No sé jugar amb màscares, Maria Àngels Anglada

No sé jugar amb màscares, amics.

Estimo massa les paraules nostres

de molts llavis de  cendra, crit i frama.

No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa

D’uns pocs pensaments clars

Ni per bastir-me, en arbres de misteri,

Nius de somnis remots. A la cruïlla

dels camins de la nit, la veu ressona:

Hem escollit, en l’espera de l’alba

els dards de la veritat, o un dur silenci.

Un pensamiento en “No sé jugar amb màscares, Maria Àngels Anglada

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s