Muy triste, realmente es el 18 de Noviembre, lo recuerdo porque ese día es cuando definitivamente la proa del barco se hundió y al día siguiente comenzó la marea negra.
7 días más tarde, organizamos un viaje de voluntarios, como bien recuerdas, 100 estudiantes fueron tremendamente solidarios y trabajamos como nadie por limpiar un paisaje desolador.
Fuimos la primera universidad en lanzarse hacia la solidaridad en vista de la ineptitud, las mentiras y la falta de coordinación demostrada por el gobierno del sr. Aznar.
Hola, sóc Ruth. Sóc habitant d'un xicotet poble al nord del País València (Sempre serem país!!!) que es diu CÀLIG. Sóc filla de la democràcia i tenia dos mesos i 5 dies quant "algunes persones" van voler fer que aquesta democràcia no es consolidara. Des de sempre m’ha agradat la política i per això als 18 anys em vaig afiliar al PSOE i un any després a Joves Socialistes. Vinc d'una família d'ideals. El meu besavi Joaquin va ser l'últim alcalde de la República al poble i per això va estar molts anys primer amagat a casa i després a França a l'exili. Vaig tindre l'oportunitat de conèixer-lo però encara era massa menuda per entendre les coses.
Els meus iaios (Vicent i Maria) sempre han sigut militants socialistes al igual que ma tia (Maite) i el meu pare. Ara la saga segueix.
Actualment formo part de l'Executiva Comarcal dels Ports Maestrat de JSPV i també sóc membre de la Comissió Executiva Nacional. I des del passat Congrés Federal de JSE sóc membre de la Mesa del Comité Federal.
Fent pròpies les paraules de Pablo Iglesias, dic que sóc socialista no per a estimar en silenci les meves idees ni per a recrear-me amb la seua grandesa i amb l'esperit de justícia que les anima sinó per a dur-les a qualsevol lloc.
ARRELS
LES NOSTRES VIDES SÓN GUIADES PER LES CIRCUMSTÀNCIES QUE, SENSE SABER-HO, NOSALTRES MATEIXOS GENEREM
Carlos Fernández escribió,
14 Noviembre 2007 a 15:05
Muy triste, realmente es el 18 de Noviembre, lo recuerdo porque ese día es cuando definitivamente la proa del barco se hundió y al día siguiente comenzó la marea negra.
7 días más tarde, organizamos un viaje de voluntarios, como bien recuerdas, 100 estudiantes fueron tremendamente solidarios y trabajamos como nadie por limpiar un paisaje desolador.
Fuimos la primera universidad en lanzarse hacia la solidaridad en vista de la ineptitud, las mentiras y la falta de coordinación demostrada por el gobierno del sr. Aznar.
En fin, volveré para ver verde en lugar de negro.