Obama: “Yes, we can” Junio 8, 2008
Els demòcrates d’EEUU ja tenen candidat a les presidencials del proper hivern. Esperem que Obama guanyo.
Gato negro- Dagrón Rojo Junio 1, 2008
Després d’esperar un temps, ja tornem a tindre al grup Amaral aquí. Ahir em vaig comprar el CD, l’he escoltat una vegada i m’agrada el que escoltat. Hi ha cançons molt bones. Ara a vore si podem anar a algun concert d’ells aquests estiu!!!
Can Mayo 31, 2008
Cris m’ha enviat un mail que m’ha fet plorar com una magdalena. Primer llegiu l’escrit i després mireu el video, perquè sino no entendreu res.
Esta historia es de un padre Australiano que realizaba año a año el Ironman de Australia, y su mayor ilusión era competir al lado de su hijo dicha prueba, el cual - y por desgracia -nació con parálisis cerebral. El Australiano nunca vio la situación de su hijo como obstáculo y entrenó muy fuerte - junto con su hijo - por varios años hasta que llego la hora. El australiano de aproximadamente 60 años inscribió a su hijo y a él mismo al Ironman de Australia. Esta es una prueba para gente grande… realmente gente con mentalidad ganadora, ejemplar, y con convicciones realmente fuertes, y terminar un Ironman es algo fuera de este mundo. La prueba esta compuesta de tres partes comenzando casi siempre al amanecer:
1.- Nadar en el mar, o lago un tramo de 4 kms (con el frío de la mañana).
2.- Salir de nadar y tomar la bicicleta de ruta y recorrer un trayecto de 180 kms ininterrumpidos, con subidas y bajadas muy pesadas.
3.- Terminando la ruta de bicicleta, se termina la prueba con un maratón de 42.5 kms, lo cual es una prueba extremadamente agotadora tanto física pero primordialmentemental. Los campeones del mundo lo hacen en 8 horas 15 minutos aproximadamente. Uno de los tantos que compitieron -Mexicano - terminó el pasado fin de semana su primer Ironman de Australia con un tiempo de 12 horas 8 minutos ininterrumpidos. El Australiano -de la historia - lo terminó en un increíble pero cierto tiempo de casi 17 horas, donde las autopistas, circuitos, etc. son cerrados para el transito de los lugareños y continuar la vida como cualquier otro día, pero en este caso, al ver la prueba y quien la estaba ejecutando, la dejaron cerrada hasta que la terminaran por completo, al grado que se hizo de noche !Lo mas bonito y sorprendente de esta persona - y las que hacen este tipo de eventos - es que son personas más fuertes mental que físicamente. Logró terminarlo con su hijo, y realmente es motivante y fuerte. Quería compartir este gran regalo, porque realmente es un vídeo que impacta, de mucho empuje y que no te puede causar indiferencia. Ocasionalmente lo transmiten en el canal de ESPN, pero vale la pena verlo, y lo quiero compartir con vosotros. Espero lo disfrutéis, porque es un ejemplo de vida, coraje, amor propio, orgullo, superación y amor al deporte. El vídeo se llama ‘CAN’ (puedo)…. Tanto si has sido deportista como si no. vas a valorar muchísimo este video.
Comité Federal JSE Mayo 25, 2008
Ahir, una delegació de JSPV vam acudir, com és normal, al Comité Federal de JSE. Com ja be sent habitual a la nostra federació, el nostre mitjà de transport és el lloguer de furgonetes, en aquest cas dos. El viatge podem dir que va ser prou cansat, amb parada de la Guardia Civil inclosa i on ens va quedar molt clar, que la pròxima vegada que lloguem un cotxe ens mirarem si té tots els papers (que si que els tenia, però el Guardia Civil no els trobava).
En l’aspecte polític dir que vam tindre la presència al Comité de Pepe Blanco, secretari d’organització del PSOE, i de la Ministra d’Igualtat, Bibiana Aido. Es va aprovar l’informe de gestió per unanimitat, així com el Pla d’Igualtat d’Oportunitats, el Reglament Federal de Simpatitzants, Col·laboradors i militants externs i el reglament Federal de Càrrecs Públics.
També hi ha que destacar els canvis als òrgans federals. En aquest cas, la companya de JS Aragó, Susana, deixava de formar part de la CEF. I el company Joan Conca, deixava de ser membre de la Comissió Revisora de Comptes i era sustituit pel company Carlos de la Cruz.
En l’aspecte personal dir que si vaig ser de les que més vaig matinar per recollir a Miriam a Vila-real, a Esther a Les Alqueries, a Jaume a Faura, després anar a Godella, arribar a les 7 a València i després direcció FERRAZ (si, señor Agente, vamos a una reunión a Ferraz). També vaig ser la que més tard vaig arribar a casa… i tot perquè al meu cotxe li va donar per començar a fer sorolls “raros” i a encendre-se-li unes llums al panell. Així que crida a l’asseguradora, demana una grua i un taxi i cap a casa.
El que no sabia jo és que hi havia una emissora de radio on es retransmeteixen rosaris…. si, si, tot el camí amb el taxi escoltant un rosari… “padre nuestro que estas en los cielos”… i dedicat a la dona més gran que ha existit i existirà mai… la Verge Maria. M’ho diuen i no m’ho crec. No sabia si riure o plorar o com hem va dir Esther via sms… “Amén”
Per cert, vaig sortir a la tele als informatius de la Primera…. quina vergonya!!!
Per un altra banda, també hi havia ahir convocat el Comité Nacional del PSPV-PSOE de la que també sóc membre i al qual no vaig poder assistir, per coincidir amb el Comité Federal de JSE de la que sóc membre de la Mesa. Ahir es va convocar el Congrés del PSPV-PSOE per al darrer cap de setmana de setembre.
Us deixo unes fotos del dia:
10193- Escuma de mar Mayo 20, 2008
Aquest és un llibre de Manuel Joan i Arinyó, que he començat i he acabat aquest cap de setmana. És un llibre curtet, però interessant i intens. Va ser recomanació de la meua germana i la veritat, no m’ha defraudat.
Us copio una petita síntesi que he trobat per la xarxa.
Joaquín Mas Catalán, ex-soldat de la República espanyola exiliat a França en perdre la guerra, tenia 27 anys quan, el 22 de juny de 1940, va caure presoner de l’exèrcit alemany a les Voges. D’allí va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, i després a Gusen I. En 10.193 - Escuma de mar ens explica en primera persona el calvari que va viure fins al seu alliberament, el 5 de maig de 1945. De quina pasta estaven fets aquests homes, que foren capaços de sobreviure cinc anys en els camps d’extermini nazis? Quina voluntat o determinació els va empènyer a resistir proves tan infrahumanes com les que patien a diari? Té límit la maldat humana? Possiblement no, per desgràcia. Però les ànsies de llibertat tampoc, afortunadament.
Fran, acabo de vore al Twitter que busques llibre per a llegir. Et recomano aquest llibre.
Dia Internacional contra l’homofòbia Mayo 17, 2008
Avui és commemora que fa 18 anys que l’Assemblea General de l’OMS va suprimir l’homosexualitat de la llista d’enfermetats mentals. Si, si, heu llegit bé. només fa 18 anys!!!. I el que encara es pitjor que hi ha més de 70 països en tot el món on encara es persegueix a les persones per la seua orientació i identitat de gènere. Però el que encara va més enllà és el fet de que existeixen 8 països (Afganistan, Arabia Saudí, Iran, Mauritania, Pakistan, Sudan, Yemen i alguns estats del nort de Nigèria) on es castiguen les relacions entre persones del mateix sexe amb la pena de mort.
Imatge extreta de la pàgina de Joves Socialistes de Gandia.
Impresentables!!!! Mayo 14, 2008
Ja ho he dit tantes vegades, ja ho hem dit tantes vegades… NO ens cansarem de dir-los que NO ELS VOLEM!!!!.
Copio l’imatge que ha posat Edu Madina al seu bloc.
Campus Jove Mayo 13, 2008
A falta de que m’arriben les fotos, ja us adelanto que Campus Jove ha tornat a guanyar les eleccions a l’Universitat Jaume I, un total de 27 campuser@s tornaran a defendre els interessos dels estudiants de l’UJI.
*** JA HAN ARRIBAT LES FOTOS***
Membres de Campus Jove celebrant la victòria.
La futura Presidenta del Consell d’Estudiants i el President actual del mateix.
Un altra vegada ho hem aconseguit!!!!!!!!!!!
