Los domingos por el fútbol me abandonas

Si obrir la premsa d’ahir era una vergonya nacional, obrir la premsa d’avui és una vergonya valenciana. I m’ha vingut al cap aquella cançó que deia així:

Por qué, por qué… los domingos por el fútbol me abandonas
no te importa que me quede en casa sola.
no te importa
por qué, por qué… no me llevas al partido alguna vez!

Quizas quizás… tu me mientes al decir que vas al fútbol
es seguro que lo empleas como escusa
es seguro
quizás quizás… yo me entero alguna vez de la verdad!

Te seguiré y comprobaré si con otra vas,
no me engañarás
contigo iré y si no es así, tu verás…
con mama, mama, mama volveré!

Trobar-te amb el següent titular: “El Consell asume la deuda del VCF” i sentir-me enganyada tot va a una.

Em pregunto si el Consell no te ja prous deutes amb tot el que ell deu a tothom? És necessari “rescatar” un equip de futbol??

Espero que totes les amigues i amics que tinc que són valencianistes no s’ho prenguen a mal, però amb les necessitats que hi ha actualment en aquest greu moment de crisi econòmica que s’ha convertit en una crisi social hi ha que prioritzar el “rescat” a un equip de futbol (siga quin siga) a pagar per exemple les nómines dels serveis de la dependència de novembre i desembre de 2012 que encara no estan pagats? Es necessari prioritzar això davant la possible no disponibilitat de recursos per a pagar metges que portaria a tancar serveis d’urgències? Es necessari prioritzar això quant la Generalitat Valenciana deu diners des del 2009 per la subvenció del xec de vivenda? O prioritzar-ho davant les ajudes a emprenedors i autònoms? O prioritzar-ho davant tots els deutes del Pla Camps que encara deuen als ajuntaments? O prioritzar-ho i demanar que es pague en el Fons de Rescat del Govern Central?

No se, dieu-me exagerada, però crec que hi ha coses molt més importants que aquesta. I, per cert, el mal es diu Bankia. Ahí també que es depuren responsabilitats.

Justicia! Però de la de veritat!

Obrir la premsa avui divendres fa que t’agafo més tristor (per dir-li-ho d’alguna manera) que altres dies.

No es cap novetat llegir tots els desgavells als que últimament el Govern de Mariano Rajoy ens te acostumats. Ahir mateix la vicepresidenta del Govern, Soraya Saez de Santamaría, ens sorprenia a tots amb les seues incendiàries declaracions sobre els desnonaments i allò de que “nos puede pasar a cualquiera” amb un to en caire sentimental que si l’hagués interpretat abans li haguera servit per a una nominació als Razzie o als Oscars. Us deixo que cadascú decidisca.

Aquesta setmana torna a estar a la palestra el senyor Bárcenas, fins fa ben poc tresorer del Partit Popular, i els seus 22 milions d’euros a bancs de Suïssa. Si, senyores i senyors, 22 milions d’euros a bancs de Suïssa, com qui té al rebost de casa un caixó de taronges perquè sino no ho entenc.

Si amb aquesta noticia ja ens haviem quedat prou “gelats” avui ens hem alçat amb una altra noticia de El Mundo amb el següent titular “Bárcenas pagó sobresueldos en negro durante años a parte de la cúpula del PP. Las cantidades que contenían los sobres oscilaban entre los 5.000 y los 15.000 euros mensuales.” I la contestació de la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha sigut “no me consta”.

Hi ha que recordar que tots aquests diners i totes aquestes acusacions surten a la llum pel cas Gürtel i que, per ara, lúnic que ha pagat és el jutge Baltasar Garzón. O també recordem com el senyor Arenas deia que totes les acusacions eren invenció del Govern de Zapatero.

Com podem tindre uns governants a Espanya i a les Comunitats Autònomes que no han jugat net? Com sabem que ara si que ho fan? Qui s’ha escudat en l’amnistia fiscal per a “regularitzar” els seus diners? Com es possible que un polític (siga del color que siga) es faça ric amb els seus salaris públics?

Es normals que tots nosaltres (inclús aquells que ens agrada la política i que estem involucrats d’una manera orgànica però no pública/institucional ens preguntem pel rumb que estàn prenent les actuacions de certs “polítics”. Si són capaços de destinar els diners de les subvencions per a construir escoles a Haití en comprar pisos, de que no són capaços?

De persones “poc honrades” hi ha a tots els llocs (fins i tot a la casa del Rei) i hauria de ser cosa de tots senyalar a aquestes persones i cosa de la justicia que pagueren com és degut.

*Entrada escrita el divendres 18 de gener però que per una actualització de wordpress no vaig poder publicar ahir. 😉

#Salvar400e i el SERVEF

Tornem a la casella de sortida i així ho farem totes les vegades que facen falta per a salvaguardar l’ajuda del Plan Prepara. Espero que el PP tinga clar que les condicions que ell mateix va redactar per a fer la primera pròrroga d’aquest Pla segueixen presents:

“El Real Decreto-Ley 23/2012, de 24 de agosto, prorroga el programa de recualificación profesional de las personas que agoten su protección por desempleo durante seis meses, con efectos desde el 16 de agosto de 2012, hasta el 15 de febrero de 2013. Esta medida supone un mecanismo de protección adicional justificado por la situación del mercado de trabajo español, por la que los destinatarios del programa reciben un  tratamiento individualizado y personalizado para su inserción laboral.”

Aquestos 400 euros suponen un ingrés necessari per a moltes families. I és molt misserable que ara, sis mesos després de fer una campanya per les xarxes socials per a exigir que es prorrogara aquest Pla estiguem a les mateixes i tinguem que demanar que es torno a prorrogar. Si el Govern governara pensant en les persones ja haguera tingut que anunciar la prórroga d’aquesta ajuda social.

Però pot ser podriem anar més enllà i no quedar-nos només amb el Pla Prepara. Pot ser ha arribat el moment de fer una proposta de revisió seriosa del SERVEF.

El SERVEF és un organisme autònom creat al 2000 i  adscrit a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació. I té al seu càrrec l’execució de la política de la Generalitat Valenciana pel que fa a la intermediació en el mercat de treball, l’orientació laboral, la formació professional (ocupacional i, si s’escau contínua) i foment de l’ocupació.

Dintre de les funcions del SERVEF està dintre de l’àmbit de polítiques actives d’ocupació:  Impulsar, desenvolupar i executar els programes de creació d’ocupació entre els col · lectius de desocupats.

I ara bé la pregunta, el SERVEF serveix per al que realment ens diu la Decret pel que es fa formar?

Conec a gent amb més de dos anys a l’atur i que estan apuntats al SERVEF i ni li han avisat per a fer cap curs, ni li han cridat per a fer cap entrevista de treball ni res de res. I només fa falta llegir un poquet els periòdics i vore que s’han perdut 192 milions d’euros.

Hem d’exigir un SERVEF competent, que sabiga gestionar la seua propia capacitat per tal de fer cursos de formació per als desocupats, que siga capaç de gestionar i posar en marxa programes d’ocupació reals i capaç de gestionar tots els seus recursos (de capital i humans) d’una millor manera. Els desocupats valencians i valencianes, 574.939 persones (registre de novembre de 2012) volem que l’òrgan competent per a ajudar-nos a trobar feina faça les seues funcions i ens dono alguna esperança.

Els parats i parades que necessiten els 400 €, molts d’ells valencians i valencianes, volen un SERVEF que dono resposta a les necessitats dels ciutadans ja que per a aquesta raó va ser creat.

 

Más de lo mismo

1 de gener: el President de la Generalitat, Alberto Fabra (no confundir en Carlos Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló) ha fet el seu discurs d’any nou per Canal 9.

He de reconèixer que si no haguera sigut pel twitter (beneït ell) no m’hagués assabentat de que avui era el discurs.

Però puc dir que, per a mi, ha sigut “más de lo mismo” .

Fabra ens ha dit que pagarà el deute i es garantitzaran els serveis públics. I jo penso que amb la “hipoteca” de 84.200 milions d’euros que té la Generalitat com pensa pagar tots els seus deutes? Si el Fons de Liquiditat Autonòmica no suposa ni el 10% d’aquest d’aquesta hipoteca.

Pagar el deute? A tots? Se n’enrecordarà dels Ajuntaments, on la gran majoria estan assumint serveis bàsics per oferir-los als seus conciutadans perquè la Generalitat Valenciana ha retallat aquests serveis?

Després ha destacat que la seua prioritat és la creació de llocs de treball. I jo pregunto que amb quina legitimitat afirma que crearà llocs de treballs si fa només uns pocs dies vam saber que s’han perdut 192 milions d’euros de la UE per a fomentar l’ocupació?

També s’ha vanagloriat que per tercer més consecutiu l’atur ha baixat a la Generalitat Valenciana. Deu ser conscient del treball temporal per a la campanya de Nadal i també per a les campanyes de recollida de mandarines i taronges?

També hi ha que destacar la dada de creació de 30 empreses al dia entre gener i octubre. I llavors em ve al cap si el President Fabra és conscient dels impagaments que el seu Govern manté amb els emprenedors.

Personalment crec que avui el President de la Generalitat ens ha pres el pèl a tots aquells, valencianes i valencians, que en situació d’atur estem buscant un lloc de treball i no l’estem trobant.

Wert dóna vergonya

He estat a Madrid uns dies. He estat visitant alguns amics i amigues (no m’ha donat temps de veure’ls a totes i tots) i tancant alguns detalls pendents que calia tancar d’una vegada per totes.

Ahir, Susana Ros, diputada socialista per Castelló, em comentava si em venia de gust anar a la sessió de control i vaig pensar “Per què no?”. Vaig estar el dia que va prendre possessió, he seguit algunes compareixences en comissió per la televisió de Congrés i una llàstima que avui, cap company valencià preguntés res (dimecres passat Ximo Puig i Carmen Montón van preguntar en la sessió de control, però avui no tocava).

No sabia molt bé els temes es tractaven avui, però per goig i delit personal avui havia bateria de preguntes per al mal ministre Wert.

No us explicaré res de nou del que hagueu pogut llegir en els diaris o escoltar a les notícies, però si que us puc explicar la meva sensació i algun comentari que després alguna persona m’ha fet.

1. Quan en twitter es fa referència a Wert amb Wertgonya es faltar a la veritat. Perquè aquest home no té vergonya ni la coneix.

2. Definitivament és un insolent, si més no per a mi. Com es pot contestar als diputats amb “segur que vostè no compren el que llegeix”? Però on s’ha cregut que està?

Senyor (perquè jo tinc educació) Wert que sàpiga vostè que ningú s’ha cregut el que ha dit vostè avui al Congrés. Es notava en les seves respostes a tots els grups en contestar amb evasives o amb coses que no venien al cas.

Sap què? Si, tots els que estàvem allà estem preocupats per la notícia que avui publicava un periòdic de tirada nacional que deia que un estudi atorgava als estudiants d’Espanya la horrorosa última situació en comprensió lectora, matemàtiques i ciències.

Però sap, amb els canvis que vostè planteja amb la LOMCE no estic segura que caminem cap endavant o cap enrere. Bé, per a no faltar a la veritat, li diré que penso que anirem cap enrere.

Amb la LOMCE i amb totes les retallades que està sofrint la comunitat educativa ens estem jugant el present i el futur de la nostra societat. Necessitem una escola pública de qualitat per al conjunt de la població, necessitem una escola pública que garantisca que en finalitzar l’educació obligatòria tot l’alumnat domino el valencià/català i el castellà aquí, però també la resta de llengües cooficials de l’Estat allí on hi haja.

La política de retallades de beques, d’increment d’alumnes per aula, de reducció del nombre de professors i el decret de plurilingüisme que està portant a terme la Conselleria d’Educació suposen un atac sense precedents a l’educació en general i l’escola pública en particular.

Aquest conjunt de retallades s’agreujarà de forma considerable si no es para la LOMCE, una Llei que intenta consolidar una política regressiva que vol retornar als anys 60 del segle passat. Una Llei que atempta contra la igualtat d’oportunitats, una Llei que incrementarà les taxes de fracàs escolar i d’abandonament escolar prematur i l’objectiu de fons és privatitzar l’ensenyament de qualitat i que l’escola pública quedo com a marginal i dirigida als sectors més desfavorits de la població. Una llei que perjudicarà les classes socials més desfavorides, que suposarà un desmantellament progressiu de la xarxa pública. Una llei que segueix el dictat dels sectors més reaccionaris de la jerarquia de l’església catòlica potenciant la religió i eliminant l’educació per a la ciutadania. Una Llei que menysprea i margina les llengües pròpies.

A la tasca!

Avui esmorzem amb infinitat de notícies de les eleccions autonòmiques d’ahir del País Basc i de Galícia, de les anàlisis, de la situació dels partits després dels resultats, alguns es capfiquen en demanar dimissions sense parar-se a pensar en què estaran fent ells mateixos per que l’organització en la que militen vagi cap endavant i no cap enrere.

És molt fàcil dir això de la culpa és dels de “dalt”, però perquè hi hagi gent “dalt” ha d’haver gent “baix” i aquesta gent de “baix”, els militants de base, som el nervi viu de qualsevol organització, de qualsevol partit polític. Si cada un de nosaltres ens preguntéssem si estem fent prou o el necessari, segurament la resposta en una gran majoria d’ocasions seria que no.

No hem d’esperar que els de “dalt” ens diguen el que hem de fer, perquè com a persones sabem el que hem de fer i sabem on hem d’estar.

Ahir llegia al company Jose Manuel Prieto una frase que comparteixo al 100% “o projecte d’alternativa o irrellevants per a sempre. Ningú ha dit que no fem tard …”

Per construir aquesta alternativa som necessaris tots i totes, i encara més gent. Així que a la tasca!.

Pd. Si no sabeu qui és Jose Manuel Prieto us recomano llegir el seu blog, sempre amb les paraules encertades per a cada moment.

30 anys d’Estatut d’Autonomia del País Valencià.

Avui el nostre autogovern, la nostra autonomia compleix 30 anys. 30 anys de camí que van començar molt abans.

A continuació us transcriuré la intervenció d’Agustí Mercé Castellano, primer alcalde de la democràcia al poble de Càlig, paraules que estan reflectides a  l’acta de la sessió extraordinaria del ple de l’Ajuntament de Càlig del 28 d’agost de 1979.

Els regidors que formaven aquella corporació eren el PSOE: Agustí Mercé Castellano, Carlos Adell Bayarri, José Morera Monroig, José Llorens Aleu i Joaquin Borrás Sanz. Per l’UCD: José R. Gumbau Zaragozà, Vicente Gascó Querol, Joaquin Conesa Querol i Vicente Querol Lacruz.

 Estan en castellà i les vaig a transcriure tal com estan. I són les següents:

SOLICITUD DEL DERECHO A LA AUTONOMIA DEL PAIS VALENCIA. Siguiendo el orden del día, toma la palabra el Sr. Alcalde-Presidente para manifestar que el objeto principal de la sesión, que se está delebrando, es el asunto que se va a discutir sobre la petición del derecho de autonomía del País Valencià, y consecuentemente realiza la siguiente propuesta:

Considerando, que razones históricas, culturales, económicas y otras que de diversas clases han venido a determinar que el País Valenciano como pueblo diferenciado dentro de nuestra comunidad nacional y unido por vínculos solidarios con el resto de los pueblos que forman el Estado Español y que esta realidad diferenciada, no tiene duda a pesar de pasados efectos centralistas políticos y culturales, como la misma subsistencia de la cultura propia a lo largo de años tan difíciles demuestra y acredita suficientemente esta personalidad diferenciada que ha sabido mostrar indeclinable merced a al voluntad de nuestro pueblo.

Considerando, que es sumamente deseable un acercamiento de los centros de decisión de los poderes públicos a los ciudadanos, sobre los cuales se ejerce la acción política y administrativa de la misma forma que se hace  imprescindible la más amplia autonomía municipal, hacia la necesidad de dotar al País Valenciano de sus propias instituciones políticas y autonómicas.

Considerando, que el artículo 2º de la Constitución Española reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de todas las regiones  que integran el Estado Español, así como la solidaridad entre todas ellas, y que el artículo 143-2 del mismo cuerpo legal superior establece que la iniciativa del proceso autonómico corresponde, entre otros Órganos, a las dos terceras partes de los censos electorales de cada provincia  y que, así mismo el artículo 151 de la mencionada Constitución establece los criterios a observar en la redacción y aprobación del necesario Estatuto de autonomía.

En su virtud, el Alcalde que suscribe propone la adopción del siguiente acuerdo:

  1.  Afirmar el sentimiento autonómico del Ayuntamiento de la Villa de Càlig y adherirse formal y solemnemente al inicio del proceso autonómico que podrá dotar al País Valenciano de las instituciones básicas que configuran una autonomía política real:
    1. Un Parlamento del País Valenciano.
    2. Un Tribunal Superior de Justicia del País Valenciano.
    3. Un Gobierno del País Valenciano.
  2. Pedir a los partidos políticos y a los parlamentarios que sea consecuentes con los compromisos adquiridos, prescindiendo de cuestiones secundarios y de rentabilidades políticas de partido, que centren su atención sin demoras innecesarias en la elaboración del citado Estatuto, para el que la Corporación Municipal de Càlig, ofrece su más amplia colaboración.
  3. Hacer uso de la facultad reconocida en el apartado 1º del artículo 151 de la Constitución que cumple el requisito que exige la disposición transitoria 2º de dicho cuerpo legal, y de acuerdo con lo dispuesto por el Consell del País Valenciano el el Decreto de 9 de enero de 1979, de pedir expresamente, y de manera solemne, que el País Valenciano se constituya en comunidad autónoma, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 151 y concordantes de la Cosntitución Española.

Terminada la exposición del Sr. Alcalde, se pasa el asunto a votación nominal, votando a favor de la propuesta del Sr. Alcalde los señores D. José Llorens Aleu, D. Carlos Adell Bayarri, D. José Morera Monroig, D. Joaquín Borrás Sanz y D. Agustín Mercé Castellano, haciéndolo en contra los señores D. José R. Gumbau Zaragozá, D. Joaquín Conesa Querol, D. Vicente Gascó Querol y D. Vicente Querol Lacruz por lo que siendo mayoría los votos a favor queda aprobada la propuesta en la forma expuesta.

Per cert, UCD va manifestar que estava a favor de demanar l’autonomia però no que siguera País Valencià i per això va votar en contra.

Doncs bé, estic segura del que ara els regidors socialistes que ens van representar a aquella primera legislatura democràtica estarien i estan  d’acord amb mi amb que tenim que seguir defensant l’autogovern, en que tenim que criticar el mal ús de les institucions autonòmiques que està fent el PP i de que el PSPV te que ser l’abanderat en fer propostes que facen eixir al nostre País Valencià de la crisi institucional, social i política que estem patint.

Les nostres arrels històriques, llingüístiques, culturals i econòmiques són les que ens fan forts, hem de donar un impuls a totes elles. Per que com cantava Raimon: “Qui perd els orígens, per la identitat”.