Les coses que Aznar i els del PP creuen que no han fet mai

El 14 de juliol de 2006 vaig escriu un post anomenat “Les frases que Aznar i els del PP creuen que no han dit mai”. Doncs bé, ara podem dir que açó torna a passar però ara amb fets.

Com tots sabreu, el Jutjat Central de Vigilancia Penitenciaria de l’Audiència Nacional (òrgan creat pel Govern del PP l’any 2002 amb la finalitat de UNIFICAR els criteris en el control de l’execució de les penes per als delictes greus com el terrorisme) ha aprovat la presó atenuada per a De Juana Chaos.

La creació d’aquest Jutjat va comptar amb el recolzament del PSOE, ja que la finalitat d’aquest era (i és) tractar d’evitar irregularitats i oferir garanties respecte al compliment de les condemnes per part de presos etarres. És a dir, evitar, per exemple, la concesió del tercer grau a un etarra condemnat a més de 300 anys de càrcel. El 13 de febrer de 2003, José María Michavila en aquells temps Ministre de Justicia, defenia la creació d’aquest jutjats i expressava la necesitat de que “no haya jueces que de forma sistemática vulneren el ordenamiento jurídico”.

Llavors, la gran pregunta és: si el PP va ser qui va proposar la creació d’aquest òrgan per a evitar que haguera diferencia de criteris respecte a els excarcelacions, ¿per què ara questiona una decisió d’aquest jutjat?, ¿per què aquest jutgat era eficaz abans i ha deixat de ser-ho ara? ¿Per què els populars desprestigien l’acte del Jutge de Vigilància Penitenciària de l’Audiència Nacional, que dóna suport que De Juana seguisca complint la seua condemna en segon grau, quan van ser ells mateixos els que van crear aquest jutjat perquè haguera majors garanties?

La resposta es molt senzilla: el PP respecta les decisions judicials sempre que coincidisquen amb el seu discrus i les critiquen quan no ho fan. Així, els populars respectaven i donaven suport fins a ara les decisions que adoptava el Jutjat Central de Vigilància Penitenciària. No obstant això, en el cas de De Juana Chaos, el PP considera que la decisió que ha avalat aquest Jutjat és “sotmetre’s al xantatge d’una organització terrorista” (Mariano Rajoy, 1-03-07).

Doncs bé, durant el Govern del PP, 21 presos etarres van ser alliberats per motius de salut: 11 ho van ser per decisions judicials i 10 per decisió d’Institucions Penitenciàries.
Les deu excarcelacions humanitàries de Mayor Oreja, Rajoy i Acebes:

  1. Esteban Esteban Nieto: Condemnat a 3.150 anys per 21 assassinats (entre ells el de cinc guàrdies civils en el carrer Juan Bravo de Madrid i el d’altres 12 guàrdies civils en la Plaça República Dominicana de Madrid). Va complir 12 anys de la condemna. Va ingressar a la presó en 1987 i va ser excarcerat el 7 d’abril de 1999
  2. Jon Idígoras: Va ser condemnat a 7 anys de presó. Va complir 5 mesos de presó (va ingressar el 5 desembre del 97 i va eixir el 26 maig del 98)
  3. Miguel Sarasqueta Zubiarrementeria: Va Ser condemnat a 90 anys de presó per l’assassinat de tres policies. Va complir 20 anys de condemna (va ingressar el 23 de desembre del 78 i va ser excarcerat el 21 de desembre del 98).
  4. Santiago Deu Uriarte: Va Ser condemnat a 46 anys de presó per intentar assassinar a un policia amb una bomba llepassa. Va complir menys de cinc anys de presó (va ingressar el 24 de juny de 1992 i va eixir el 25 de març del 97)
  5. Manuel González Fernández: Va Ser condemnat a 65 anys de presó per pertinença a banda armada i diversos intents d’assassinat. Va complir 13 anys de presó (va ingressar del 22 de juliol de 1985 i va eixir el 21 d’abril de 1998
  6. Julián López Rojas: Va Ser condemnat a 5 anys per agredir a l’hertzaina Ander Susaeta. Va complir 3 anys i nou mesos (va ingressar el 5 de setembre del 93 i va eixir el 20 de juny de 1997).
  7. Pedro María Guinea Gorriti: Va Ser condemnat a 6 anys per col·laboració amb banda armada. Només va complir quatre mesos de presó (del 6 de març de 1997 al 30 de juliol del 97)
  8. Patrici Goyeneche Tellechea: Condemnat a 27 anys de presó per dipòsit d’armes, tinença d’explosius i col·laboració amb banda armada. Va complir cinc anys de presó (del 29 d’octubre del 93 al 30 d’octubre del 98).
  9. Joseba Koldobica Begoña: Condemnat a 33 anys de presó per col·laboració amb banda armada i altres delictes de terrorisme. Va complir dos anys i mig (del 4 de desembre del 96 al 27 d’abril del 99)
  10. Sabina Alava García: Condemnat a 70 anys per un intent de segrest i per l’intent d’assassinat tres policies. Va complir 13 anys de presó


A més a més, el Govern del PP va excarcerar a 54 presos d’ETA que tenien condemnes que oscil·laven entre els 30 i els 327 anys, perquè havien complit la seua condemna d’acord a la llei. Tots ells van ser alliberats després de romandre a la presó entre 15 i 20 anys i sense que ningú diguera que l’Estat s’havia rendit als terroristes

Un pensamiento en “Les coses que Aznar i els del PP creuen que no han fet mai

  1. La veritat és que hi ha molta gent que no té o no vol tenir memòria… encara així, no crec que el govern faça massa bé en utilitzar com a argument el que van fer altres. Pareix que no tenen la consciència tranquila.

    F.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s