Campus Jove Mayo 13, 2008
A falta de que m’arriben les fotos, ja us adelanto que Campus Jove ha tornat a guanyar les eleccions a l’Universitat Jaume I, un total de 27 campuser@s tornaran a defendre els interessos dels estudiants de l’UJI.
A falta de que m’arriben les fotos, ja us adelanto que Campus Jove ha tornat a guanyar les eleccions a l’Universitat Jaume I, un total de 27 campuser@s tornaran a defendre els interessos dels estudiants de l’UJI.
No fa falta definir l’1 de Maig, tots sabem que és el dia del Treballador. Per alguns un dia més de festa al calendari laboral, per a d’altres és el dia de les reivindicacions i de passar un dia amb els companys i companyes. A Càlig com és habitual, i la nova executiva no anem a fer el contrari, fem un acte obert a tothom. Però aquest acte no podria ser possible sense l’ajuda dels militants i simpatitzants. Moltes gràcies a tots!!!. L’any pròxim que no siga menys!!!!

Eixos cuiners fent-se la foto amb les paelles!!!!. Estaven boníssimes!!!!!
Aquesta vegada hem sigut més que mai: vora 200!!!
Cadascú fa la seua feina: mireu-les a elles repartint l’arròs.
Si, si, ens acaben de comunicar que anirem de boda!!!!. Els primers de la colla que passaran per l’altar. Ja fan bé d’avisar amb temps no només per començar a estalviar si no també per a anar pensant en totes les “coses” que comporten una boda.
Ens ho han anunciat mitjançant aquesta pàgina web. Com vosaltres diueu… ja ha començat el compte enrere!!!.
Patrick, si llegeixes el meu bloc, i vols afegir aquesta foto al vostre album… és tota teua. És l’última foto dels dos junts que tinc… a la Serra d’Irta.
MOLTES FELICITATS!!!!
Fa uns quants dies que no escric i la veritat, no es per falta de ganes, si no de temps. Bé,… crec que la paraula és atrafegada, perquè no he parat.
Divendres passat vaig anar a la tele, a la Tertúlia de Maribel López. Estava prou nerviosa, però crec que va sortir prou bé. Volia dir més coses de les que vaig dir, però un altra vegada serà. Podeu vore l’entrevista fent clic aquí (gràcies Quique, per pujar-lo a la xarxa). Per als que no ho coneixeu, la Tertúlia és un programa que fan en directe els divendres a la vesprada a la televisió comarcal (Canal 56). La veritat és que només coniexia en persona a Teudo (va ser el meu professor de Filosofia a l’Institut), a Maribel i a Sergi de vore’ls per la tele, i a Josep Espiell, no el coneixia. Vam quedar per a dinar i això va suposar una tranquilitat per a la que us parla, perquè al menys ja vam estar parlant i pareixia que la Tertúlia fora la xerradeta de després de dinar fent un café. Em va passar l’hora i mitja volant i va ser una experiència grata. Moltes gràcies a l’Executiva Comarcal del PSPV Ports-Maestrat, per pensar en mi per assistir-hi com a contertulia.
El cap de setmana passat també va ser mogudet. Ja se que us he parlat en reiterades ocasions de l’Associació Cultural Lo Rastre, però es que el cap de setmana es realitzaven les últimes jornades de MÉS ART. 4 caps de setmana intensos, plens d’exposicions, xerrades, concerts, representacions,… on els membres de l’Associació hem posat molt d’ènfasi i molta voluntat. Agraïr des d’aquí a tota la gent que d’alguna o d’altra manera a col·laborat. Per supost als que ens han cedit les seues exposicions… sense ells no haguesem pogut fer res. Als músics que ens van delectar amb la seua música. A Javier Sanz, membre de Bombers Sense Fronteres, per la seua xerrada sobre Nicaragua i contar-nos la seua experiència en aquella terra. A Tomàs Camacho, Joaquin Monroig i al Grup Poètic Espinela per fer-mos gaudir de la poesia. Va ser uns dels actes amb millor acollida de totes les jornades culturals. I també moltes gràcies a Ruben, Agustín i Ximo, per fer-mos riure amb l’obra de teatre ARTE (el blanc és blanc i punt). I sobre tot, moltíssimes gràcies als que heu participat en algun dels actes assistin-hi.
Us poso una de les poesies que Joaquin Monroig, és a dir, el meu iaio, va llegir al recital. (lo millor és escoltar-lo)
PUESTA DE SOL
Tarde tranquila de primavera
De nubes, limpio el cielo está
Allá en lo alto, ya de caída.
El Sol, radiante, bajando va
Se está acercado a la despedida
Allá a lo lejos, al horizonte
A ras del suelo, unas nubes hay
Como esperando, con gran deseo
Que el astro llegue, para arroparle,
entre sus brazos, con gran afán.
Muy lentamente se va acercando
Y cuando llega a su interior
ellas, le acogen entre sus brazos
Él, da las gracias con su calor
Y se iluminan con su color.
Aquellas nubes, descoloridas
que, como lecho, esperando están
En el momento, que el Sol acogen
Muchos colores, reflejarán
¡Qué vista, hermosa, allí refleja!
¡Alegra el alma; da ilusión!
Al contemplarlo, con su belleza,
llena de gozo el corazón.
Espectáculo, que observas,
con un intenso arrebol,
Es… fenómeno del cielo
Es… una puesta de Sol
I demà celebrarem l’1 de Maig, el dia del Treballador, com sempre, passant el dia amb els companys del Partit, organitzant un bon dinaret. Ja us contaré…
Avui la meua companya de despatx m’ha preguntat perquè el dia Sant Jordi es regalen llibres i roses. La veritat és que em sonava un poc això de que havia nascut algún famós escriptor, però per si de cas, m`he posat a documentar-me un poc per internet. Així que ara ja se que:
La festa del Dia del Llibre té el seu origen a Catalunya.Va començar a celebrar-se el 7 d’octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes (1547-1616), escriptor espanyol, a instàncies de l’escriptor i editor valencià, establert a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona.
El 6 de febrer d’aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho acceptava i el rei Alfons XIII signava el Reial Decret que instituïa la Fiesta del Libro Español.
L’any 1930 es va traslladar la data al 23 d’abril, dia de la mort de Cervantes.
Més tard, el 1995, la UNESCO instituïa el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor.
Cal recordar que un 23 d’abril també va morir Josep Pla (1897-1981), escriptor català, i William Shakespeare (1564-1616), escriptor anglès.
Font: viquipèdia
I fins aquí sabem el perquè del llibre… i el perquè de la rosa?
La llegenda de Sant Jordi conta que hi havia un rei molt estimat que tenia una filla molt bonica. Un drac que treia foc pels queixalls assolava les terres catalanes i exigia cada dia el sacrifici d’una persona per a satisfer la seva gana. Escollien la víctima a sorts, i un dia li va tocar a la filla del rei. Quan la princesa s’apropava al drac, que rugia ferotge, va aparèixer un jove cavaller. Era Sant Jordi, que, tot precipitant-se contra el monstre, li va enfonsar la llança gola avall. El drac, vençut, va fer un crit terrible i va caure mort a terra.
Diu la llegenda que quan el cavaller Sant Jordi va matar el drac, de la sang va créixer una rosa vermella. El cavaller, la va collir i la va regalar a la princesa.
Font: XTEC.CAT
Nunca te acostarás sin saber una cosa más
Per cert: Si per una d’aquelles casualitats de la vida, estas llegint aquest post i et dius Jordi o Jorge, moltes felicitats!!!
L’altre dia vaig escoltar aquesta cançó a la radio i avui he buscat de qui era. He trobat el videoclip.