La Tertúlia- Lo Rastre

Fa uns quants dies que no escric i la veritat, no es per falta de ganes, si no de temps. Bé,… crec que la paraula és atrafegada, perquè no he parat.

Divendres passat vaig anar a la tele, a la Tertúlia de Maribel López. Estava prou nerviosa, però crec que va sortir prou bé. Volia dir més coses de les que vaig dir, però un altra vegada serà. Podeu vore l’entrevista fent clic aquí (gràcies Quique, per pujar-lo a la xarxa). Per als que no ho coneixeu, la Tertúlia és un programa que fan en directe els divendres a la vesprada a la televisió comarcal (Canal 56). La veritat és que només coniexia en persona a Teudo (va ser el meu professor de Filosofia a l’Institut), a Maribel i a Sergi de vore’ls per la tele, i a Josep Espiell, no el coneixia. Vam quedar per a dinar i això va suposar una tranquilitat per a la que us parla, perquè al menys ja vam estar parlant i pareixia que la Tertúlia fora la xerradeta de després de dinar fent un café. Em va passar l’hora i mitja volant i va ser una experiència grata. Moltes gràcies a l’Executiva Comarcal del PSPV Ports-Maestrat, per pensar en mi per assistir-hi com a contertulia.

El cap de setmana passat també va ser mogudet. Ja se que us he parlat en reiterades ocasions de l’Associació Cultural Lo Rastre, però es que el cap de setmana es realitzaven les últimes jornades de MÉS ART. 4 caps de setmana intensos, plens d’exposicions, xerrades, concerts, representacions,… on els membres de l’Associació hem posat molt d’ènfasi i molta voluntat. Agraïr des d’aquí a tota la gent que d’alguna o d’altra manera a col·laborat. Per supost als que ens han cedit les seues exposicions… sense ells no haguesem pogut fer res. Als músics que ens van delectar amb la seua música. A Javier Sanz, membre de Bombers Sense Fronteres, per la seua xerrada sobre Nicaragua i contar-nos la seua experiència en aquella terra. A Tomàs Camacho, Joaquin Monroig i al Grup Poètic Espinela per fer-mos gaudir de la poesia. Va ser uns dels actes amb millor acollida de totes les jornades culturals. I també moltes gràcies a Ruben, Agustín i Ximo, per fer-mos riure amb l’obra de teatre ARTE (el blanc és blanc i punt). I sobre tot, moltíssimes gràcies als que heu participat en algun dels actes assistin-hi.

Us poso una de les poesies que Joaquin Monroig, és a dir, el meu iaio, va llegir al recital. (lo millor és escoltar-lo)

PUESTA DE SOL

Tarde tranquila de primavera

De nubes, limpio el cielo está

Allá en lo alto, ya de caída.

El Sol, radiante, bajando va

Se está acercado a la despedida

Allá a lo lejos, al horizonte

A ras del suelo, unas nubes hay

Como esperando, con gran deseo

Que el astro llegue, para arroparle,

entre sus brazos, con gran afán.

Muy lentamente se va acercando

Y cuando llega a su interior

ellas, le acogen entre sus brazos

Él, da las gracias con su calor

Y se iluminan con su color.

Aquellas nubes, descoloridas

que, como lecho, esperando están

En el momento, que el Sol acogen

Muchos colores, reflejarán

¡Qué vista, hermosa, allí refleja!

¡Alegra el alma; da ilusión!

Al contemplarlo, con su belleza,

llena de gozo el corazón.

Espectáculo, que observas,

con un intenso arrebol,

Es… fenómeno del cielo

Es… una puesta de Sol

I demà celebrarem l’1 de Maig, el dia del Treballador, com sempre, passant el dia amb els companys del Partit, organitzant un bon dinaret. Ja us contaré…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s