ELS SOCIALISTES DE CÀLIG APOSTEN PER «SEGUIR FENT DE L’AJUNTAMENT LA CASA DE TOTS»

Ernestina Borràs lidera una candidatura formada íntegrament per calijons i calijones implicats en entitats socials, culturals i esportives

Els socialistes de Càlig van presentar ahir a l’auditori del Centre de Cultura la candidatura municipal per a les eleccions del 24 de maig encapçalada per Ernestina Borràs i formada íntegrament per catorze calijons i calijones implicats en entitats socials, culturals, polítiques i esportives de la localitat. La llista reflecteix el treball realitzat en els últims quatre anys -repeteixen 5 regidors-, però també l’aposta per seguir creixent i consolidant el projecte socialista amb la incorporació de dos joves en els llocs d’eixida: Ruth Sanz Monroig, secretària general local del partit i membre de l’Executiva provincial, i Adrián Vidal Batiste, de JSPV.

Ernestina Borràs va felicitar als socialistes per haver aconseguit recuperar «el respecte» en la convivència i que «l’Ajuntament siga la casa de tots perquè, sense por, puguen venir a plantejar el que els interessi, incloses queixes. Perquè tots som iguals». I es va comprometre a treballar dia a dia per què seguisca sent així.

L’auditori es va omplir per a una presentació que, a més dels parlaments, va incloure la projecció d’un vídeo que mostra l’esperit de treball de la candidatura. Fins Càlig es van desplaçar María José Salvador, candidata autonòmica; el secretari general provincial, Francesc Colomer; Ernest Blanch, Sonia Alonso i Román Sánchez, de l’Executiva Provincial; els alcaldes de Rosell, Evaristo Martí; de Cervera, Adolf Sanmartín, i de Santa Magdalena de Polpis, Sergio Bou, i els candidats socialistes Xaro Miralles (Benicarló) i Fernando Bengochea (Canet lo Roig).

Borràs va iniciar la seua intervenció amb paraules d’agraïment «a tots els que van formar part de la llista i del programa que ens va fer guanyar l’alcaldia el 2011», entre ells José Vicente Pauner -actual regidor- i Anna Saura, també regidora durant els primers mesos del mandat. Però també «a totes les persones que en l’ombra ens han ajudat i assessorat» per millorar el municipi. I va concloure presentant a cadascun dels candidats perquè pujaren a l’escenari. L’acte va acabar amb una foto de família de tota la candidatura municipal.

Per la seua banda, Ruth Sanz, secretaria general local dels socialistes, número cinc de la candidatura i encarregada de conduir l’acte, va sostenir que fer política «no és anar als plens el primer dilluns de cada dos mesos, fer política és ajudar a la gent a resoldre els seus problemes; escoltar a qui et fa una crítica per millorar el poble; fer pinya al costat dels qui impulsen activitats que beneficien a tots. En definitiva, és donar solucions als reptes que sorgeixen dia a dia «.

Sanz va subratllar el compromís amb Càlig d’una candidatura integrada per “Miguel lo de Sales, Sara la canquillera, Raül lo de Coneso, Diego lo de Romero, Anabel la de Casiano, Juan lo de la Comare, Tica la de pomà, Marcel lo Carnicer, Adrián lo d’Evaristo, Ruth la de dimoni, Carlos lo músic, Ximo Viscarrin, Sandra la de la Cullera i Ernestina la de Barret”. I ho va fer així, amb els sobrenoms amb el que tot el món coneix a Càlig als integrants de la candidatura socialista, mostra del seu arrelament.

Aquest és l’equip amb el qual els socialistes de Càlig es van comprometre a seguir «practicant una altra manera de fer política: la de les persones, la del treball i la del benestar del nostre poble».

CANDIDATURA MUNICIPAL DEL PSPV A CÀLIG
1-Ernestina Borràs Bayarri
2-Sandra Vergara Solé
3-Ximo Vizcarro Borràs
4-Carlos Arasa Aixendri
5-Ruth Sanz Monroig
6-Adrián Vidal Batiste
7-Marcelo González Sales
8-Tica Cuartero Pomada
9-Juan Bautista Marzá Cuartero
10-Anabel Cuartero Borràs
11-Diego Simó Sorlí

SUPLENTS
1-Raül Anglés Sancho
2-Sara Riera Sanz
3-Miguel Antolí Cabo

Setmana 13

Ja és dissabte. Arriba el respir setmanal que necessitem després d’una intensa setmana. Però no ens enganyem. El cap de setmana és sinònim de més feina, de fer les coses pendents de la setmana.

Almenys avui no tenim pluja. Maleïda pluja que s’ha emportat vides per davant. Però fa vent i, tinc una amiga, a la que no li senta massa bé tant de vent. Senyor Vent, vosté no ens aporta massa, no el convidem al nostre dia a dia.

Bé, aquesta setmana hem sentit parlar tots d’avions. Massa imatges de la tragèdia. No ens feia falta vore els semblants dels familiars per a poder imaginar-mos  lo mal que ho deuen estar passant. I tampoc tantes imatges del lloc de l’accident. Ho veiem nosaltres però també els familiars. Estan i, de sobte, ja no estan. Molt injusta és la vida! Ho penso i em dic: massa vegades ho és!

Mentre, el PP aprova l’anomenada «Ley Mordaza», (podeu llegir l’opinió del PSOE aquí) prompte no podrem ni protestar dintre de casa nostra.

A la meua feina es medeix tot amb setmanes: aquesta comanda estarà la setmana 20, aquest material arribarà la 15,… i així en tot.

En fi, jo no sóc supersticiosa, però aquesta és la setmana 13. En el meu cap, donant voltes, la setmana 21.

Primavera. Gotes que són tresors, gotes que són futur.

Ahir va arribar la primavera i, amb ella, els núvols i la pluja.

Pluja desitjada per aquells que miren al cel esperançats perquè arriben les anhelades gotes de pluja.

Més de 130 litres d’aquestes preuades gotes ja han mullat el terra de Càlig.

Gotes que són tresors, gotes que són futur.

Ametlers florits el 28 de febrer a Càlig. Anhelant la primavera.

120 dies.

120 dies  són els que queden per a les properes eleccions municipals. I ahir, els i les socialistes calijons vam celebrar l’Assemblea Extraordinària on vam elegir a Ernestina Borràs per a que, per segona vegada, encapçalo la candidatura del PSPV a les eleccions municipals.

Pareix mentira, però ja han passat 4 anys des de que vam realitzar el mateix procés. I si, ahir, mentre es feia el recompte (un candidat nominal, equival a una votació amb urna) sentia els mateixos nervis que qualsevol nit electoral. I sabent que el resultat d’anit era una victoria assegurada: Unanimitat dels militants del PSPV i de JSPV.

Amb aquesta elecció els socialistes tornem a posar els fonaments, no per a construir res nou, si no per a construir un projecte que siga germà del que s’ha desenvolupat aquestos 4 anys pels companys i companyes socialistes a l’Ajuntament i que ajudo a complentar tot el que s’ha fet aquesta legislatura. Corregir les errades i  seguir treballant des de l’honestitat i l’humiltat pels nostres veïns i el nostre poble.

#JesuisCharlieHebdo

Quan s’utilitza la religió, una religió, qualsevol religió, per a fer barbàries com aquesta, però també barbàries com les que sentim que passen dia a dia als diversos països d’Orient, m’agafen ganes de dir allò de deia Groucho Marx: «Que paro el món, que jo baixo!».

I avui és quan una imatge val més que mil paraules,

Viñeta de Hervé Pinel.

Re-tornant

Aquest matí, matí de Reis Mags, m’he despertat pensant en aquest espai.

Al final d’aquest any, que fa escasos dies hem encetat, farà 10 anys des de que va començar a ser un lloc d’expresió dels meus pensaments. Ara, feia vora 22 mesos que no havia publicat res. La rapidessa dels aconteixements fa no tindre temps a sentar-te davant l’ordinador i escriure més de les dos línees o els 140 caràcters que s’escriuren al facebook o al twitter.

Així que ja està decidit, vaig a retornar a escriure al bloc. A «obligar-me» a escriure i compartir alguna xicoteta reflexió més a sovint.

Avui tocaria posar alguna cosa dels Reis Mags, però jo em quedo amb aquesta fotografia:

València, 20:45. Divendres 2 de gener de 2.015. Un altre RE, en aquest cas de RE-TROBAMENT.

Tradicions i costums

M’agrada que les nostres tradicions i costums passen de pares a fills i de mares a filles com la cosa més natural del món. I aquestos dies, a Càlig, al meu poble, són dies de tradicions, tradicions que envolten els dies de Pasqua. 

Avui, com tots els anys, a casa s’han fet farinoses. (Ja vaig escriure un post a l’any 2008 i aquestes dates sempre recibeix moltes visites).

I ara estic contenta. M’alegra molt vore pel facebook que som moltes calijones (i també calijons) que avui, i com tots els anys, ens posem «manos a la masa» i seguim les tradicions del nostres grans: fer farinoses.

La meua germana «con las manos en la masa»

En el nostre cas, les ametles són de les nostres, d’aquelles que al mes de setembre vam anar a replegar (i que tant poc m’agrada), trencades per natros mateixos (en aquest cas pel papa), hem fet la confitura (ametla i cabell d’àngel) o l’hem comprat (el xocolate).

Ens hem alçat prompte i a les 7 del matí ma mare, ma germana i jo ens hem posat a fer la massa (batre els ous, afegir l’oli, el sucre, la ralladura de la llima, el llevat i la farina). Nosaltres fem el que aquí al poble es coneix com «la taseta», hi ha qui la massa la fa de «pandurmiendo». Saps d’un any per a l’altre quantes peces sortiran. Natros estem abonades al 39!. Després deixar que la massa «pujo» i després a seguir en el procés: empolvorar la taula en farina, agafar les boles de massa que ha fet la mama, allissar la masa, omplir-la de confitura, tancar la farinosa i que et quedo ben llustrosa, que pujo un poquet pintar-la d’ou, un poquet de sucre i al forn 10-12 minuts i traure-les i empolvorar-la en sucre i estar impacient per probar la primera.

Enguany la iaia ha estat, ens ha acompanyat, però la malaltia ja no la deixa fer res, ella ens mirava, atenta, com donant el seu vist-i-plau a que les seues netes ajudaren a la seua filla a fer les farinoses.

Farinosa d’ametla

Penseu el que vulgueu però aquestes xicotetes coses són les que m’agraden del meu poble, són les que m’identifiquen amb el meu poble, orgullosa de les tradicions i costums calijones. 

Com diria Miguel Hernández, al que avui fa 71 anys que el van assassinar:

Vientos del pueblo me llevan,

vientos del pueblo me arrastran,

me esparcen el corazón

y me aventan la garganta.

 

 

Los domingos por el fútbol me abandonas

Si obrir la premsa d’ahir era una vergonya nacional, obrir la premsa d’avui és una vergonya valenciana. I m’ha vingut al cap aquella cançó que deia així:

Por qué, por qué… los domingos por el fútbol me abandonas
no te importa que me quede en casa sola.
no te importa
por qué, por qué… no me llevas al partido alguna vez!

Quizas quizás… tu me mientes al decir que vas al fútbol
es seguro que lo empleas como escusa
es seguro
quizás quizás… yo me entero alguna vez de la verdad!

Te seguiré y comprobaré si con otra vas,
no me engañarás
contigo iré y si no es así, tu verás…
con mama, mama, mama volveré!

Trobar-te amb el següent titular: «El Consell asume la deuda del VCF» i sentir-me enganyada tot va a una.

Em pregunto si el Consell no te ja prous deutes amb tot el que ell deu a tothom? És necessari «rescatar» un equip de futbol??

Espero que totes les amigues i amics que tinc que són valencianistes no s’ho prenguen a mal, però amb les necessitats que hi ha actualment en aquest greu moment de crisi econòmica que s’ha convertit en una crisi social hi ha que prioritzar el «rescat» a un equip de futbol (siga quin siga) a pagar per exemple les nómines dels serveis de la dependència de novembre i desembre de 2012 que encara no estan pagats? Es necessari prioritzar això davant la possible no disponibilitat de recursos per a pagar metges que portaria a tancar serveis d’urgències? Es necessari prioritzar això quant la Generalitat Valenciana deu diners des del 2009 per la subvenció del xec de vivenda? O prioritzar-ho davant les ajudes a emprenedors i autònoms? O prioritzar-ho davant tots els deutes del Pla Camps que encara deuen als ajuntaments? O prioritzar-ho i demanar que es pague en el Fons de Rescat del Govern Central?

No se, dieu-me exagerada, però crec que hi ha coses molt més importants que aquesta. I, per cert, el mal es diu Bankia. Ahí també que es depuren responsabilitats.

Justicia! Però de la de veritat!

Obrir la premsa avui divendres fa que t’agafo més tristor (per dir-li-ho d’alguna manera) que altres dies.

No es cap novetat llegir tots els desgavells als que últimament el Govern de Mariano Rajoy ens te acostumats. Ahir mateix la vicepresidenta del Govern, Soraya Saez de Santamaría, ens sorprenia a tots amb les seues incendiàries declaracions sobre els desnonaments i allò de que «nos puede pasar a cualquiera» amb un to en caire sentimental que si l’hagués interpretat abans li haguera servit per a una nominació als Razzie o als Oscars. Us deixo que cadascú decidisca.

Aquesta setmana torna a estar a la palestra el senyor Bárcenas, fins fa ben poc tresorer del Partit Popular, i els seus 22 milions d’euros a bancs de Suïssa. Si, senyores i senyors, 22 milions d’euros a bancs de Suïssa, com qui té al rebost de casa un caixó de taronges perquè sino no ho entenc.

Si amb aquesta noticia ja ens haviem quedat prou «gelats» avui ens hem alçat amb una altra noticia de El Mundo amb el següent titular «Bárcenas pagó sobresueldos en negro durante años a parte de la cúpula del PP. Las cantidades que contenían los sobres oscilaban entre los 5.000 y los 15.000 euros mensuales.» I la contestació de la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha sigut «no me consta».

Hi ha que recordar que tots aquests diners i totes aquestes acusacions surten a la llum pel cas Gürtel i que, per ara, lúnic que ha pagat és el jutge Baltasar Garzón. O també recordem com el senyor Arenas deia que totes les acusacions eren invenció del Govern de Zapatero.

Com podem tindre uns governants a Espanya i a les Comunitats Autònomes que no han jugat net? Com sabem que ara si que ho fan? Qui s’ha escudat en l’amnistia fiscal per a «regularitzar» els seus diners? Com es possible que un polític (siga del color que siga) es faça ric amb els seus salaris públics?

Es normals que tots nosaltres (inclús aquells que ens agrada la política i que estem involucrats d’una manera orgànica però no pública/institucional ens preguntem pel rumb que estàn prenent les actuacions de certs «polítics». Si són capaços de destinar els diners de les subvencions per a construir escoles a Haití en comprar pisos, de que no són capaços?

De persones «poc honrades» hi ha a tots els llocs (fins i tot a la casa del Rei) i hauria de ser cosa de tots senyalar a aquestes persones i cosa de la justicia que pagueren com és degut.

*Entrada escrita el divendres 18 de gener però que per una actualització de wordpress no vaig poder publicar ahir. 😉

#Salvar400e i el SERVEF

Tornem a la casella de sortida i així ho farem totes les vegades que facen falta per a salvaguardar l’ajuda del Plan Prepara. Espero que el PP tinga clar que les condicions que ell mateix va redactar per a fer la primera pròrroga d’aquest Pla segueixen presents:

«El Real Decreto-Ley 23/2012, de 24 de agosto, prorroga el programa de recualificación profesional de las personas que agoten su protección por desempleo durante seis meses, con efectos desde el 16 de agosto de 2012, hasta el 15 de febrero de 2013. Esta medida supone un mecanismo de protección adicional justificado por la situación del mercado de trabajo español, por la que los destinatarios del programa reciben un  tratamiento individualizado y personalizado para su inserción laboral.»

Aquestos 400 euros suponen un ingrés necessari per a moltes families. I és molt misserable que ara, sis mesos després de fer una campanya per les xarxes socials per a exigir que es prorrogara aquest Pla estiguem a les mateixes i tinguem que demanar que es torno a prorrogar. Si el Govern governara pensant en les persones ja haguera tingut que anunciar la prórroga d’aquesta ajuda social.

Però pot ser podriem anar més enllà i no quedar-nos només amb el Pla Prepara. Pot ser ha arribat el moment de fer una proposta de revisió seriosa del SERVEF.

El SERVEF és un organisme autònom creat al 2000 i  adscrit a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació. I té al seu càrrec l’execució de la política de la Generalitat Valenciana pel que fa a la intermediació en el mercat de treball, l’orientació laboral, la formació professional (ocupacional i, si s’escau contínua) i foment de l’ocupació.

Dintre de les funcions del SERVEF està dintre de l’àmbit de polítiques actives d’ocupació:  Impulsar, desenvolupar i executar els programes de creació d’ocupació entre els col · lectius de desocupats.

I ara bé la pregunta, el SERVEF serveix per al que realment ens diu la Decret pel que es fa formar?

Conec a gent amb més de dos anys a l’atur i que estan apuntats al SERVEF i ni li han avisat per a fer cap curs, ni li han cridat per a fer cap entrevista de treball ni res de res. I només fa falta llegir un poquet els periòdics i vore que s’han perdut 192 milions d’euros.

Hem d’exigir un SERVEF competent, que sabiga gestionar la seua propia capacitat per tal de fer cursos de formació per als desocupats, que siga capaç de gestionar i posar en marxa programes d’ocupació reals i capaç de gestionar tots els seus recursos (de capital i humans) d’una millor manera. Els desocupats valencians i valencianes, 574.939 persones (registre de novembre de 2012) volem que l’òrgan competent per a ajudar-nos a trobar feina faça les seues funcions i ens dono alguna esperança.

Els parats i parades que necessiten els 400 €, molts d’ells valencians i valencianes, volen un SERVEF que dono resposta a les necessitats dels ciutadans ja que per a aquesta raó va ser creat.