Moments feliços que sempre tindrem presents.

Sabem que és llei de vida, però una mai s’ho espera.

Sempre ens quedaran les seues poesies i pensar en l’estima en que les escrivia, les seues bromes, les seues mans gelades, el vindre a casa l’últim dia de l’any a dir-mos que a la plaça hi havia un home amb tants nassos com dies li quedaven a l’any i nosaltres els tres correns a voreu. El Camel a la mà, els moments de bromes, els moments de rises,… els moments. Això és el que ens queda: els moments, els bons moments. L’estima.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s