Entro a casa a hora de dinar i sento a les noticies de Canal 9 «joves socialistes» (cara de sorpresa).
Que hem fet ara per a sortir a Canal 9?
M’espero a que aparega la noticia, però ma mare ja hem diu que s’ha publicat un vídeo on es fa una paròdia entre els coneixements que tindrà en un futur una persona que ha estudiat l’assignatura Educació per a la Ciutadania i una que no.
M’espero. Veig el vídeo.
Està graciós. No s’identifica a ningú com a representant de cap partit polític. Així que, com es sol dir: «a quien le pica, ajos come».
Doncs aixó. Aquest vídeo pretent que la premsa ens faça un poquet de cas. I, a l’igual que amb el vídeo del Congrés de JSE, s’ha aconseguit. Així guanyes unes línees a un periòdic, a Internet, als principals informatius,…
Però, perquè aquesta campanya? Per a recolzar que l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans es convertisca en un àrea central del sistema educatiu obligatori.
Un enumeraré alguns dels continguts d’aquesta assignatura: la dignitat humana, els drets dels xiquets, els drets humans, ensenyar que el diàleg és un instrument per a la sol·lució dels problemes, sensibilitzar i respectar les diferents cultures i religions, els principis de convivència que estableix la Constitució Espanyola, la diversitat social i cultural, la globalització, la desigualtat del món.
HISTORIA DE L’ASSIGNATURA
No us penseu que aquesta assignatura és un invent del Govern de Rodríguez Zapatero. Aquesta assignatura es recomanada pel Consell d’Europa des de l’any 1997. L’any 2002, el Consell d’Europa en un Comité de Ministres (en el que estava president del Govern Espanyol, José Maria Aznar), va declarar que aquesta assignatura era, i és, essencial per a arribar a una societat lliure, justa i igualitària.
La resta de països que conformen l’UE, no han eludit aquesta recomanació i, des del primer moment (2002) es van posar a treballar per a que aquesta siguera una assignatura més dintre del seu mapa escolar.
Dinamarca, Bulgària, Hongria, Alemanya, Xipre, Noruega i Finlàndia l’imparteixen com a assignatura transversal o integrada en altres assignatures.
Com podeu observar, 21 països dels 27 que conformem l’UE imparteixen aquesta assignatura. Després ens queixem que sempre znem darrere d’Europa en Educació, per una vegada que ens podem posar a la par que la resta, hi ha algú que te que protestar. I ja sabeu qui són: el PP i l’església.
Arrels 