Mitin del PSOE a Càlig

Us deixo la meua intervenció al mitin d’anit del PSOE de Càlig.

Bona nit a totes i tots,

M’agradaria començar agraint-vos la vostra presència a aquest mitin central de campanya del Partit Socialista de Càlig i també aprofitar per agrair la vostra assistència a la presentació de la candidatura de fa unes setmanes i l’acolliment que vam tindre el dia de la presentació. Més de 300 persones vam estar presents aquell dia i el video al youtube ja l’havien vist ahir més de 350 persones. Moltes gràcies.

Avui no és a mi a qui hem toca contar-vos moltes coses…tenim a dos persones de luxe que ens representaran, la primera de meravella a les Corts Valencianes i la segona de meravella al nostre magnífic ajuntament. Estic segura que el proper diumenge tan el poble de Sant Mateu com el poble de Càlig votaran que Ana i Erne siguen les alcaldesses del seus pobles.

Però ja que tinc l’ocasió voldria contar-vos un parell o tres de cosetes, d’idees que aquestos dies em venen al cap i que giren al voltant de tres conceptes. Respecte, sentiment i treball.

El primer concepte es respete.

No li puc ocultar a ningú el perquè estic aquí. Una no s’alça un dia del llit i diu avui vaig a ser secretaria general del PSOE de Càlig.

Ja fa 12 anys, quant vaig complir els 18 anys vaig decidir lliurement posar-me a militar al Partit Socialista i a les Joventuts Socialistes. Militar a les dos formacions m’ha donat coses molt bones i també moments tristos. Els primers sempre més que els segons.

Els dinars de l’1 de maig, els viatges als mitins, les reunions, els repartiment de les paperetes, el companyerisme, l’aprenentatge, el poder ajudar al poble, el tindre més tios que ningú. Creu-vos, he guanyat al tio German, al tio Emilio,…gent gran a la que se l’ha d’escoltar i de la que s’ha d’aprendre. A Sebastià, a Octavio, a Calduch, a Nicolás, a Juan, …i vaig a parar perquè sino no acabaria mai.

He tingut la sort de conviure en referents d’aquesta agrupació com han sigut (i o seguixen sent) mon pare i ma padrina Maite (i vaig a recalcar per a que ningú ho torno a mal interpretar, que se va donar de baixa per a poder ser la jutgessa de pau).

I tinc l’honor de ser la cap d’una comissió executiva local que té un magnífic president d’honor com és el meu iaio Vicent.

Alguns probablement vos preguntareu perquè ho dic això? Bé, voldria dir-li a la persona que ha anat dient per ahí que tenim de president a una persona inculta que la primera persona inculta pot ser siga ella, que pertany a un partit polític on hem pogut vore que fins i tot una persona que renega de ser del partit (ho hem sentit tots en pleno) és el seu cap de llista.

Des del Partit Socialista estem farts de que per tal intentar traure algun vot i intentar provocar-mos, s’insulto a les persones que no han fet mal a ningú. Persones, que militen a un Partit Polític, com es el nostre, perquè van lluitar en el seu moment per obtindre unes llibertats que si no haguera sigut per persones com ells no s’haguera aconseguit.

Vull que siguem tots conscients de que en la política no val tot. Que s’ha de respecta a tots i a totes. Perquè tots els de qualsevol color el que volem és lo millor per al poble i cadascú de natros tenim uns ideals que ens serveixen per a construir el camí pel qual volem que camino en nostre poble.

El segon concepte que vos comentava que me rondava pel cap es sentiment.

I vos voldria parlar de diversos tipos de sentiment.

L’escriptor valencià Enric Valor era el que ens ha deixat la frase “Qui perd els orígens per l’identitat” Estic segura de que tots vosaltres l’heu escoltat alguna vegada aquesta frase.

I ara tornareu a pensar el perquè de que us parlo del meu sentiment d’identitat.

Jo en tinc dos que són el meu poble i la meua llengua. Són els meus dos sentiments d’identitat. Suposo que els compartiré en alguns de vatros.

La majoria de tots vatros sabeu que no estic vivint en estos moments a Càlig, q per qüestions de treball estic a Madrid i no puc estar tot el temps que vullc al nostre poble. Però és al poble on torno tots els caps de setmana que la feina m’ho permitix. És on estan els meus amics i les meues amigues, és on puc anar a un concert de la nostra Agrupació Musical, és on puc anar a vore ballar la dansa i escoltar la Lloa (lloa que per cert, pareix que ningú s’enrecorda quant tots els dardos de Sant Vicent anaven cap a un altre Vicent, exactament a Vicent lo de Dimoni). És el poble on fas lo imposible per arribar el día de l’entrà de bous.

I aquí vull fer un incís, perquè lo que està bé està bé, i hi ha que reconèixeu, l’enhorabona a l’equip de govern per l’iniciativa de que l’entrà de bous siguera declarada festa d’interés turístic provincial de la Comunitat Valenciana. Cosa a la que hem contribuït tots els calijons i les calijones.

Espero que m’entengueu, perquè en tot açó us vull dir q el primer per a mi i per a tots els companys i companyes que recolzem aquesta candidatura és el nostre poble.

Us deia que un altre sentiment és el de la nostra llengua. Parlem valencià, català o calijó (cada u que lo crido com vullga) però tenim una llengua molt bonica que des del govern que dirigirem des del pròxim dilluns hem de potenciar.

I tot això ho aconseguirem amb el tercer concepte que us comentava. I en això ja vaig acavant: Treball

Vos oferim ni més ni menos: treball, treball i treball. Teniu per segur que el Partit Socialista de Càlig presenta en aquesta candidatura a persones que el que mos unix és el nostre poble i que tenim una única finalitat: treballar de valent per a que el nostre poble torno a estar on té que estar.

A les dos candidates que tenim aquí us voldria contar una cosa que estic segura que ja heu sentit contar a mon pare alguna vegada. Ell sempre diu q no ha sofrit tant de fred mai com a la nevera de l’oposició. Les dos sabeu que es això. Mon pare ho ha viscut a la Diputació de Castelló i també a la torre En Besora on torna a ser candidat. I sé que les dos, com a futures alcaldesses, no tratareu a l’oposició com ens han tractat a natros aquí a Càlig.

Amics i amigues, ha arribat el moment que jo cedisca la paraula, però no sense antes dir-vos

…que després d’escoltar a Ernestina sortireu més convençuts de que l’opció que votareu el pròxim diumenge és el Partit Socialista de Càlig fent que obtinguem la majoria absoluta.

…que després de sentir a Ana sortireu més convençuts de que l’opció que votareu el pròxim diumenge és el Partit Socialista del País Valencià… perquè no volem viure a una Comunitat que te diners per a la F1, l’American’s Cup o un Aeroport sense vols però no te diners per a folios per als coles, ni per a jutgats, ni per a nou personal judicial, ni per a sellos, ni per a colegis, ni universitats. I tampoc en té per a beques, ni per a implantar la llei de la dependencia, perquè se’ls gasta en altres coses.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s