmics i el seu salari. El parlament castellà manxec té actualment 49 diputats i volen reduir-lo a 25. Mentrestant aquesta dona te 24 assessors als que destina 900.000 euros. I ara és quant algú hem dirà i el PSOE que feia. Als pressupostos que he trobat destinava a assessors 300.000 euros. Una tercera part del que la Cospedal. Ella diu que llevant-los el salari als diputats estalviarà 1 milió i mig d’euros però també ha dit que rebran una compensació per assistència als plenaris i comissions i tenint en compte l’augment de despeses d’assessors populars la mesura només és pura demagògia barata.

Però no fa falta anar tant lluny. Ens quedem a la província de Castelló que d’aquestes “malifetes” en podem trobar unes quantes.

La Diputació de Castelló té 27 diputats. El PP té 18 diputats provincials i 28 assessors; el PSPV-PSOE té 8 diputats/des i 3 assessors i el BLOC té 1 diputat i 2 assessors. És fàcil traure la mitja el PP té 2,33 1,55 assessors per diputat (un error al dividir), el PSOE té 0,375 assessors per diputat i el BLOC té 2 assessors per diputat.

Ara mirem assessor/a per assessor/a:

Sigue leyendo

Ser jove al nostre país és una odissea.

Amb les últimes mesures aprovades pel govern de Mariano Rajoy cada vegada és més complicat ser jove al nostre país.

La primera gran mesura aprovada pel govern popular en pro de la joventut va ser a finals del 2011. En aquell moment van eliminar la Renda Bàsica d’Emancipació. L’Executiu no va renovar en aquell moment l’ajuda de 210 euros al lloguer per a joves entre 22 i 30 anys i que segons dades del propi ministeri després de quatre anys en vigor havien pogut “gaudir” un total de 301.254 joves usuaris.

La segona gran mesura del govern popular de Rajoy pel que fa a joventut es refereix va ser a la Sanitat: si ets jove major de 26 anys i no has treballat no tens dret a Sanitat. El Ministeri de Sanitat deia que no s’havia de tenir cap problema, que la seva assistència la tindran garantida però en cap moment van dir que aquesta “assistència garantida” hauria de ser pagada posteriorment pel pacient.

Les últimes setmanes hem conegut alguns casos en què joves que es van pròximament d’Erasmus no estan aconseguint la cartilla sanitària europea perquè els seus pares estan en atur.

La tercera mesura en pro de la joventut té a veure amb l’Educació. Augment de les taxes universitàries i també enduriment de les condicions per a l’accés a les beques. Dos factors que haurien de ser correlatius i no correlatius al revés com ha fet el PP.

I l’última notícia ens ha arribat amb la renovació del Pla Prepara. No es pot ser jove, haver perdut la feina, no trobar cap altre ia sobre viure amb els teus pares perquè no tens capacitat per emancipar.

Aquestes són les solucions que el PP ha posat en marxa en els últims mesos per aconseguir allò que insistentment ens va repetir durant la campanya electoral: El primer, l’ocupació. De veritat es creuen que amb aquestes mesures ajudaran a la societat espanyola, als joves espanyols, a sortir de la crisi?

Podrien començar per fer retallades equitatius en totes les partides com per exemple en la partida per a l’Església.

Pareix que a l’igual que Rajoy, Camps en lloc de donar solucions, emmudeix

Avui surt a la premsa un article on el titular és el següent:

El Servef sólo registra 36 ofertas de trabajo para 575.900 parados de la Comunidad Valenciana.

Com bé diu la noticia escasses 36 ofertes de treball són les que ofereix a la seva pàgina web el Servei Valencià de Treball i Formació. Així és com el Partit Popular vol ajudar a les valencianes i als valencians a trobar treball?

Pareix que a l’igual que Rajoy, Camps en lloc de donar solucions, emmudeix.

El passat 1 de febrer tothom va vore com durant una entrevista a Veo 7 de Rajoy, on s’incloïen preguntes del públic, va ser incapaç de contestar una pregunta d’una xica del públic. La xica va declarar ser votant del PP i li va preguntar per les mesures que posaria en marxa, en el cas que governes, per a lluitar contra l’atur juvenil i recolzar als joves emprenedors.

Als titubejos i balbuceigs mentre buscava la resposta a una pregunta que tot i que sabia que li anaven a fer, i que no sabia contestar va dir que no era capaç de reconèixer la seua pròpia lletra.

Rajoy no entén la seu lletra?

O simplement no tenia, ni te, respostes per a afrontar el que és un dels principals problemes de la nostra societat?

Sigue leyendo

17.000….

…pàgines. Eixa són les pàgines que té la part del Sumari del cas Gürtel que ahir es van fer pública.

M’estic quedant flipada llegint les coses.

Us deixo l’enllaç.

Cadascú que valoro el que llegeix.   Però sort que no s’havia de trobar res, que si no.

I Fabra, quan dimiteix?

Els últims dies Les últimes setmanes estem vivint certs aconteixements en la vida política nacional. Hem pogut vore com “no és oro, todo lo que reluce” i les risetes de certs dirigents del PP s’han convertit en apenes poques setmanes en cares llargues. Avui hem pogut tots sentir les paraules de Fabra. No hi ha res que dir, les paraules parlen per si mateix.

Per si algú no sap de que va el tema us poso l‘enllaç amb les declaracions de Fabra. I també us poso l’enllaç amb la nota de premsa de la resposta de Francesc Colomer, Sec. General Provincial.

No le importan nada las mujeres, sólo las utiliza

Aquesta és la frase que ha dit la vicesecretària d’organització del PP, Ana Mato.  I se queda tan ampla.

Després de la frase “los niños andaluces son analfabetos” ara ens ha sortit amb ésta.

I aquestos són els polítics que ens volen governar?.

Però si tant mal em pareix una cosa, també em pareix mal un altra. Estic parlant del cas de l’alcalde de Getafe. No es te que menysprear a ningú per votar al partit que cadascú elegeix, estem en democràcia.

Us deixo un enllaç amb un article de Javier Valenzuela que està molt bé.