Aquest és un llibre de Manuel Joan i Arinyó, que he començat i he acabat aquest cap de setmana. És un llibre curtet, però interessant i intens. Va ser recomanació de la meua germana i la veritat, no m’ha defraudat.

Us copio una petita síntesi que he trobat per la xarxa.

Joaquín Mas Catalán, ex-soldat de la República espanyola exiliat a França en perdre la guerra, tenia 27 anys quan, el 22 de juny de 1940, va caure presoner de l’exèrcit alemany a les Voges. D’allí va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, i després a Gusen I. En 10.193 – Escuma de mar ens explica en primera persona el calvari que va viure fins al seu alliberament, el 5 de maig de 1945. De quina pasta estaven fets aquests homes, que foren capaços de sobreviure cinc anys en els camps d’extermini nazis? Quina voluntat o determinació els va empènyer a resistir proves tan infrahumanes com les que patien a diari? Té límit la maldat humana? Possiblement no, per desgràcia. Però les ànsies de llibertat tampoc, afortunadament.

Fran, acabo de vore al Twitter que busques llibre per a llegir. Et recomano aquest llibre.