Càlig: la nostra historia.

La carta de població atorgada par n’Hug de Fullalquer, maestre de I’orde de l’Hospital, l’any 1234 a en Pere de Balaguer i a en Bernat de Puig par poblar el lloc de Càlig, és el document històric més vell que fa una referència clara a aquesta població. No obstant aquest documént el fet cert es que Càlig ja existia molt abans de l’arribada de les hosts cristianes a aquestes terres del Maestrat. Es quasi impossible, tanmateix, datar el dia del seu primer assentament o naixement com a poble, ja que dins del seu terme s’hi ha trobat vestigis d’èpoques molt llunyanes que palesen assentaments de poblats ibers, com ara la Tossa i la Picossa, romans, com el Mas d’Aragó -dins el terme de Cervera del Maestrat-, i àrabs, com n’és el cas d’un grapat de llogarets o nuclis de població que apareixen esmentats a la mateixa carta de població com són, Beniguifur, Beniterei, Oleia i Alí (aquest darrer va compartir amb Càlig el document poblacional).
Un cop lliurada la carta de població totes aquestes poblacions a qué s’hi fa referència van anar de mica en mica restant en l’abandó i I’oblit, únicament Càlig, abragat i poblat segons els Costums de Lleida, hi va sobreviure gràcies a una molt possible exempció d’impostos i al continuat atorgament de privilegis de part dels Hospitalers.
Fins l’11 de gener de 1540, en què en Francesc Llançol de Romaní, tretzè maestre de I’orde de Montesa, erigí en vila el fins aleshores lloc de Càlig, la població romangué estretament lligada al castell de Cervera, el comanador del qual era administrador de les seues rendes. Aquest atorgament va permetre, entre d’altres millores, la forrnació de la Universitat o govern municipal i el dictamen de lleis d’acord amb els Furs de València, segons es desprén de l’acta notarial signada per n’Antoni Borràs.
Durant la Guerra dels Segadors, ocorreguda l’any 1649, va haver de pagar un fort tribut a les tropas franceses en ser assetjada i ocupada la població. Testimoni d’aquest succés n’era -com ha quedat constatada en els escrits que ens han arribat de diversos historiadors- la inscripció que hi havia a la capella de la Mare de Déu del Roser de I’església parroquial, i que deia: “A 3 de novembre 1649, dia que lo francés saquejà esta vila, esta bala, que pesa 33 lliures, decaigà esta pedra que pesa més de 3 arroves de damunt la capella de Sant Miquel y la encaixà en este puesto”. El saqueig provocà una mancança de queviures bàsics de subsistència, fet que es revela en les continuades queixes de les quals el clergat va deixar constància per escrit en les successives visites pastorels fetes pels bisbes de Tortosa, les quals han romàs conservades.
A partir de l’any 1700 la població augmentà amb rapidesa, fet aquest que afavoreix I’expansió fora del nucli vell. La nova construcció d’habitatges va seguir, tanmateix, la línia marcada pels quatre portals principals de la vila, ço és, el Portal de Sant Josep, el de Vinaròs, el d’Ulldecona i el de la Font. No obstant això, la major ampliació esdevingué al vessant nord de la població on aparegueren nous ravals que seguiren el traçat, per al seu alçament, de setis, cellers i corrals d’ovelles sobretot.
Un dels episodis tràgics que patí Càlig, i que compartí alhora amb la resta del Maestrat, fou el de les Guerres Carlines, sobretot la primera, doncs el 1837 s’hi produí dins mateix de la vila un sagnant enfrontament entre els carlins i les tropes liberals comandades par Francesc Brotons, el qual va véncer els partidaris del rei Carles i va vessar de sang els carrers calijons.
A aquests tràgics i allargats fets s’hi afegí el 1885 una epidémia que provocà nombrosos morts entre la població. Baptista Navarro i Teixidor deixà escrites en el seu quadern de notes aquestes paraules: “Día 9 agosto del año 1885 trayeron la Virgen del Socorro nuestra Patrona por la enfermedad del colera y a los dos días que milagro se paró la enfermedad, los muertos entre grandes y pequeños fueron 250. Día 14 noviembre compré el mulo a Martín Crucelles con 7 onzas 12 duros. Este mulo llevó los muertos al sementerio en el colera el año 1885 mes de julio más de 200”.
El gran nombre de ferits del mal de contagi va ajudar que Càlig fos el poble del Maestrat que més va patir aquesta desconhortadora i devastadora passera.
La gelada ocorreguda el 1956 fou I’inici de l’emigració de molts calijons, principalment cap a Catalunya, cosa que provocà una davallada demogràfica important de què no començà a recuperar-se fins ben entrat el 1980. D’aquest any ençà el creixement poblacional, encara que de manera força esgraonada, ha estat però d’augment continuat.
Càlig és un poble que veu amb molt d’optimisme I’esdevenidor, ja que la implantació d’algunes fàbriques, sobretot de mobles, la construcció de granges d’aviram, la transforrnació de terres de secà en zones de regadiu i l’obertura de nous i variats comerços dins el nucli de població, així com l’expansió inmobiliaria, ha propiciat, sens dubte, una empenta important adreçada al millorament dels serveis públics i a un increment substancial del nivell de vida dels calijons.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s