Arrels

Aquest cap setmana hem pogut ser espectadors d’alguna que altra manifestació que s’ha celebrat a Madrid. Dic a alguna que d’altra perquè a una de les manifestacions vaig participar activament.

El divendres vaig poder assistir a la Manifestació que es va celebrar amb motiu dels actes que s’organitzaven amb la finalitat d’exigir l’erradicació de la pobresa. Només (que ja es prou) s’està demanant que es compleixca l’establert en els “objetivos del Milenio”. Us deixo enllaç amb el Manifest que es va llegir al final de la mani. No només s’ha fet la manifestació a Madrid, moltes altres ciutats espanyoles, entre elles València han celebrat la seua jornada per aquesta bona causa.

La pregunta que una se fa, quant es posa a reflexionar sobre el tema és: I el nostre govern està complint els Objectius de Desenvolupament del  Mil·lenni? Perquè els demanem -al manifest- que a final de la legislatura destinen el 0.7 %?

Doncs bé, el Govern Espanyol -el mateix que molts no paren de repetir que és un desastre- a pesar de la cojuntura actual, ha mantés el percentatge del Pressupost General de l’Estat que es destina a Cooperació al Desenvolupament, és a dir, el 0′5%. Crec que no només el Govern Espanyol hauria de fer un esforç per arribar al 0′7% si no que la resta d’Administracions Públiques, les Comunitats Autònomes i els ajuntaments també haurien d’anar fixant-se aquests repte.

Quant parlem de pobresa no estem parlant d’un problema trivial que afecta a uns pocs. Estem parlant de que hi ha 1.020 milions de persones, quasi una de cada sis habitants del planeta que pasen fam. I no val que uns poc ho tinguen en compte. S’ha d’afrontar el problema d’una manera global, plantant-li cara i exigint als nostres governants, siguen del partit que siguen, i governen on governen, que es posen les piles. Ara és el moment.

No he pogut trobar un lloc on diguera quant gent hi havia divendres a la Manifestació, segons ens deia a la capçalera, erem vora unes 5.000 persones. Tenint en compte que era un divendres a les 6 de la vesprada crec que no està mal. Va ser una nova experiència personal. Allí vaig estar en representació del CJE. Llegeixo a la premsa que ahir a València eres “varios miles”.

Aquesta pancarta es podia llegir el divendres:

Però clar, ahir a Madrid es celebrava un altra manifestació on segons llegixes la notícia, el número de participants oscil·la entre els 55000, que ha comptabilitzat una empresa especialitzada, els 250.000 segons la policia, el milió i mig que informa la  Comunitat de Madrid i els 2 milions dels organitzadors. Una manifetació que com diu El País en un dels seus titulars d’avui “El PP se suma por fín a la protesta”.

El PP està jugant a una doble moral que no afavoreix gens a ningú, no es pot ser tan hipòcrita. Que tota la gent, siga el número que siga, té el mateix dret a manifestar-se per aquest tema, com jo el vaig tindre divendres per a manifestar-me per l’erradicació de la pobresa.

Segons els convocants, era “una manifestación de apoyo a la mujer embarazada y de reivindicación al derecho de vida”. I per això, el lema més repetit era el de “Zapatero, dimisión” I claro, frases com les que vos vaig a escriure a continuació són perles d’un grandíssim valor “Con la nueva ley anunciada se privará a la mujer de su derecho de maternidad” o “no se hará nada para evitar el aborto”. I claro, una es queda pensant que a quin segle viu perquè aquesta llei m’ajudarà a mi, com a dona, o qualsevol altra dona, a decidir i a fer, que la nostra decissió no ens puga portar a la presó.

I abans deia lo de l’hipocresia del PP perquè resulta que ells mateix diuen als mitjans de comunicació que per a aquest dia no s’ha previst cap acte del partit per tal de propiciar que els seus militants assisteixquen a la manifestació. (dit pel mateix Rajoy a l’entrevista que va fer a Telecino el 22 de setembre). I resulta que a la manifestació també es demana “que se derogue tanto la futura ley como la actual”.  L’actual???? Però si ells van estar 8 anys al govern m’entre l’actual llei ja estava en vigor. I el President del Govern d’aquells 8 anys ahir també es manifestava i estic segura que ningú li va dir res per mantindre la llei.  Crec recordar que durant els seus 8 anys de govern ningú (ni de la societat civil, ni del seu propi partit) es va manifestar en contra de la llei. Ahí es on tornem a vore la doble vara de mesurar que gasta el PP.

Com dic al títol de l’entrada  Cada vida importa, per això volem més fets i menys paraules. He jugat amb els dos lemes de les dos manifestacions. Cada vida de les milers de persones que estan sofrint penúries en el món ens importen. Cadascuna de les seves vides és molt imporant, per això exigim als nostres governants, més fets i menys paraules. Perquè volem que es compleixquen els Objectius de Dessenvolupament del Mil·lenni.