Balanç de 4 anys de Campus Jove. La meua visió en particular.

El dia 2 de març es va celebrar l’últim Claustre d’aquesta legislatura universitària. L’ordre del dia era ben senzill: el rector faria un repàs sobre com a canviat, en aquestos 4 anys del seu mandat, la Universitat.
La veritat és que 4 anys passen molt ràpids, ara fa 4 anys per aquestes dates es va començar a gestar el que en l’actualitat és l’Associació Campus Jove UJI Castelló.

La Universitat Jaume I necessitava un canvi en la representació estudiantil i un grup de gent va començar a fer reunions per tal de formar una nova associació diferent a les que hi havia en aquell moment. Persones com Carlos, Carme, Ruben, Alexis, Mª José, Javi, Ruth, Raül,… van començar a ficar els pilars de la que ara és l’associació de representació d’estudiants més consolidada, no només de la Universitat Jaume I, si no també de la Universitat d’Alacant i de la Universitat de València.
El començament, igual que en tot, va ser difícil, en menys d’un mes de la seua constitució l’Associació s’enfrontava a un gran repte: traure algun representat claustral a les eleccions que s’anaven a celebrar el 29 de maig de 2002.
La campanya electoral va ser dura. Gràcies als companys de Campus Jove de València i Alacant van reunir suficient material per afrontar un període d’eleccions en una mica de suport. Des de Campus Jove UJI Castelló estarem tota la vida agraïts als companys de València i Alacant pels bolígrafs, adhesius, cartells i demés coses que ens van facilitar. Gràcies.
Teníem davant nostre un nou horitzó. Un horitzó que creiem llunya al que pensàvem arribar de mica en mica. Quedàvem cada dos dies a les 7.30 de la vesprada per a pegar els cartells per tota les facultats i l’Escola. Necessitàvem que la gent sabera que existíem.
La primera reunió com a associació amb l’exterior va ser amb el candidat a rector, Francisco Toledo, la reunió va durar una hora i mitja, i va servir per explicar-li que esperàvem els estudiants de la seua candidatura així com explicar-li el nostre programa.
Com ja s’ha comentat la campanya fou dura. La denuncia per part d’una altra associació a la nostra campanya “Que no ens foten més”, va marcar de forma definitiva les eleccions.
L’Associació Campus Jove UJI Castelló va aconseguir obtenir 21 claustrals. 21 representants de l’estudiantat al Claustre i, com a conseqüència directa d’això, a tenir la responsabilitat de formar el nou Consell de l’Estudiantat.
La responsabilitat de cop va ser molta però des d’un principi s’estava disposat a assumir-la. Teníem ganes de fer coses, de desenvolupar les accions que dintre del nostre programa portàvem. Aquest era un gran repte, era el nostre gran repte.
La segona etapa: des de maig de 2004 fins ara.
Aquesta segona etapa (cal recordar que les eleccions a l’estudiantat són cada dos anys) l’hem afrontat amb una visió de treball diferent a l’anterior.
El fet de guanyar per segona vegada les eleccions ens va donar una estabilitat de saber que les coses les estàvem fent com calia. El suport de l’electorat (un 73%) ens va constatar que els canvis que havíem introduït a l’estil de la Universitat anàvem pel bon camí. També l’entrada de gent nova com Francesc, Matías, Bea, Richard, Pedro,… va ser un impuls positiu en tots els aspectes (tant al Consell de l’Estudiantat com a Campus Jove).
El primer canvi: la nova ubicació.
El Consell de l’Estudiantat es traslladava de lloc, es passava d’un despatx on no cabien 5 persones juntes a passar a gestionar un Edifici amb tot el que això comporta. Les primeres reunions, les primeres gestions, les primeres sol·licituds dels estudiants,… pareixien una odissea per a tots nosaltres. Però amb el temps vam anar aprenent.
Associacionisme
Les Associacions són el pilar bàsic de la societat i, per tant, també de la Universitat Jaume I. La nova ubicació de les associacions, aconseguint que estiguérem totes en un mateix edifici, ha segut positiu en molts aspectes.
S’ha aconseguit que les associacions ens coneguem unes a altres i férem un front en comú per aconseguir les coses (com ara la substitució del material informàtic de tot l’edifici després d’un ultimàtum al vicerector d’infraestructura on li diguérem que trauríem tot els ordinadors a l’Àgora per a què qui vulgues se’ls emportara).
Però, com ja hem dit reiteradament, han passat 4 anys, i les associacions s’han fet grans. Gràcies a la bona dinàmica de treball i cooperació d’aquests 4 anys s’ha aconseguit difondre més les finalitats de les associacions a la Universitat gràcies a la creació de la figura del Tècnic d’Associacions i de la celebració de les Fires d’Associacions.
Però hi ha que ressaltar que les infraestructures s’han quedat menudes. Cada vegada som més els estudiants a la Universitat que estem implicats amb les associacions i un fet irrefutable d’això és la creació de noves associacions al sinus de la Universitat. Per això demanem la construcció de la Casa de l’Estudiantat. Una Casa de l’Estudiantat que contribuiria a la dinamització universitària promovent la participació de l’estudiant en les associacions i aconseguint tenir així més difusió. Una Casa de l’Estudiantat gestionada pels estudiants, un lloc d’unió, on la multiculturalitat de tots faça que tots cresquem com a persones.
Cultura i moviments socials
Fins a l’any 2002, la cultura que s’havia desenvolupat des del Consell de l’Estudiantat s’havia especialitzat en agradar a uns pocs.
Nosaltres, des d’un primer moment, vam tenir clar que això havia de canviar. Volíem que les festes organitzades foren per a totes i tots.
Les quatre Festes de Benvinguda que s’han celebrat des de llavors ha segut un èxit. La culminació de les quals han segut dos anys consecutius amb la participació de grups de renom nacional com pot ser Celtas Cortos o Los Mojínos.
També es va proposar un canvi amb la celebració del dia de la Universitat, és a dir, la Festa de les Paelles. Convertint-se, en l’actualitat, en una festa que aglutina a 7000 estudiants.
S’organitzà el viatge a Galícia per a netejar les platges per la catàstrofe del Prestige. S’ha organitzat UJI ROCK amb grups de la mateixa Universitat Jaume I, amb la participació l’any 2005 del grup nacional SARATOGA.
També amb un caire reivindicatiu es va organitzar una jornada de reflexió sobre el Mur de Palestina. Organitzant un teatre on el públic a l’Àgora tenia la possibilitat de participar.
Ordenació Acadèmica
Només arribar al Consell ens trobem una desagradable sorpresa. A causa del procés electoral, i que només acabar les eleccions començarem els exàmens, ens van colar un gran gol: l’eliminació de la convocatòria extraordinària. De res van servir les gairebé 5000 signatures que vàrem recollir, ni les reunions, ni les pressions, ni res de res. Ens reunim amb professors, amb la vicerectora d’Ordenació Acadèmica, amb el rector,… però res de res.
L’altre problema són les incompatibilitats. Aquest problema ve de lluny. El fet que un estudiant puja matricular-se d’una assignatura, però que després no puja fer l’examen és molt injust. Si que som bons per a pagar, però no per a fer l’examen. Això no està clar.
L’altre gran repte acadèmic que ens vàrem marcar abans d’entrar va ser el de modificar el calendari acadèmic. Teníem que aconseguir que les classes s’acabaren abans. No era normal que el 16 de juliol s’acabara el període d’exàmens. I al final vam aconseguir que el 31 de juny s’acabara el curs.
I de cara al futur també tenim un altre gran repte: l’homologació dels títols a nivell europeu. Aquest és un moment important per tal que no és tornen a imposar les incompatibilitats. I s’ha d’aconseguir que els catàlegs de títols siguin avantatjosos per als estudiants.
Durant aquests últims dos anys ens hem reunit, tant com a membres del Consell de l’Estudiantat com per la pròpia Associació, moltes vegades amb el Secretari d’Estat d’Universitats i Investigació, Salvador Ordoñez (vam parlar amb ell a Benicàssim a un curs organitzat a l’UJI, a Elx, a Alacant, a Madrid), sabem que gràcies a aquest home (anteriorment havia segut rector de la Universitat d’Alacant) hem aconseguit que la nostra veu siga escoltada pel Ministeri d’Educació.
Probablement, pensem que poc de cas se’ns ha fet. Però, almenys, se’ns ha rebut, se’ns ha deixat parlar i se’ns ha escoltat. Abans ni això.
En aquest aspecte també es va optar per fer un tipus de recull per tal d’anar obtenint informació del que més preguntava l’estudiantat quant venia a preguntar alguna cosa i s’ha fet una mena de sol·licitud interna per tal de tenir constància de les preguntes.
Podríem estar parlant molt de tots els tipus de problemes generals que hem solucionat: canvis de plans d’estudis, equivocació d’actes, no presentació de professors a exàmens, la no assistència dels professors a les classes o a les tutories, problemes d’estudiants d’Erasmus,…
LOU
Aquest també va ser un dels nostres temes a combatre. L’entrada en funcionament de la LOU va comportar molts canvis al si de la comunitat universitària. La principal conseqüència va ser l’haver de refer els estatuts de l’UJI de nou amb tota la feina que això comportava (Carlos i Javi Domenech) van ser els dos representants de Campus Jove que van formar part de la Comissió. La nostra principal preocupació: que no passara com a altres universitats on, valent-se de la LOU, el percentatge que es donava als estudiants en tots els òrgans de Govern, era una misèria (hi ha Universitats que només tenen un 4% en tots els òrgans). Nosaltres vam aconseguir negociar que es fixés la xifra en un 27’5%
Infraestructures
Com ja hem dit abans, les infraestructures són molt necessàries per tal de desenvolupar les tasques de qualssevol associació. Disposar d’un lloc de reunió, d’un lloc on poder gestionar els assumptes diaris de l’associació és fonamental per a l’expansió de les Associacions.
Dintre de les infraestructures també englobem el transport públic de Castelló. D’aquest tema s’han rebut moltes queixes. Primer al programa suggereix i després mitjançant escrits o correus dirigits al Consell de l’Estudiantat. I també mitjançant les 3000 signatures que la nostra Associació va recollir durant la II Edició de la Fira d’Associacions.
A una de les comissions que més hem estat treballant és a la Comissió de la Biblioteca. El fet que alguns professors pugen “gaudir” d’un nombre indeterminat de llibres durant un període més be incert i il·limitat de temps ens ha portat a moltes disputes amb aquest col·lectiu. S’han fet moltes reunions i, de fet, la normativa de la biblioteca no s’ha renovat. El que volien era que se’ls augmentara el nombre de llibres del que podrien disposar i també el temps i a això, ens neguem.
Segurament al fer aquest resum falten moltes coses. Coses que jo, ara mateix, no recordo però que altres companys si que ho faran.
Per a mi, Campus Jove i el Consell de l’Estudiantat, a segut una altra manera de passar els meus anys universitaris i m’han servit per a créixer com a persona, per això recomano a tots els estudiants participar-hi.
Ruth Sanz Monroig, membre de Campus Jove des de la seua fundació a l’UJI
Recull publicat a la pàgina web de Campus Jove UJI Castelló

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s