A tots els pobles, uns a principis, els altres al final, altres el primer dilluns o dijous de mes es celebra el ple municipal, el màxim òrgan col·legiat de la corporació. Sempre he sentit dir al meu pare que estar a l’oposició és com estar a una nevera, estar a un lloc fred i a vegades hostil. Tots els que em llegiu sabeu que fins a les darreres eleccions al meu poble havíem estat governant el PSPV, Agustí i Manuel havien sigut els alcaldes de tots els calijons.
La passada campanya electoral municipal que va ser…. dixem-ho en, va ser una campanya municipal que ja queda lluny on se’ns va acusar per activa i per passiva d’un sense fi de coses que després ha resultat que no eren veritat. Abans segons les paraules de l’actual alcalde el poble era un “rancho” i ara, jo em pregunto, que és?.
I ara és quant els que habitualment em llegiu, us preguntareu a que ve tot açó, si normalment de política municipal no en parlo al meu bloc. Doncs bé, ahir com us podeu imaginar pel que he dit al primer paràgraf va haver ple a Càlig. Ja ens estem acostumant els calijons i calijones a escoltar per la radio del poble (una radio com Canal 9), uns plens on fins i tot un regidor del PP ens va preguntar si l’intentàvem fiscalitzar (encara no sabia ell que una de les competències del Ple és el control i fiscalització dels òrgans de govern) . Ara el primer dilluns de mes la gent no mira CSI, escolta els plenaris. Bé o beeeee (com fan els borreguets).
