Hi ha vegades que recibeixes mails que valen la pena i el que hem recordava tot açó la val.
Pareix mentida, però aquestes cançons i imatges em porten uns records meravellosos: els meus germans i jo sentats davant de la tele.
Que dir de Don Quijote de la Mancha, era la primera aproximació que teniem a Cervantes. Després quant arribavem a 8é d’EGB ens parlaven d’ell i nosaltres pensavem que eren dibuixos animats.
D’aquest em quedo amb la cançó «shamalele, shamalalá, en la aldea quedará, sahamalele, shamalalá, nuestra aldea es genial».
Tota la meua generació ha vist David El Gnomo. Després anaves per ahí mirant les soques dels arbres per a vore si trobaves alguna porta on pugueren viure ells.
I amb aquestos ja ni comentari. Eren genials.
I per acabar dos series mítiques de la meua infància: Los Aurones i Fraggle Rock.
Això eren dibuixos animats i no el que fan ara!!!!! Mare, qui gran que em sento!!!!