La vila de Càlig

Situada a la comarca del Baix Maestrat, a l’extrem septentrional del País Valencià, la vila de Càlig s’alça suaument damunt un turó, a 123 m sobre el nivell del mar.
La vila es troba a una distància de 80 km de Castelló de la Plana (cap de la província administrativa). Limita al nord-oest amb Sant Jordi (6 km), a l’Oest amb Cervera del Maestrat (7 km), al sud-est amb Peníscola (14 km), a l’est amb Benicarló (7 km) i al nord-est amb Vinaròs (10 km).
El seu terme municipal, que abraça una superfície de 27,45 km2, és tot un seguit de colls de pendents sovint pronunciats i d’escasses planures obertes al cerç -vent fred que bufa de la part de tramontana-, on hi manquen els cingles, comuns més cap a l’interior del Maestrat.
La vegetació és la pròpia del paisatge de la mediterránia. Aquí creixen la matissa, la romenguera, l’argelaga, el baladre, el margalló, el fonoll, el timonet, el romaní, l’espígol, el coscoll, el carrasquís i la carrasca, d’entre una innombrable quantitat i varietat d’arbusts i plantes que li donen una fesomia característica i encisadora.
Però, amb tot, la millor part de les terres són de conreu. Els abancalaments fets amb pedra en sec i construïts des d’èpoques antiquíssimes estan lligats estretament amb el paisatge que envolta tot Càlig i palesen alhora l’esforç constant i decidit del llaurador calijó en aprotitar fins l’últirn guaret par tal de fer-lo terra conreable.
El garrofer, l’olivera i l’ametler, tots ells conreus de secà, han estat i són la producció básica i més important del camp calijó. Tanmateix, tot just encetada la dècada dels vuitanta i com a conseqüència de la trobada d’aigua subterrània, el paisatge, encara que de mica en mica, ha anat canviant el seu aspecte, ja que novelles hortes dedicades sobretot al conreu d’hortalisses (bajoques, tomates, carxofes, …) i en menor extensió tarongerar i arbres fruiters, s’han estés amb rapidesa per ci i per lla. Aquest darrer fet ha ajudat sens dubte a un millorament substancial en la forma de vida dels habitants de Càlig.
El poble, segons les dades del padró de 2005, té 2.039 habitants.
El clima que flueix és d’hiverns suaus, colpejats, però, en ocasions, pel gelat bufit de la tramontana, i d’estius calorosos, de vegades interromputs par tronades i plugim.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s